GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Il Barbiere di Siviglia de Gioacchino ROSSINI (1816)

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaIlBarbiere di Siviglia de GioacchinoROSSINI(1816) ANÀLISI:

2. Estem davant de la més popular de les prop d’una quarantena d’òperes que va compondre Gioacchino Rossini (1792-1868), una òpera buffa (còmica) en dos actes, feta i estrenada el 20-II-1916, al Teatre Argentina de Roma. L’estrena coincideix amb un moment de certa complicació per les dificultats creades per les recents guerres napoleòniques: ocupació de la ciutat entre 1808 i 1814, a part de la proclamació durant un any de la República romana, el 1798, per partidaris de la Revolució (d’aquest últim fet se’n va fer ressò, posteriorment, l’argument de Tosca, de Puccini). SEQÜELA D’UNA TRILOGIA L’argument està inspirat en la comèdia del mateix nom que l’òpera, escrita per Pierre-Agustin de Beaumarchais. Aquest va escriure una trilogia teatral al voltant del personatge de Figaro: Le Barbier de Séville, Le Mariage de Figaro, L'Autre Tartuffe ou la Mère coupable. Abans que Rossini el tema del Barbier l’havien musicat com a mínim mitja dotzena de compositors, però la versió de Rossini és la més coneguda. Pel que fa al Mariage la versió més coneguda en òpera són les Noces de Fígaro de Mozart. DE PRESSA PERÒ BÉ L’òpera va ser un encàrrec del superintendent dels espectacles romans, Giovanni Paterni per a la temporada de Carnaval de Roma. Rossini va aprofitar una pausa en els compromisos a Nàpols per acomplir la comanda romana. Va haver de treballar amb gran rapidesa. S’assegura que va composar el Barbiere en dotze o tretze dies, el mateix nombre de jornades amb què es van haver de fer tots els preparatius d’escenografia, vestuari, assajos. És veritat que Rossini, com veurem tot seguit, va reciclar força fragments de producció pròpia que havia usat en altres òperes anteriors. El llibret va ser fet, també en un temps rècord de dotze dies per Cesare Sterbini. ELS AUTOPRÈSTECS I LA CONCEPCIÓ DE LA MÚSICA EN ROSSINI En èpoques en que no existien els enregistraments era freqüent que els compositors utilitzessin fragments d’altres òperes seves. En el cas d’IlBarbiereRossini es fa diversos “auto préstecs”, com ara és el cas de l’obertura definitiva de l’obra, utilitzada per primera vegada a Aureliano in Palmira(1813) i encara en una altra òpera abans de reciclar l’obertura per tercera i darrera vegada a IlBarbire. El que resulta curiós és que la mateixa música servís per a preludiar dos drames seriosos i finalment una obra bufa o humorística. De fet, Rossini, com ell mateix va explicar, era de l’opinió que la música en sí no transmet significats concrets. Presentació Una altra peça famosa de la sevillana òpera de Rossini, Una vocepoco fa, havia estat utilitzada al drama Elisabetta, regina d’Ingihilterra, òpera aquesta que és la que també havia compartit l’obertura i encara es podria citar una mitja dotzena més d'auto aprofitaments. p. 1 (de 8)

