Prospectiva econòmica de la indústria catalana a nivell sectorial

1. Prospectiva econòmica de la indústria catalana a nivell sectorial Élisabeth Waelbroeck-Rocha Vicepresidenta de BIPE

2. Índex • Prospectiva i previsions: dos conceptes diferents • Quatre escenaris de futur possibles • Avaluació de les conseqüències dels escenaris en els sectors industrials de Catalunya • Mesurament de les conseqüències globals per a l’economia catalana

3. Incertesa Complexitat Riscos • Risques • Risques • Risques • - • - • menaces • amenaces • - • - • menaces • menaces • - • - • oportunitats • opportunités • - • - • opportunités • opportunités Bases de la prospectiva • Font: BIPE Objectiu: preparar el canvi, posar en marxa les accions necessàries per aconseguir un futur millor

4. Quatre escenaris possibles Escenari 1 Tornen els mals costums • Escenari 2 • Inestabilitat crònica i volatilitat Escenari 3 Recaiguda • Escenari 4 • Europa lidera la nova economia

5. 2008 2018 Primer escenari: retorn a la tendència anterior«Tornen els mals costums» Principals hipòtesis • La crisi només ha estat un incident temporal; l’economia mundial torna a marxar a un ritme de creixement no gaire més lent del que hi havia abans de la crisi. • El dòlar viu una tendència a la baixa, tenint en compte les dimensions dels dèficits dels Estats Units. • Els preus de les matèries primeres fluctuen moderadament al voltant d’una tendència a l’alça. • La integració econòmica mundial continua (sense un proteccionisme excessiu). • La competència dels països emergents continua sent actualitat. • Les economies mundials recuperen els índexs de creixement d’abans. Variació del PIB a la UE Anys

6. Variació del PIB a la UE 2008 2018 Segon escenari: crisis geopolíticoestratègiques i gestió difícil de la sortida de la crisi«Inestabilitat crònica i volatilitat» Principals hipòtesis • Inestabilitat vinculada a la successió de xocs d’ordre geopolíticoestratègic (guerres, incidents climàtics que comporten la interrupció de l’abastiment, escassetats especulatives, tercera crisi financera…). • Hi ha un retorn al creixement però amb recaigudes freqüents que creen cicles llargs i impliquen una capacitat menor per preveure l’evolució futura (llarga inestabilitat). • A llarg termini, el creixement mundial mitjà és més dèbil (infrainversió global vinculada a la incertesa omnipresent). • Els preus dels productes de base són molt volàtils,al voltant d’una tendència sempre a l’alça.

7. Variació del PIB a la UE 2008 2018 Tercer escenari: la recuperació només és temporal«Recaiguda» Principals hipòtesis • Fracàs del pla de rellançament nord-americà: • Els consumidors prefereixen els low-cost importats. La recuperació del consum privat als Estats Units no pot aguantar la recuperació de l’economia americana. • L’atur continua a l’alça, la política social d’Obama és cara i augmenta la pressió fiscal. • Baixa l’atractiu de l’economia nord-americana com a plaça financera o lloc de producció, fuita de capitals i augment del proteccionisme. • La Xina s’aparta dels Estats Units i passa les seves reserves de canvi per pèrdues i beneficis, el dòlar s'enfonsa i el yen puja molt per sobre del dòlar. • Crisi perllongada al Japó que dóna lloc a un augment del proteccionisme asiàtic. • Replegament de les regions en elles mateixes en un context de creixement mundial més dèbil. • Explosió dels dèficits públics a Europa en un marc de creixement dèbil.

8. Variació del PIB a la UE 2008 2018 Quart escenari: la revolució del desenvolupament sostenible «Europa lidera la nova economia» Principals hipòtesis • La UE, que està formada per Estats solidaris, assumeix el paper de líder en l’elaboració d’un nou model de creixement basat en el desenvolupament sostenible. • Els consumidors modifiquen els seus costums i integren les conseqüències mediambientals en els seus actes. • El preu de les matèries primeres augmenta ràpidament ja que a partir d’ara la seva utilització es penalitzarà molt. • La integració econòmica mundial continua però en un context de cooperació bilateral. Europa defineix noves normes que marquen les «autoritzacions de posada en el mercat»: ara tenen en compte totes les dimensions del desenvolupament sostenible, i això exclou de fet la competència dels països que no respecten aquestes normes. • El ritme de creixement s'accelera a partir de 2014, sobretot als països tradicionalment industrialitzats.

9. Probabilitat dels escenaris

10. Es posa èmfasi en cinc sectors industrials, dels quals un s’escindeix en tres • Agroalimentari • Automòbil • Tèxtil/confecció • Química: • Química de base/plàstics • Química d’especialitat • Indústria farmacèutica • Materials de construcció

11. Les grans tendències que influeixen en els sectors • Tendències comunes a tots els sectors: • Nova geografia de la producció. • Augmenta la importància de la capacitat d’innovació per mantenir i construir un avantatge competitiu. • Reorganització dels sectors de producció; major importància del treball eficaç en xarxa, però amb xarxes evolutives  les «fronteres» dels sectors evolucionen, sorgeixen noves activitats. • Tendències específiques de determinats sectors: • L’evolució de la demanda (tèxtil, agroalimentari, automòbil). • Aparició de nous models de distribució (agroalimentari, farmàcia, tèxtil). • Evolució sociodemogràfica i evolució del comportament dels compradors (automòbil i farmàcia). • Augment de la preocupació pel medi ambient (química, automòbil, materials de la construcció).

