La implantació de la Llei de dependència a la comarca del Pla d’Urgell

1. La implantació de la Llei de dependència a la comarca del Pla d’Urgell

2. La comarca • La comarca del Pla d’Urgell es troba situada a la plana de Lleida • La construcció del canal d’Urgell a mitjans segle XIX la convertí, en una rica zona de regadiu. El clima és mediterrani, amb grans contrastos entre el dia i la nit, i una pluviositat molt baixa. • En són molt característiques les boires, que a vegades cobreixen dies i dies la plana. La vegetació espontània ha estat totalment alterada pels conreus de regadiu

3. La comarca • El Pla d’Urgell comprèn setze municipis que anteriorment formaven part de les comarques del Segrià , la Noguera, l’Urgell i les Garrigues amb centre a Mollerussa.

4. La comarca • L’economia té una base eminentment agrícola, amb conreus intensius de regadiu: farratges, cereals, hortalisses i arbres fruiters, i també ramadera, especialment de porcí i boví, i també d’aviram. • La indústria, concentrada especialment a la ciutat de Mollerussa i els seus voltants, està molt relacionada amb l’agroalimentació. • El sector serveis es concentra igualment a la capital comarcal.

5. La població al Pla d’Urgell • La comarca té 36.718 habitants (segons padró de 2007) • Concentració de la població a la ciutat de Mollerussa: 38% de la població total. Mollerussa és la capital i centre real de tota la comarca amb 13.947 habitants • 5 municipis de més de 2.000 habitants • 4 municipis de més de 1.000 habitants • 6 municipis de menys de 1.000 habitants • El 18% de la població és major de 65 anys i l’envelliment de la població es troba sobretot en els municipis petits

6. Població

7. Evolució dels servis socials a la comarca del Pla d’Urgell • La gestió dels diferents temes relacionats amb serveis socials són competència dels consells comarcals i dels ajuntaments de més de 20.000 habitants. • Aquests han anat adquirint una major importància en els darrers anys, tant des d'un punt de vista de competències com pel que fa als recursos humans, econòmics i materials que cal administrar.

8. Evolució dels servis socials a la comarca del Pla d’Urgell • La normativa sobre dependència i la recent Llei de serveis socials posen de manifest la necessitat de coordinar esforços entre l'administració de la Generalitat de Catalunya i les entitats locals, per tal d'aconseguir criteris d'eficiència i eficàcia en la prestació dels serveis, i una bona i justa distribució dels recursos entre els diferents ens locals que desenvolupen les esmentades competències

9. Els serveis socials al Pla d’Urgell • Àrea d’atenció social primària a tota la comarca dividida en tres sectors, tres treballadores socials, dos educadores, una administrativa i el coordinador • Àrea d’infància i família. Gestió de projectes i serveis especialitzats: • EAIA supracomarcal, que abasta les comarques de les Garrigues, Pla d’Urgell, Segarra i l’Urgell • CDIAP • Programa d’infància en risc social • Programa de famílies monoparentals • Pla de violència de gènere • Àrea de la dona (SIAD)

10. Els serveis socials al Pla d’Urgell • Àrea de prevenció de drogodependències i SOAF (programa assumit íntegramament pel Consell Comarcal) • Àrea de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència • Àrea de ciutadania i immigració • Àrea de gent gran (programa assumit íntegramament pel Consell Comarcal)

11. El personal a l’àrea de serveis socials • Al consell comarcal del Pla d’Urgell hi ha un total de 64 persones treballant en diferents sectors i àrees • L’àrea de serveis socials té actualment una plantilla de 23 persones • L’àrea de serveis socials representa un 36% d tot el personal del consell comarcal

12. La implantació de la Llei • Dades de sol·licituds i resolucions: • En data 31 d’agost al Pla d’Urgell sabien presentat un total de 201 sol·licituds • Al mes d’octubre s’havien dut a terme un total de 178 resolucions de les quals 136 eren de Grau III • A nosaltres el document amb els llistats de les persones beneficiaries ens arriba al mes de novembre • Les instruccions, però no ens arriben fins a finals de desembre i no es comença a fer PIA a la Plana de Lleida fins fa uns quinze dies (ara tot són preses per les eleccions del març)

13. Com afrontar aquest nou repte • Hem augmentat la plantilla dels SSAP amb una assistent social i mitja (l’ajut que em rebut i que han atorgat en funció d’uns barems ha estat mínim, no arriba al 50% del cost d’un professional) • Hem dividit la comarca en 4 zones d’atenció social primària (fins ara eren tres) • Les DTS de cada una de les tres zones de comarca (exceptuant Mollerussa) faran elles mateixes el PIA que els hi correspon a la seva zona

14. Dificultats que ens trobem amb la implantació • La DTS de la ciutat de Mollerussa estarà recolzada per una altra assistent social a mitja jornada per fer els PIA de Mollerussa, curiosament i perquè hi ha menys envelliment és el lloc de la comarca on hi ha menys sol·licituds • No disposem a la plana de Lleida de prou informació com per fer-hi front. No disposem d’un referent clar • No ens hem sentit recolzats en cap moment per part de la delegació territorial en aquest aspecte

15. Dificultats que ens trobem amb la implantació • La informació que ens donen és en tot moment contradictòria • Qui ha de fer front a les queixes dels usuaris són les treballadores socials dels municipis • Davant de totes les queixes i preguntes dels usuaris, les nostres professionals se senten que van perdent credibilitat vers els propis usuaris per fer front a unes preguntes que ni el propi Departament és capaç de respondre

16. Dificultats que ens trobem amb la implantació • Fins fa quinze dies a la plana de Lleida no se’ns va autoritzar a desenvolupar els PIA • Una vegada som capaços de poder tirar endavant la Llei ens autoritzen només a fer els PIA d’aquelles persones que volen sol·licitar el cuidador familiar, per tant, no podem oferir la cartera de serveis als nostres usuaris. On és, doncs, la credibilitat que tenim vers ells, si contínuament la premsa es fa ressó d’una famosa cartera de serveis? • Les directrius dels nostres referents van canviant en funció dels viatges que fan a Barcelona (això és una vegada a la setmana)

17. Dubtes que ens sorgeixen • Què passa amb el Programa “Viure en Família”? • Sortiran els acolliments residencials? • Qui assumirà el transport cap als centres de dia que per Llei pertoca als nostres usuaris? Els ens locals? Amb quins recursos? • Què passa amb el SAD? Quins criteris seguim si cada ens local té el seu propi reglament? El de cada ens local? Si és així, on està el compliment de la Llei

18. Dubtes que ens sorgeixen • A la nostra comarca no hi ha vacants de places en centres de dia o bé centres residencials. Quin cost suposarà tot això si em de fer prestacions vinculades al servei? • I l’assistent personal? Per què només per menors de 65 anys i destinat exclusivament a la integració laboral i/o escolar?

19. La nostra conclusió • A Catalunya no ens feia falta una Llei de Dependència, el que si que ens calia era augmentar els serveis i recursos dels quals disposem per anar fent front a les noves realitats socials