DIVERSITAT D´ECOSISTEMES

1. DIVERSITAT D´ECOSISTEMES

2. LA DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFRICA DELS ÈSSERS VIUS • El clima té gran influència sobre la distribució geogràfica i dels animals que alimenta. • La varietat de climes a la Terra depén de dos factors: • La Tª defineix tres zones climàtiques: • Zona Freda: dels pols als cercles polars • Zona temperada: Entre els cercles polars i els tròpics de càncer o Capricorn. • Zona càlida: entre els tròpics.

3. La precipitació: Es molt variable i depén de la forma com es mouen les gransmassesd´airesobre la superficie terrestre. ALTRES FACTORS QUE INFLUEIXEN: • El relleu: la vegetació cambia ambl´altitud i amdl´orientació. • El tipus de sòl • La intervenció humana: les repoblacions, la dessecació, influeixen en la distribució final delsèssersvius.

4. ELS GRANS BIOMES • BIOMA: Es un grup d´ecosistemes terrestres, governats per condicions climàtiques semblants, que comparteixen una vegetació característica que els defineix.

5. ELS BOSCOS Espanya té una gran diversitatd´ecosistemesnaturals per la posiciógeogràfica i per la varietat de sòls. • EL BOSC ATLÀNTIC Clima: Plugesabundants i distribuïdes al llarg de l´any. Temperatura:Estiussuaus i fred a l´hivern. Vegetació: • Fulles grans i tendres( en la tardor es tornen grogues i cauen). Elsarbressóncaducifolis. • El sotaboscésescàs. A les clarianes del boscapareixenalguns arbustos com el server.

8. LAURISILVA A les illesCanàries es dóna una combinació particular de clima i relleu, • Temperaturessuaustotl´any • Muntanyeselevades que obliguen a l´ascensió de ventshumitsprocedents del nord- est. • L´aire es refreda i la humitat es condensa, mar de núvols que proporciona aigua a la vegetació. • Les fulles sónlluents i sempre verdes. • L´arbretípic: El llorer de Canàries • La fauna es troba plena d´especiesendèmiques; colomscanaris de Bolle.

10. EL BOSC MEDITERRANI • Pluja: escassa a l´hivern, abundant en la primavera i la tardor i quasiabsent a l´estiu. • Bosccaracteristic d ´alzines o de sureres. • Les altestemperatures a l´`epocamés seca influeix en la vegetació: • Les plantes necessiten limitar la transpiració: fulles xicotetes, cobertes de ceres, les conserven durantl´hivern. Sónperennifòlies. • El sotaboscéshumit i fred: ambmolts arbustos amb les fulles dures per alsherbívorsperò la fullarascaserveixd´aliment de detritívors que alimenten a mamífersxicotets.

11. Boscos d´alzines o sureres s´han transformat en deveses. • S´ha afavorit el desenvolupament de les herbes que serveixen per a pastura per al ramat boví. • Les deveses aporten aliment als animals silvestres. • Fauna: senglar, cérvol, voltor negre, linx ibèric.

16. EL MATOLL • En condicionsd´unaaridesa extrema no arriba a formar-se un bosc i la vegetacó la constitueixenherbes i arbustos. EL MATOLL ATLÀNTIC Si el bosccaducifoli se sobreexplota o pateix un incendi, es degrada les fagedes i les rouredes i sónsubstituides per: • La landa: matolldens que mesura 4 metres d´alçada. ( l´argelaga). • El prat: Format per herbes i es manté a forçad´eliminar el matollperiòdicament. ( pasturar el ramatboví).

17. MATOLL MEDITERRANI El bosc mediterrani es pot substituir per: • La màquia: matoll dens de más de 2 metres d´alçaria. ( llentiscles) • La garriga: En zones on l´aridesa és més extrema o el sól es més pobre, d´alçaria un metre. • El matoll de plantes aromàtiques: si les condicions són molt adverses sobretot per la intervenció humana, ( el romaní, timó)

18. AIGUAMOLLS • Són terres de transició entre ambients terrestres i aquàtics, on el sól està cobert d´aigua poc profunda. • Són importants per a la recàrrega dels aqüífers i per la biodiversitat que mantenen. • La vegetació està constituïda per plantes adaptades a medis molt humits o aquàtics ( algues, el jonc). • L´abundant vegetació proporciona menjar i recer a gran varietat de consumidor: invertebrats, peixos, rèptils, anfibis, però la fauna més característica són els ocells. ( l´ànec collverd).

19. ELS LLACS • Les aigües tenen molta profunditat. Es distingueix una zona superficial, il.luminada i una profunda. • A la zona il.luminada viuen plantes aquàtiques i algues. • A la zona fosca predominen els depredadors. • L´agua del llac es troba en continu moviment • Així els organismes fotosintètics de la superficie reben noves aportacions d´aliment.

20. ECOSISTEMES MARINS A l´oceà podem distinguir diverses zones: • Segons la distància a la costa: • Zona costanera o litoral: compren l´àrea marina situada sobre la plataforma continental,part sumergida dels continents. • Zona oceànica o de mar obert: situada més enllà de la plataforma continental.

21. Segons la penetració de la lumm solar: • Zona eufòtica: zona il.luminada on viuen els organismes fotosintètics. ( 200m) • Zona batial: Zona mal il.luminada. ( entre 200 i 2000m). No hi ha organismes fotosintètics. • Zona abisal: Dominada per la foscor total. És la zona profunda de l´oceà. No hi ha organismes fotosintètics.

22. LA VIDA ALS OCEANS • Els organismes marins es classifiquen segons el tipus de locomoció i el tipus d´habitat. • Plàcton: Algues i vegetals aquàtics( fitoplacton), animals ( zooplacton), de dimensions microscòpiques, que es desplaçen arrossegats pel corrent. • El Bentos: algues, vegetals i animals que viuen subjectes al fons marí o desplaçant-se sobre aquest. • El Nècton: Animals capaços de nadar activament en la columna d´aigua.

23. Plàcton n Bentos Nècton