3. Diversos són els factors que expliquen el fiasco de l’estrena del Barbiere. En primer lloc, l’”atreviment” de Rossini d’escriure de nou un títol que havia consagrat Pasiello, uns trenta anys abans, considerant-se de certa supèrbia i poc respecte per l’apreciat Pasiello. També, el poc temps entre l’escriptura de l’òpera i la representació, no va permetre gaire assajos ni de cantants ni de l’orquestra. Per altre cantó, sembla que van acudir a l’estrena sectors que no simpatitzaven amb el compositor i que defensaven a rivals del músic. Rossini feia de director de la representació, tal com s’havia estipulat contractualment. Recollim tot seguit uns comentaris de Jesús García: Los problemas comenzaron des del principio con el tenor García. Rossini le había autorizado a cantar, inmediatamente después de la introducción, una serenata compuesta por el mismo cantante sobre temas españoles; el intérprete se acompañaría con la guitarra. Inexplicablemente, mientras García afinaba el instrumento en el escenario, el público comenzó a reír. En la entrevista aludida Rossini habló de una cuerda rota. […] Por un momento pareció que se salía a flote, con la cavatina <Una voce poco fa>, que la Righetti interpretó magistralmente [ Però al final del primer acte,]“carcajadas, gritos y silbidos, sin que se hiciera el silencio más que para escuchar voces más estentóreas” [] “Las cosas no cambiaron en el segundo acto, y al final <se decretó> el fracaso más completo. Sin embargo, entre tanto barullo, hubo un hecho que nadie tomó en cuenta: la música no había sido escuchada” . Rossini aportó algunos cambios para la segunda representación. [bàsicament va canviar la simfonia de Fígaro amb temes espanyols reciclant <Se il mio nome saper voi bramate>] Y pese a los compromisos firmados en el contrato, ese día Rossini no fue al teatro sino a la cama. Hacia las diez de la noche sintió un vocerío que se aproximaba al hotel, y como entre la confusión alcanzó a distinguir su nombre, pensó que sería una manifestación violenta en su contra; sólo después de pasar mucho tiempo se dio cuenta que la muchedumbre le aclamaba. […] La Righetti fue a verlo y le encontró cubierto de mantas, fingiendo estar enfermo, rodeado de <numerosos distinguidos señores de Roma> que habían acudido para felicitarle por su éxito. (Jesús García Pérez, 1989, pàg. 25 i 26 ) DEL FRACÀS A L’EXIT EN DOS DIES Giovanni Pasiello, havia composat un primer i respectat Barbiere di Siviglia. Detall del retrat per la pintora Elisabeth Vigée Lebrun p. 2 (de 8)

4. “La música en elsmeustemps era una altra cosa” (Don Bartolo a l’actesegon) O de comsempre la música del passatens ha semblatmillor Rosina (Messosoprano) Pupil·la de Don Bartolo, que la pretén, quan ella està enamorada d’Almaviva Comte d’Almaviva (Tenor lleuger) Pretendent de Rosina, que primer es fa passar per Lindoro Figaro (Baríton) Barber sevillà que havia estat servent d’Almaviva Don Bartolo (Baix bufo) Metge tutor de Rosina, amb qui es vol casar Don Basilio (Baix) Capellà contractat per Don Bartolo. Fa de professor de música a Rosina Personatges RosinasegonsFigaro grosseta, amb molt de geni, cabells negres, galtes púrpura, ulls que parlen, mans que enamoren (segon acte, escena 9a) Figaro descriu Rosina quan aquesta li pregunta, coquetament, com és la noia de la que el seu “cosí” s’ha enamorat p. 3 (de 8)

