Prevenir per Gaudir

1. Prevenir per Gaudir

2. Prevenir per Gaudir Informe de resultats curs 2010/2011 Barcelona, octubre 2011

3. Descripció de “Prevenir per Gaudir” • Públic destinatari: joves del segon cicle d’ ESO • Durada: dues sessions de dues horesNombre màxim de participants: 30Ponents: parella pedagògica (una educadora i un educador) • Hi destaquen les característiques i els continguts següents: • A la primera sessió es treballa per separat amb el grup de noies i el grup de nois per a facilitar la seva participació. • Es treballa sobre les primeres relacions sexuals i s’incideix en la importància de conèixer el propi cos: reconèixer les sensacions i el respecte al propi cos. • S’identifiquen els estereotips de gènere i es tracta la importància dels rols sexuals en les relacions de parella. • Es treballen diversos aspectes de les situacions que es produeixen quan es negocia l’ús del preservatiu, i també les intencions i la predisposició i a fer-lo servir. • Es fan servir casos pràctics per escrit i en format audiovisual per a presentar situacions amb les quals els joves i les joves es poden identificar.

4. Metodologia • DISSENY • S’ha fet servir un disseny gairebé experimental sense cap grup de control amb una mesura post-intervenció un mes després d’acabada la intervenció. • INSTRUMENTS • Qüestionari de satisfacció (fet ad hoc). • Qüestionari sociodemogràfic. Per obtenir informació personal i familiar. • Qüestionari d’actituds envers la igualtat de gènere: CAIG (de Sola, A i Martínez Benlloch, JL, 2003) • Inventari d’intel·ligència emocional ICE: NA de Baron (1997) en la seva versió espanyola adaptada per Ugarriza i Pajares (2005) • Qüestionari sobre sexualitat (fet ad hoc). • ANÀLISI ESTADÍSTICA • Totes les dades obtingudes en l’avaluació han estat analitzats amb el programa estadístic SPSS 17.0 versió Windows. • S’han analitzat les estadístiques descriptives (freqüència i mitjana), les estadístiques de dispersió (desviació estàndard) i la prova T per a mitjanes independents. Només es mostraran les dades en els casos en què hi hagi diferències significatives. • Les dades dels gràfics on no s’especifica el període de temps s’han pres abans d’iniciar la intervenció.

5. Descripció de la mostra La intervenció es fa fer amb 429 joves (214 nois i 194 noies) de 3r i 4t de l’ESO. De tots ells/elles només 223 van respondre tots els qüestionaris i van completar més del 80% de l’eina i aquesta és la nostra mostra final. Es tracta de 223 joves amb una edat mitjana de 15,32(SD,63) que fluctua entre els 14 i els 17 anys. En els aspectes personal i familiar hi trobem les característiques següents:

6. D’on obtenen la informació sobre la sexualitat? T<.001 Els/les joves diuen que obtenen la informació sexual principalment dels seus amics/amigues. A més a més, hi ha una diferència significativa entre els nois i les noies pel que fa a l’ús que fan d’Internet per obtenir informació sobre sexualitat.

7. Quina és la teva tu orientació sexual? Malgrat que gairebé el 91% dels/de les joves es defineix com a heterosexual, volem destacar el 8% que es defineix com a homosexual o bisexual, fet que reforça la necessitat de treballar aquest aspecte a l’aula..

8. Quines pràctiques sexuals mantenen? Tots els/les joves viuen la seva sexualitat de manera diferent, però en concret volem destacar el 23% que han mantingut pràctiques sexuals que incluen la penetració. I les diferències significatives en funció del sexe pel que fa a la masturbació. T<.001 en masturbació pròpia.

9. Quins mètodes preventius es fan servir més? (I) Preservatiu per al penis T<.005 El preservatiu per al penis és el mètode més emprat. Volem destacar que el 55% dels/de les joves fan servir sempre el preservatiu i un 20% gairebé sempre, uns resultats que són molt bons.

10. Quins mètodes preventius es fan servir més? (II) Preservatiu vaginal El preservatiu vaginal és el gran desconegut. Cap dels/ de les joves l’ha fet servir mai i alguns d’ells/algunes d’elles no en coneixien l’existència.

11. Quins mètodes preventius es fan servir més? (III) Píndola anticonceptiva Molt poques parelles trien la píndola anticonceptiva com a mètode preventiu; a més a més el seu ús és poc constant i només el 4% de les joves opten per aquest mètode.

