1 / 23

DIVERSITAT D´ECOSISTEMES

DIVERSITAT D´ECOSISTEMES. LA DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFRICA DELS ÈSSERS VIUS. El clima té gran influència sobre la distribució geogràfica i dels animals que alimenta. La varietat de climes a la Terra depén de dos factors: La Tª defineix tres zones climàtiques:

naiya
Download Presentation

DIVERSITAT D´ECOSISTEMES

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. DIVERSITAT D´ECOSISTEMES

  2. LA DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFRICA DELS ÈSSERS VIUS • El clima té gran influència sobre la distribució geogràfica i dels animals que alimenta. • La varietat de climes a la Terra depén de dos factors: • La Tª defineix tres zones climàtiques: • Zona Freda: dels pols als cercles polars • Zona temperada: Entre els cercles polars i els tròpics de càncer o Capricorn. • Zona càlida: entre els tròpics.

  3. La precipitació: Es molt variable i depén de la forma com es mouen les gransmassesd´airesobre la superficie terrestre. ALTRES FACTORS QUE INFLUEIXEN: • El relleu: la vegetació cambia ambl´altitud i amdl´orientació. • El tipus de sòl • La intervenció humana: les repoblacions, la dessecació, influeixen en la distribució final delsèssersvius.

  4. ELS GRANS BIOMES • BIOMA: Es un grup d´ecosistemes terrestres, governats per condicions climàtiques semblants, que comparteixen una vegetació característica que els defineix.

  5. ELS BOSCOS Espanya té una gran diversitatd´ecosistemesnaturals per la posiciógeogràfica i per la varietat de sòls. • EL BOSC ATLÀNTIC Clima: Plugesabundants i distribuïdes al llarg de l´any. Temperatura:Estiussuaus i fred a l´hivern. Vegetació: • Fulles grans i tendres( en la tardor es tornen grogues i cauen). Elsarbressóncaducifolis. • El sotaboscésescàs. A les clarianes del boscapareixenalguns arbustos com el server.

  6. LAURISILVA A les illesCanàries es dóna una combinació particular de clima i relleu, • Temperaturessuaustotl´any • Muntanyeselevades que obliguen a l´ascensió de ventshumitsprocedents del nord- est. • L´aire es refreda i la humitat es condensa, mar de núvols que proporciona aigua a la vegetació. • Les fulles sónlluents i sempre verdes. • L´arbretípic: El llorer de Canàries • La fauna es troba plena d´especiesendèmiques; colomscanaris de Bolle.

  7. EL BOSC MEDITERRANI • Pluja: escassa a l´hivern, abundant en la primavera i la tardor i quasiabsent a l´estiu. • Bosccaracteristic d ´alzines o de sureres. • Les altestemperatures a l´`epocamés seca influeix en la vegetació: • Les plantes necessiten limitar la transpiració: fulles xicotetes, cobertes de ceres, les conserven durantl´hivern. Sónperennifòlies. • El sotaboscéshumit i fred: ambmolts arbustos amb les fulles dures per alsherbívorsperò la fullarascaserveixd´aliment de detritívors que alimenten a mamífersxicotets.

  8. Boscos d´alzines o sureres s´han transformat en deveses. • S´ha afavorit el desenvolupament de les herbes que serveixen per a pastura per al ramat boví. • Les deveses aporten aliment als animals silvestres. • Fauna: senglar, cérvol, voltor negre, linx ibèric.

  9. EL MATOLL • En condicionsd´unaaridesa extrema no arriba a formar-se un bosc i la vegetacó la constitueixenherbes i arbustos. EL MATOLL ATLÀNTIC Si el bosccaducifoli se sobreexplota o pateix un incendi, es degrada les fagedes i les rouredes i sónsubstituides per: • La landa: matolldens que mesura 4 metres d´alçada. ( l´argelaga). • El prat: Format per herbes i es manté a forçad´eliminar el matollperiòdicament. ( pasturar el ramatboví).

  10. MATOLL MEDITERRANI El bosc mediterrani es pot substituir per: • La màquia: matoll dens de más de 2 metres d´alçaria. ( llentiscles) • La garriga: En zones on l´aridesa és més extrema o el sól es més pobre, d´alçaria un metre. • El matoll de plantes aromàtiques: si les condicions són molt adverses sobretot per la intervenció humana, ( el romaní, timó)

  11. AIGUAMOLLS • Són terres de transició entre ambients terrestres i aquàtics, on el sól està cobert d´aigua poc profunda. • Són importants per a la recàrrega dels aqüífers i per la biodiversitat que mantenen. • La vegetació està constituïda per plantes adaptades a medis molt humits o aquàtics ( algues, el jonc). • L´abundant vegetació proporciona menjar i recer a gran varietat de consumidor: invertebrats, peixos, rèptils, anfibis, però la fauna més característica són els ocells. ( l´ànec collverd).

  12. ELS LLACS • Les aigües tenen molta profunditat. Es distingueix una zona superficial, il.luminada i una profunda. • A la zona il.luminada viuen plantes aquàtiques i algues. • A la zona fosca predominen els depredadors. • L´agua del llac es troba en continu moviment • Així els organismes fotosintètics de la superficie reben noves aportacions d´aliment.

  13. ECOSISTEMES MARINS A l´oceà podem distinguir diverses zones: • Segons la distància a la costa: • Zona costanera o litoral: compren l´àrea marina situada sobre la plataforma continental,part sumergida dels continents. • Zona oceànica o de mar obert: situada més enllà de la plataforma continental.

  14. Segons la penetració de la lumm solar: • Zona eufòtica: zona il.luminada on viuen els organismes fotosintètics. ( 200m) • Zona batial: Zona mal il.luminada. ( entre 200 i 2000m). No hi ha organismes fotosintètics. • Zona abisal: Dominada per la foscor total. És la zona profunda de l´oceà. No hi ha organismes fotosintètics.

  15. LA VIDA ALS OCEANS • Els organismes marins es classifiquen segons el tipus de locomoció i el tipus d´habitat. • Plàcton: Algues i vegetals aquàtics( fitoplacton), animals ( zooplacton), de dimensions microscòpiques, que es desplaçen arrossegats pel corrent. • El Bentos: algues, vegetals i animals que viuen subjectes al fons marí o desplaçant-se sobre aquest. • El Nècton: Animals capaços de nadar activament en la columna d´aigua.

  16. Plàcton n Bentos Nècton

More Related