5. Un delsgransdirectorsitalians Cèlebre i animosa 6’ 54” Dr. NelloSanti,Zurich 2001 6’ 54” Dr. Antonio Fogliani. La Fenice 2008 Orquestra: OBERTURA:Simfonia : Peça provinent d’altres òperes del mateix Rossini però que ha quedat lligada al Barbiere. Presenta 3 parts. La primera secció ofereix una mena de crida d’atenció a l’espectador. Acte 1escena 1, (de 2 actes) A un carrer de Sevilla El comte d’Almaviva ha quedat captivat per’una bella jove, Rosina, i ha anat a rondar la seva casa [ Piano pianissimo ►► ]. La noia és òrfena i viu amb el seu tutor, el doctor Basilio. El tutor vol tenir-la tancada a casa amb la intenció de casar-s’hi, donat que té un suculent dot. Quan s’està fent de matinada, Almaviva ha ajuntat una colla de músics per tal d’oferir una serenata a la seva estimada a sota del seu balcó [ Ecco ridente in cielo ]. Amb aquestes, amb la seva guitarra, passa pel lloc Figaro. Aquest havia treballat de criat d’Almaviva però ara fa de barber, ofici que el satisfà i que li permet estar al cas de tot el que passa a Sevilla, en particular fer de mitjancer en tots els tractes de casament que es fan a la ciutat [ Largo al factotum ]. Quan el comte li explica que ronda Rosina, Figaro li respon que l’ajudarà en l’intent perquè justament té com a client don Bartolo, el tutor de la noia. Rosina surt per un moment al balcó i deixa caure un paper demanant ajuda per eludir la reclusió. Mentrestant el vell Bartolo vigila i interroga la noia. A proposta del barber Almaviva canta una cançó en la que fingeix ser un jove pobre de nom Lindoro, perdudament enamorat de la noia [ Se il mio nome saper voi bramate ]. Quan Rosina contesta des de la finestra el seu tutor l’interromp i tanca la casa. El comte, desesperat, demana ajut a Figaro i li ofereix l’or que vulgui. Esperonat pel premi el barber idea un pla: el comte es farà passar per soldat i reclamarà allotjament a la casa de Barolo amb una falsa ordre de dret a pernocta, i, per tal de semblar més inofensiu, el comte haurà de fingir que va begut [Duet All’idea de quel metallo►► ]. 4’ 23” J.D. Florez La Scala 1999 Sotscastellà 4’ 40” A. Kraus en film 1987 Almaviva: Cavatina:Eccoridente in cielo:Aquí al cel, alegrement, despunta la bella aurora. Ària de presentació de l’enamorat Moment més conegut de Figaro 4’ 36” Peter Mattei Met 2006 Sots. castellà 4’ 41” HermannPrey, Film 1972 Figaro: Cavatina:Largo al factotum :Deixeu passar al factòtum de la ciutat. Ària que serveix per la presentació del barber, com un factòtum de Sevilla: que fa de tot i està arreu. Almaviva: canzone:Se ilmionomesapervoibramate:Si voleu saber el meu nom dels meus llavis l’escoltareu, em dic Lindoro, que fidel us adoro . 3’ 12” J.D. Florez, Met 2006 Sots. castellà 2’ 46” Luigi Alva Film 1972 Altraversió del duet a la pàginasegüent p.4 (de 8)

6. Plácido Domingo ha diversificat la sevatrajectòria en diversos rols: tenor, baríton i director d’orquestra. Aquí ensn’ofereix un exemple, fent, elltot sol, el duetAll’idea de quelmetallo, (final de la primera escena del primer acte del Barbiere). * Un divertimento: Domingo en dos papers 7’ 41” P. Domingo, 1981, La mateixafilmació, sensecomentariprevi i sensesotstitolat 8’ 02” P. Domingo, 1981. Ambcomentari i sotstitolat en castellà Domingo i Domingo: Duet:All’idea de quelmetallo:Inspirat per aquest poderós metall (l’or que li ofereix el comte) el meu cap esdevé un volcà d’idees, comença proclamant Figaro quan el comte li ofereix una moneda i, si tot va bé, “or a carretades”. p. 5 (de 8)