12. Quins mètodes preventius es fan servir més? (IV) Marxa enrere És el segon mètode més emprat després del preservatiu per al penis. Volem destacar que el 36% de les noies diuen que l’han fet servir alguna vegada, i només el 9% dels nois.

13. Quins mètodes preventius es fan servir més? (V) Píndola postcoital Pel que fa a la píndola postcoital la dada més rellevant és que el 40% de les noies diuen que l’han feta servir com a mínim una vegada.

14. Per què trien cadascun dels mètodes? (I) Preservatiu per al penis Més del 75% dels/de les joves opten per l’ús del preservatiu per al penis perquè permet prevenir tots els possibles riscos associats a les pràctiques sexuals. T<.001 * ITS (Infeccions de transmissió sexual)

15. Per què trien cadascun dels mètodes? (II) Preservatiu vaginal Cap noi o noia ha fet servir aquest mètode.

16. Per què trien cadascun dels mètodes? (III) Píndola anticonceptiva Hi ha diferències significatives pel que fa a la percepció que tenen els nois i les noies de la píndola anticopceptiva. Mentre que totes les noies saben que només permet prevenir els embarassos no planificats, els nois consideren que també pot prevenir el VIH i altres ITS.

17. Per què trien cadascun dels mètodes? (IV) Marxa enrere Malgrat que és el segon mètode més emprat, són conscients que només permet prevenir un possible embaràs no planificat.

18. Per què trien cadascun dels mètodes? (V) Píndola postcoital Més del 80% dels/de les joves que han fet servir la píndola postcoital ho han fet amb la intenció d’evitar un possible embaràs. Però hem de destacar que el 15% consideren que a més a més de prevenir un embaràs també els previndrà del VIH i altres ITS.

19. En quines pràctiques es protegeixen més? (I) Sexe oral Cal destacar el gran ús que fan els/les joves del preservatiu per al penis. Més del 45% dels/de les joves que han practicat el sexe oral l’han fet servir com a mètode preventiu.

20. En quines pràctiques es protegeixen més? (II) Penetració vaginal La penetració vaginal és la práctica en la que més es protegeixen els nois i les noies. Cal destacar que el percentatge de nois i noies que diuen que el fan servir és alt i supera el 45%. T<.001

21. En quines pràctiques es protegeixen més? (III) Penetració anal És la pràctica sexual más desprotegida. L’ús del preservatiu és molt poc habitual en aquesta pràctica i el percentatge de joves que l’han fet servir alguna vegada no arriba al 10%. T <.000

22. Quin risc assumeixen en les seves pràctiques sexuals? (I) Abans d’iniciar la intervenció aproximadament un 20% dels/de les joves havia mantingut pràctiques sexuals sense protecció. Un mes després d’acabar la intervenció s’observa que només un 12% ha mantingut pràctiques sexuals desprotegides. T<.005

23. Quines situacions faciliten l’ús del preservatiu? (I) Noies Parella estable Destaquem l’augment de noies que davant la manca de preservatiu decideixen dur a terme altres pràctiques que no incloguin la penetració vaginal/anal i també que disminueix el percentatge de noies que opten per tenir relacions sexuals poc segures. T <.05 Pareja ocasional T <.05

24. Quines situacions faciliten l’ús del preservatiu? (II) Nois Parella estable En els nois, com en les noies, també s’observa la tendència a dur a terme altres pràctiques sexuals, però en aquest cas només amb la parella estable. Amb la parella ocasional opten per convèncer-lo/la de fer servir el preservatiu. En ambdós casos disminueix el percentatge de nois que declinen mantenir relacions sexuals sense preservatiu. T <.05 Pareja ocasional T <.05

25. Quins coneixements/percepcions té sobre la sexualitat? (I) Noies * (F) (F) * (V) * (V) * (F) *T <.001

26. Quins coneixements/percepcions té sobre la sexualitat? (II) Nois * (F) (F) * (V) * (V) * (F) *T <.001

27. Quins coneixements/percepcions té sobre la sexualitat? (III) Noies (F) (V) (V) * (F) (F) (F) *T <.001

28. Quins coneixements/percepcions té sobre la sexualitat? (IV) Nois (F) (V) * (V) (F) (F) (F) *T <.001

29. Quins coneixements/percepcions té sobre la sexualitat? (V) Noies * (F) (V) (V) * (F) * (V) (V) *T <.001

30. Quins coneixements/percepcions té sobre la sexualitat? (VI) Nois * (F) (V) * (V) * (F) (V) (V) *T <.001

31. Quins coneixements/percepcions té sobre la sexualitat? (VII) Noies (F) (F) (F) * (F) * (F) (F) (F) Valorem molt positivament els canvis que les noies han fet sobre alguns mites, l’augment dels coneixements i el canvi en algunes percepcions sobre la salut sexual.

