160 likes | 280 Views
L’evolució i la fi de la URSS. El reformisme de Khruixov. Després de la mort d’Stalin Khruixov el succeeix en els dos càrrecs més importants de 1953 a 1964 El 1956 el XX Congrés del PCUS denuncia els crims estalinistes i el culte a la personalitat.
E N D
El reformisme de Khruixov • Després de la mort d’Stalin Khruixov el succeeix en els dos càrrecs més importants de 1953 a 1964 • El 1956 el XX Congrés del PCUS denuncia els crims estalinistes i el culte a la personalitat. • Engega mesures polítiques i econòmiques per millorar la qualitat de vida
La gerontocràcia • El Comitè Central destitueix Khruixov. • El Partit és governat per vells homes de l’aparell burocràtic. Breixnev (1964-1982) Andropov (1982-1984) Txernenko (1984-1985)
Característiques del període • Immobilisme, es desmunten les reformes. • Torna el culte a la personalitat. • Tibantor amb el bloc occidental. • Males relacions amb altres països socialistes, Primavera de Praga, Xina, Hongria, Polònia. • Mals resultats econòmics.
El reformisme de Gorbatxov • Es troba amb una potència militar en una profunda crisi econòmica. • XXVII Congrés PCUS. • Reformisme econòmic i en política interior i exterior.
Perestroika, canvi econòmic • No deixa els principis socialistes, però estableix mesures com: • La noció de mercat. • L’incentiu personal. • Exigència de responsabilitats davant pèrdues econòmiques. • Modernització empreses. • Noves tecnologies. • Necessitarà ajuda d’altres països industrials. • Vol consolidar el ruble en el mercat internacional.
Glasnost, canvi polític • Suprimeix censura. • Llibertat d’expressió. • Promou activitat política al marge del PCUS. • Descentralització del règim.
Canvis en política exterior Inicia el desarmament. Converses amb els EUA No intervenció als altres països socialistes.
La fi del Teló d’Acer • A Polònia es legalitza el sindicat Solidarnosc i s’engeguen mesures democratitzadores. • Hongria i Txecoslovàquia obren les fronteres amb Àustria i reformen l’estructura de l’Estat. • A Bulgària i Romania un cop d’Estat farà caure el règim.
La caiguda del mur de Berlín • L’obertura de fronteres d’Hongria i Txecoslovàquia permeten fugir de la RDA molts ciutadans. • Un sector reformista del PSU fa dimitir el president Honecker. • Es força l’obertura del mur de Berlín. • Eleccions lliures el 1990. • Reunificació d’Alemanya. La RFA absorveix la RDA.
Conseqüències de les reformes • Oposició interna i externa al PCUS. • Convocatòria d’eleccions lliures. • Procesos d’independència de les antigues repúbliques. • Transició a una economia de mercat.
Dissolució de la URSS Gorbatxov intenta controlar els canvis, però no podrà. Boris Ieltsin guanya les eleccions. Lituània serà el primer país que s’independitza el 1991. Cop d’Estat dels sectors immobilistes contra els canvis. Acceleració de reformes. Supressió del comunisme. Dissolució del Partit i confiscació de béns. Desmembració de la URSS i independència de 15 estats.
La nova Federació russa • El mandat de Ieltsin reforça tendències autoritàries que es mantenen amb Putin. El president gaudeix de grans poders. • Els objectius de Rússia són: • Mantenir-se com a potència política i militar. • Creixement econòmic. • La qualitat de vida de la població empitjora. • Un petit grup d’oligarques s’han beneficiat de les privatitzacions i l’especulació. • La transició econòmica ha fet aparèixer màfies que controlen amplis sectors.
Conclusions • Descomposició de la URSS comporta • Fi de la potència soviètica. • Creació de nous estats independents a l’Europa oriental i Àsia. • Desaparició de la principal alternativa al model capitalista. • S’ha creat un nou ordre mundial. Els EUA han esdevingut la única potència.