7. 6’ 44” Kasarova S. Castellà 6’ 25” Callas 1958 Quina? 7’ 13” Battle 1988 Met Rosina: cavatina:Una vocepoco fa:Fa poc una veu ha sonat dins del meu cor . El meu cor ja està ferit i Lindoro és qui l’ha afectat. Ària de presentació en que la protagonista femenina es declara enamorada. A l’interior de la casa del doctor Bartolo, al matí Rosina, a la seva habitació, escriu una nota per intentar connectar amb el galant jove que suposa ella que es diu Bartolo. Confia que Fígaro, a qui ha vist amb el noi, la podrà ajudar. La noia proclama que encara que pugui semblar dòcil, es pot convertir en un escurçó quan l’ataquen [ària Una voce poco fa] Mentrestant, a la planta baixa, el doctor comenta a Don Basilio, capellà beneficiat pel doctor, el perill de d'intromissió d’un pretendent que creu que ronda Rosina. El sacerdot recomana al seu mecenes d'atacar a l’intrús difonent una calúmnia [ària La calumnia è un venticello] però el tutor decideix que cal anar més de pressa i casar-se immediatament amb la seva pupil·la. Figaro ha sentit la conversa i avisa Rosina que se’n riu de les intencions del doctor a la vegada que explica com és el seu “cosí Lindoro”, un pobre estudiant, diu. Ella s’interessa pel noi. Finalment la noia queda encantada quan Figaro li confessa que el seu “cosí” està enamorat d’ella [ Dunque io son►►], Finalment la noia lliura al barber un missatge per al seu pretendent dient que té ganes que es coneguin. De seguida entra Bartolo, que desconfiat, nota que la noia ha escrit un missatge amb el full de paper que falta a l’habitació (ell havia comptat abans sis fulls). El doctor comunica a Rosina que restarà estretament vigilada mentre proclama que a ell no se’l pot burlar [ària A un dottor della mia sorte] Truquen a la porta i compareix un oficial que sembla borratxo (Almaviva disfressat) [ Escena: Ehi di casa … buona gente …►►] A partir d’aquí, la secció final de l’acte és un crescendo, tant en els embolics com en la intensitat de la música. Per començar el doctor Bartolo s’enutja molt perquè el visitant pronuncia malament el seu nom i perquè exigeix, de males maneres, allotjament exhibint un passi de pernocta. L’amo de la casa agafa seguretat i ensenya un decret de privilegi que l’eximeix d’allotjar militars. La cosa es va embolicant i Bartolo veu un paper que el comte li estava passant a Rosina, nota que finalment la noia pot canviar per una llista de la bugada. Ara arriba Don Basilio, que venia a impartir la classe de música a la noia. Davant del sarau que es munta arriba un destacament de la guàrdia de la ciutat. Quan Bartolo ensenya el privilegi contra allotjaments militars, Almaviva mostra a l’oficial de la guàrdia la seva credencial de noble: l’oficial de policia resta parat. I tots plegats entonen els seus laments: comparen el garbuix que senten al cap amb el martelleig d’una ferreria: és el concertant final del primer acte [concertant Fredda ed immobile ... Mi par d’esser con la testa, brillant sextet amb cor]. 6’ 32” Bartoli 5’ 51” Di Donato 2007 Acte 1escena 2, (de 2 actes) 4’ 26” Montarsolo S. Castellà 4’ 49” Raimondi S. Castellà Quin? Don Basilio: ària:La calunnia è un venticello:La caluminia és un ventet ... En l’oida de la gent s’introdueix hàbilment .Cínic consell que ofereix el mossèn al seu protector contra l’inoportú galantejador. 4’ 15” Christoff 1976 5’ 23” Furlanetto 1981 7’ 05” Ramey 1976 6’ 00” Bruno Praticò, 2005 Real de Madrid. SotsCastellà Dr. Bartolo: ària:A un dottordellamiasorte: A un doctor com jo aquestes excuses senyoreta?. El tutor assegura que no serà enganyat i que tindrà retinguda a la noia. 6’ 06” Carlos Chausson, Zurich 2001. Sotscastellà 5’ 24” . Zurich 4’ 37” Zurich 10’ 04” Zurich Sotscastellà Conjunt: Fi del 1r acte:Ehi di casa : Ave Maria els de la casa. Llarg final amb una progressió d’embolics i crescendo musical 20’ 20” Schwetzingen Festival 1988 p.6 (de 8)