32. Quins coneixements/percepcions té sobre la sexualitat? (VIII) Nois (F) (F) (F) * (F) * (F) (F) (F) De la mateixa manera que en el cas de les noies, també es poden observar grans canvis pel que fa als mites i en algunes percepcions confuses en relació a la salut sexual i un augment dels coneixements.

33. Com perceben els / les joves l’orientació sexual? CAIG – Aspectes relacionats amb l’orientació sexual Aquesta escala reflecteix la percepció que tenen els/les joves pel que fa a l’orientació sexual i el seu grau de tolerància en aquest aspecte. No s’observen grans canvis al llarg de la intervenció.

34. Com perceben els / les joves l’orientació sexual? CAIG – Aspectes relacionats amb la llibertat sexual i personal Aquest gràfic mostra com els nois i les noies viuen la llibertat sexual i personal. Si el comparem amb el gràfic anterior podem dir que els nois i les noies es consideren molt tolerants amb la llibertat sexual, però no quan es fa referència a l’orientació sexual de les persones.

35. De quins recursos disposen emocionalment? (I) Noies Pel que fa als recursos emocionals que tenen per gestionar la seva sexualitat, segons l’escala de Baron les noies mostren una habilitat major en els recursos interpersonals. Ara bé, creiem important destacar la baixa impressió positiva amb què s’autoevaluen elles mateixes.

36. De quins recursos disposen emocionalment?(II) Nois Els nois coincideixen amb les noies: hi destaquen els recursos interpersonals i també és molt baix l’autoconcepte d’impressió positiva d’ells mateixos. En ambdós casos les fluctuacions que hi ha entre abans i després de la intervenció són mínimes.

37. Conclusions (I) • Els/les joves tenen com a font principal d’intervenció al grup dels seus iguals i, en el cas dels nois, també Internet. Està molt bé que comptin amb el seu grup d’iguals, però també cal tenir present que moltes vegades tenen els mateixos dubtes. Considerem que Internet és una gran eina, però cal saber-se adreçar als espais on sabem que la informació serà veraç i adient. • Com es pot observar en les gràfiques, els nois i les noies ja han mantingut pràctiques sexuals que inclouen la penetració i per aquesta raó considerem molt important treballar amb edats inferiors.

38. Conclusions (II) • Pel que fa als mètodes preventius estem molt satisfets pel gran ús que es fa del preservatiu per al penis. Un aspecte a millorar seria la recollida de les dades també en acabar la intervenció per poder observar els canvis produïts pel que fa al coneixement i l’ús correcte de la resta de mètodes preventius. • Les dades ens indiquen que aquest tipus d’intervencions són molt útils per als/a les joves, com es pot observar en el descens del nombre de pràctiques sexuals desprotegides. Per aquest motiu considerem molt útil poder disposar d’un espai on puguin parlar de sexualitat i així poder resoldre tots els seus dubtes.

39. Conclusions (III) • També hem pogut observar que treballar amb els/les joves en aquest taller de sexualitat els ha fet reflexionar sobre altres aspectes relacionats, com el gènere, les habilitats socials, l’assertivitat, la llibertat sexual i l’orientació. Per tot això considerem que cal mantenir aquest tipus d’intervencions per aclarir possibles dubtes i reforçar les conductes positives que ja tenen. • Tot això, gràcies a la tasca de l’educadora i l’educador que generen un espai de confiança on els nois i les noies se senten còmodes de manera que es facilita el diàleg i l’aprenentatge.

40. Conclusions (IV) • Per tot això, considerem fonamental poder continuar amb les intervencions en els centres educatius. • A més a més, pensem que seria molt útil poder incloure l’educació sexual en el projecte educatiu del centre i treballar així al llarg de tot el cicle acadèmic la sexualitat en funció de les característiques del moment evolutiu en què es troben els/les joves. D’aquesta manera es podrien treballar tots els aspectes relacionats amb la sexualitat i les relacions de parella que aquesta intervenció no abraça.

41. Agraïments • Volem agrair a tots els centres educatius que hagin confiat en SIDA STUDI per a dur a terme aquestes intervencions. • A més a més, de manera molt especial, volem manifestar el nostre agraïment a tots els nois i les noies que han tingut la paciència d’omplir els qüestionaris. • I finalment, també volem agrair al Ministerio de Trabajo e Inmigración el seu finançament.

42. Prevenir per Gaudir