250 likes | 343 Views
Sílvia Fontanet Alba Pons Júlia Ros. El teatre de postguerra: Joan Oliver i Salvador Espriu. Índex. Context històric Una desfeta per a Catalunya El franquisme La cultura catalana Espanya s’estabilitza El teatre Es recupera el Teatre Característiques del teatre
E N D
SílviaFontanet Alba Pons Júlia Ros El teatre de postguerra: Joan Oliver i Salvador Espriu
Índex • Contexthistòric Una desfeta per a Catalunya El franquisme La cultura catalana Espanyas’estabilitza • El teatre • Es recupera el Teatre • Característiques del teatre • Salvador Espriu • Introducció • Reflexió • Joan Oliver Introducció Obres, fets, figura pública • Conclusió
Una desfeta per a Catalunya Guerra Civil espanyola Procés d’espanyolització Decaïment literatura catalana Anul·lació programa iniciat en la Renaixença Continuïtat pel Modernisme i Noucentisme
El franquisme Règim franquista Supressió organismes catalans Pohibició de l’ús de la Llengua Catalana Ridiculització del català FINAL GUERRA CIVIL INTEL·LECTUALS EXILI
La cultura catalana • A Catalunya es conreava cultura en català i en castellà.
Espanya s’estabilitza Anys 50 S’inicia un període d’estabilitat del règim Anys 60 Etapa de liberació Manifestacions Creació sondicats (CCOO) Tancades d’intel·lectuals
Anys 70 Mort del General Franco Proclamació Príncep Joan Carles I com a rei d’Espanya Implantació sistema democràtic Restauració Generalitat Constitució del 78 Llibertat http://www.youtube.com/watch?v=yRUppeq9AY0
Es recupera el teatre 1975 Recuperació gènere teatral Orientacions teatrals Tradicional Renovador
Característiques del teatre Implantació sistema democràtic Situacions polítiques i socials Personatges sense psicologia Absurd Europeu Incapaços de comunicar-se Situacions absurdes Crítica a la societat
Introducció a Salvador Espriu Espriu neix a Santa Coloma de Farners el juliol de 1913 El 1933 visita Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, aquests països tenen un paper important en la seva obra Espriu es relaciona amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel i amb Carles Riba Escriu obres de teatre com “Primera història d’Esther” “Les cançons d’Ariadna” o “Ronda de mort a Sinera”
Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'algunes de les seves obres contribueixen a la popularització d’Espriu Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona
Els seus espais geogràfics tenen com a noms: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica). Mor el 1985 a Barcelona
Reflexió d’Espriu • http://www.youtube.com/watch?v=4gyRdWYVIyQ&feature=related
JoanOliver Narrador, dramaturg, traductor, periodista i poeta.
Introducció : • Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell. • Forma part d’una família de la burgesia industrial i del món dels intel·lectuals. • Estudia el batxillerat i més tard Dret a la Universitat de Barcelona. • Era una persona inquieta i rebel, i no estava a favor dels codis socials burgesos. • Estableix una forta amistat amb escriptors benestants i forma l’anomenat Grup de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia. • També organitzen actes com els Anti-Jocs Florals i creen la editorial La mirada per tal de difondre la literatura catalana a Sabadell i al Vallès.
Primeres obres : Signa amb un pseudònim poètic : Pere Quart (Pere, un dels noms de bateig, i Quart, perquè era el quart d’onze germans). • A partir del 1923, escriu poemes i petits contes al Diari de Sabadell. • El 1928 publica , Una tragèdia a Lil·liput • El 1934 publica el seu primer poemari, Les decapitacions.
Fets durant la seva vida: • Durant el conflicte de la guerra civil espanyola s’implica intensament en: - la lluita antifeixista - presideix l'Agrupació d'Escriptors Catalans - la Unió General de Treballadors (UGT) - organitza el Servei de Biblioteques del Front. • El 1939 s’exilia a França, Buenos Aires i Santiago de Xile on resideix nou anys. Torna a Catalunya el 1948, on troba un país derrotat i empobrit pel franquisme. • Poc després d’arribar, la policia registra casa seva i el posen a la presó. Uns mesos ,més tard mor la seva dona.
Contribueix a la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Un cop casat en segones núpcies, viu encara de col·laboracions a la revista Destino, amb el pseudònim de Jonàs .Més tard dirigeix l’editorial Proa. Publica les seves traduccions d'obres d’escriptors francesos,italians... Partidari d’un teatre d’autoria catalana, no obté l’èxit esperat com a dramaturg. La seva obra més important es considera que és Ball robat.
Figura pública. • Es converteix en una figura pública i la seva actitud honesta i contestatària el fan veure com un símbol de la lluita antifranquista. • És com una mena de "patriarca" per als més joves i participa activament en actes de protesta com els de "La caputxinada" (1966) —una tancada de diversos intel·lectuals al convent dels Caputxins de Sarrià, a Barcelona—.
Finalment : • L’any 1970 és distingit amb el Premi d’honor de les Lletres Catalanes. • Finalitzada la Dictadura i restaurat el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, continua mantenint una posició crítica i insubornable, fins a l’extrem de rebutjar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. • Mor el 19 de juny de 1986 a Barcelona.
Conclusió Durant els anys de postguerra i a conseqüència de la dictadura de Franco, a Catalunya es produeix una caiguda de la cultura, de la literatura i del teatre català, el qual comença a iniciar la seva recuperació després de la mort del dictador al 1975. El teatre de postguerra critica a la societat de la época i presenta situacions absurdes. Els dos grans dramaturgs del teatre català són Joan Oliver i Salvador Espriu