8. A la casa del doctor Bartolo, a la tarda El Doctor Bartolo, a la tarda, es lamenta que no ha pogut saber la identitat de l’oficial que va irrompre a casa seva durant el matí. I ara arriba un suposat seminarista alumne de Don Basilio que es presenta per substituir al titular a la classe de música. El visitant atabala al metge amb unes afalagoses salutacions [diàleg Pace e giogia] Mentre Bartolo s’adorm Rosina, acompanyada per Almaviva disfressat canta l’òpera L’Inutil Precaucione (ària Contro un cor). El vell es desperta i lamenta que en els seus temps la música era molt millor que la “moderna”. Figaro, després de substituir a Rosina en un ball, insisteix a fer la barba al doctor, moment en què aprofita per a robar les claus del balcó per poder tornar de nit. Amb aquestes que arriba don Basilio i abans que posi de manifest l’engany de l’alumne de la classe de música, li dóna una bossa de diners del comte que el convenç de marxar. Però finalment Bartolo descobreix Almaviva fent confidències a la pupil·la, de manera que fa fora al comte i a Figaro i es queda a vigilar la porta. Tota sola la criada Berta canta la seva ària [Il vecchioto cerca molle ►►] mentre neteja. Bartolo demana un notari per a casar-se d’immediat i inicia una escena (que se sol escurçar o suprimir) assegurant a Rosina que Figaro i Lindoro tramaven un pla per segrestar la noia en benefici del comte d’Almaviva, argument que la noia creu, acceptant així, de mala gana, el casori. Mentre se sent una tempesta Figaro i Almaviva escalen i entren pel balcó, Rosina enfadada els diu que sap que la volen raptar per dur-la al comte d’Almaviva, moment en que aquest es dóna a conèixer [Ah! qual colpo inaspettato►►] i la parella s’abraça. Però quan volen fugir s’adonen que l’escala de mà ja no està al costat del balcó. Arriben Bartolo i el notari i Figaro capgira la situació dient al notari que els contraents seran Rosina i el comte d’Almaviva. Quan Bartolo vol protestar el comte l’amenaça amb una pistola, fins al punt que el doctor acaba signant com a testimoni del casori. Tornarà el tutor amb la policia però Almaviva resol la situació exhibint el seu títol de noblesa i renunciat al dot de la núvia que tant ambicionava el vell. Acaba l’obra amb un tutti final festiu: Di si felice innesto [ ►► ] Un duet còmic, amb un diàleg de sords molt rossinià Almaviva i D. Bartolo: duet:Pace e Gioia:Pau i joia: el comte arriba ara disfressat d’ajudant de Don Basilio 2’ 49” Flórez i Prarticó Sots Castellà 2’ 26” Macías i Chausson Sots castellà Acte 2, (de 2 actes) Rosina: ària:Contro un cor che accede amore :Contra un cor que encén amor . 4’ 42” Berganza 1972 5’ 23” Kasarova Sots. Castellà Quintet: diàleg còmic:Don Basilio! : El capellà arriba en un moment inoportú i els intrigants el volen fer fora de la casa. 6’ 41” A Vizenca 2008 6’ 31” A Zurich 2001 Sots. Castellà Orquestra: interludi:“Temporale”: Mentre es preparen els esdeveniments del final l’orquestra reprodueix el sarau d’una tempesta (recurs ben del gust romàntic). 3’ 15” A Parma 2’ 50” A Vicenza Quan els tenors han de llançar focs artificials: coloratura Almaviva: Ària amb cor:Cessa di piùresistere:Deixeu de resistir-vos més (dirigint-se a Don Bartolo). Ària de gran dificultat: per això es suprimeix en ocasions 7’ 37” R. Blake Met 1988 9’ 26” J. D. Florez 2007 Tenor d’aguts legendaris De gran reputació p.7 (de 8)

9. Enregistraments i referències (2h 25’ 05”) La Scala 1999 SotstCastellà (2h 20’ 37”) Filmació de 1971 amb Claudio Abbado (Dr) i Teresa Berganza AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, 2014 (2h 46’ 58”) Teatro Real de Madrid (2h 35’ 48”) Nova York (2h 38’ 27”) Ginebra 1991 PelPalau de les Arts de València (italià-català) Per Kareol (Italià-castellà) Per El Atril (Italià-castellà) Altres guies d’audició Associació d’amics p. 8 (de 8)