EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERRA CIVIL FINS ALS ANYS 70

1. EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERRA CIVIL FINS ALS ANYS 70

2. Al juliol de 1936, una part de l’exèrcitespanyol es va alçar contra el governlegítim de la II República. Va començaraixí la Guerra d’Espanya entre elsrepublicans i elsfeixistesde les forcesrebels. L’1 d’abril de 1939 la Guerra d’Espanya es donava per acabada. Havienestat tres anys de lluita i de desfeta social. Començava al nostre país una nova etapa per a la vida política, socioeconòmica i cultural, marcada per la repressió contra elsvençuts i la imposiciód’unrègim no democràtic, d’ideolegiafeixista. Amb la fi de la guerra en el 1939, elsnostresescriptors no van teniraltresopcions que l’exili, el silencio escriure en castellà. La dictadura feixista de Franco va reprimir les cultures i llengües no castellanes, en un exerciciclard’intolerància i d’intransigència. Aleshorespodemdir que elsfetshistòrics que es desencadenaren a partir del 1936 van trencar la continuïtat de la literatura en la nostrallengua

3. MISÈRIA INTEL·LECTUAL Després de la guerra el que enstrobemés una situáció social i política dessoladora: -s’anul·len totes les institucionsrepublicanes -s’eliminenelsorganismesculturals -es declaren il·legalselspartitspolítics -s’anul·lenelssindicats Totaixòderivarà en una situació de misèriaintel·lectualja que no hihaviallibertatd’associació, ni de premsa, ni de pensament ni d’expressió. A més a més la cultura valenciana pateix un procésd’espanyolització i consegüentment de castellanització .

4. Durantanys, homes i dones van ser perseguides, torturades, empresonades, acomiadades, assassinades... per lluitar per acabar amb un règimrepressiu i dictatorial i lluitar per aconseguir la llibertat. La llibertatd’expressió va costar moltíssimsanysd’aconseguir. I tot i elsanyspassats, en l’actualitatenstrobem, però, diferentsinstruments que la retallen de manera discriminada i es per això que des de diferentsplataformes es treballa hui en dia per garantir la llibertatd’expressió

5. Moltsescriptorshagueren de seleccionar allò que escrivien, altres van ser deportats i fins i tothi va haverqui va patir penes de presó. Hihaguéqui va poder escolllir el camí de l’exili (que van ser molts). Elsqui restaren al país patirenl’anomenatexili interior (no podien publicar res), perquè la narrativa (també el teatre) va ser el gènere que més va acusar la forta censura franquista. La dictadura del general Franco va tallar totalmentl’activitatdelsescriptors que haviencomençatabans de la Guerra Civil. I d’altra banda els que començaven a fer-hodesprés de 1939 es trobavenamb un panorama dessolador, sensecapreferència a seguir TOT UN BUIT.

6. L’EXILI REPUBLICÀ CATALÀ Podeutrobar un treball sobre l’exilirepublicàcatalàtitulat: “Viatgealslloc de la memòria de l’exilirepublicàcatalà” al bloc de l’IESViladecavalls.

7. La falta d’escriptors, editors i de públic lector, aixícoml’aïllamentdelsmodelsexteriors, va ocasionar que la producció narrativa valenciana coetània es mantinguerafidelalsgèneresméstradicionals i desfasada respecte a les tècniquesmodernes que s’utilitzaven en la resta d’Europa. Elsnostresnarradorsforen figures aïllades, senseconnexionselsunsambelsaltres. És per això que no es poden distingirgrupsliterarisclaramentdefinits i diferenciats.

8. LES PRIMERES NOVEL·LES EN VALENCIÀ DE LA POSTGUERRA Elsprimersvintanys de postguerra, en valenciànomés es van publicar nounovel·les. -Les que responien al model de realisme del segle XIX, 1960: Enric Valor, L’ambiciód’Aleix. -Les que representaven un estil de novel·la rosa, melodramàtica o sentimental, 1962: MariaIvars, Vides planes o 1965: la mateixa autora, Lúltimserf. -Aquelles que transmitieninquietudscatòliques, 1953: Miquel Adlert, I la pau. -O les que transmitieninquietudssocials, 1967: MariaBeneyto, La dona forta. Les vivènciesd’unjovedavant les primeresurgències de l’amor, dins el context social tancatd’unpoble de les comarques del sud en elsfeliçosprimersvintanys del s. XX.

9. REPRESA CULTURAL ELS ANYS 60 FINS A LA FI DELS ANYS 60 Fins a la fi de la dècadadels anysseixantaelsnarradors conrearen sobretotla novel·la psicològicai la realista, amb algunescaracterístiques especialscom la referència constant la Guerra Civil, tant en La plaça del Diamant, de MercèRodoreda, com en Incerta glòria, de Joan Sales. Alsanysseixanta, gràcies a la recuperacióeconòmica s’esdevé la represa cultural. La continua pressió que patia el franquisme per l’oposició i la política internacional va fer que es suavitzaren les repressions en algunsàmbits de la vida pública i cultural.

10. LA NOVEL·LA PSICOLÒGICA Les novel·lespsicològiques es caracteritzen, bàsicament, per l’anàlisi minuciosa de la psicologiadelspersonatges, per la utilització de símbols per a representar-los i per la reflexió sobre el pas del temps. Hihaguéescriptorscatalans que s’afegiren a aquestatendènciad’anàlisipsicològica i incorporaren a aquestatècnica les experiènciespersonals o col·lectives de la històriarecent i algunesinnovacionsnarrativeseuropees o americanes. Podem situar en aquestgrupMercèRodoreda , LlorençVillalonga i MariaEurèliaCampany

11. LA PLAÇA DEL DIAMANT Amb la Plaça del diamant (1962), Rodoreda es consolida definitivamentcom una escriptora de talla internacional. La narradora-protagonista (Natàlia-Colometa) ensconta la seua vida.

12. Lligaquesttext i indica qui narra elsfets i quinessensacionshidescriu • Des del meuracó, jo tenia una por moltgrossa. I quanell era a dins del llit, per donar-me exemple, com va dir, emvaigcomençar a despullar. Semprehaviatingut por d’aquellmoment. M’haviendit que s’hi arriba per un camí de flors i se’nsurt per un camí de llàgrimes. I que et duen a l’enganyambalegria… Perquè de petitahaviasentitdir que et parteixen. I josemprehaviatingutmolta por de morir partida. Les dones, deien, moren partides… La feinajacomençaquan es casen. MercèRodoreda, La plaça del diamant, EdicionsBromera

13. LA NOVEL·LA REALISTA Trobemnarradors que escriuen obres realistes, que pretenen donar testimoniatge de la realitat i denunciar les injustíciessocials. Algunsd’ellssegueixentècniquestradicionals, peròaltres incorporen les tècniquesobjectivistes o conductistes de la literatura nord-americana d’entreguerres i les delsautorsfrancesos de nouveauroman. Se situen en aquestcorrentMariaAurèliaCampany, Josep MariaEspinàs, Enric Valor i Manuel Pedrolo.

14. També escriguerennovel·lesde creaciód’unmónmitificat, comveiem en Elshorts, de Martí DominguezBarberà, i en Bearn, onLlorençVillalonganovelà la vida de don Toni de Bearn, un vellaristòcratail·lustrat, enciclopedista i escèptic de la Mallorca rural del s. XIX.

15. Trieu entre aquestes frases una que servisca de lema per a encapçalaraquestaunitat 1 de literatura.