12. Nous canals de distribució • Noves categories de productes • Porcions individuals • Productes ètnics (moda i consumidors d’origen estranger) • Evolució de la composició de les famílies • Ètica Augment de la concentració del sector de la distribució • Poder de compra important de les grans centrals de compra Evolució dels models de consum Evolució de les tecnologies Producció de matèries primeres Collita, tractament • Noves tecnologies de producció de matèries primeres • Noves tecnologies de conservació • Noves tecnologies a disposició dels consumidors • Desintermediació, venda a distància Augment de la competència mundial • Augment dels intercanvis comercials • Millor competitivitat-cost de molts països emergents A la indústria agroalimentària s’han identificat diversos factors de canvi fonamentals

13. Les estratègies de posicionament dels actors al llarg de la cadena de valor agroalimentària Recuperació (embalatge, compost) Envasat, logística, venda Distribució per canals Producció de matèries primeres Collita Tractament Recuperació (embalatge, compost) Transformació industrial Màrqueting, marca, logística Distribució per canals • Estratègia del productor: integració cap amunt (cooperativa de productors) que garanteix la producció i la comercialització (volum o valor) • Estratègia del distribuïdor: integració cap avall, el distribuïdor compra capacitats de producció (Intermarché), pot crear productes (Décathlon) • Estratègia del transformador: innovació (Danone): marca, màrqueting, afirmació alimentària • Estratègia de distribució alternativa: reconstitució d’un sector complet (bio, equitatiu, sostenible (?) )

14. AgroalimentariLes diverses opcions del sector agroalimentari a Catalunya • Els índexs de creixement de la demanda dirigida a Europa canvien poc, sigui quina sigui l’evolució prevista en el context extern. Es poden imaginar tres escenaris: • Focalització en la demanda interna, a Catalunya i a Espanya, amb alguns nínxols d’exportació: • El creixement de les exportacions de Catalunya és superior al conjunt de la UE. • El creixement del sector depèn del de l’economia i de l’índex de creixement de les importacions (tendència a l’alça). • Diversificació cap a l’exportació dels productes principals, èmfasi en el màrqueting, la imatge i els nous models de distribució, desenvolupament de les vendes destinades als turistes • Cerca de nous mercats desbloquejats i baixa relativa de l’índex d’importació. • Emergència de nous sectors que es basen en la imatge de Catalunya. • Nous productes, posada en valor dels actius culinaris i creació d’una imatge d’«ingredients de qualitat». • Augment de la producció superior a la demanda interna. • Statu quo que implica un retard en la innovació dels models d’organització: • Les exportacions catalanes s’adapten al ritme de creixement de la demanda europea; augmenta el pes de les importacions.

15. Tèxtil i confeccióFactors que influiran en l’organització de la cadena de valor tèxtil del futur • Nous models de consum • Evolució dels models de consum i de compra, noves expectatives dels consumidors. • Emergència de tèxtils «nous» (resposta a les expectatives de noves funcions, seguretat, etc.) • L’individualisme, un nou impuls de creixement? • Evolució de l’organització de la producció • Externalització i deslocalització. • Desplaçament del centre de gravetat de la producció tèxtil cap a Àsia. • «Personalització de les masses» i reducció del cicle de vida del productes • Organització en xarxes complexes que cal saber gestionar! • Evolució de la distribució • Evolució dels circuits de distribució d’Europa. • Innovació • Nous mercats d’aplicació. • Cerca de posicionament als mercats menys exposats a la competència dels països emergents.

16. Indústria tèxtil i confeccióEvolució cap a nous models de compra? • El sector textil-confecció europeu innova i inverteix en els tèxtils-cosmètics, les 3D, la impressió numèrica i els vestits d’imatge. Aquests tèxtils respondran a les necessitats amb: • La recerca de noves funcionalitats: vestits intel·ligents com les samarretes que s’autonetegen, les mitges que fan massatge, els texans que aprimen. • La recerca en seguretat: alerta dels perills químics o biològics, detecció de virus, emissió de substàncies protectores o curatives. • La recerca de productes personalitzats a un cost menor: les 3D fan la seva aparició i permeten prendre mides dels clients sense risc d’error, transmetre-les a les unitats de fabricació i enviar el vestit al cap de pocs dies, amb la qual cosa es dóna resposta a les noves expectatives dels consumidors.

17. Tèxtil i confeccióL’ organització en xarxes complexes: un repte que cal superar Emergència d’una nova categoria d’actor? Interaccions amb les fàbriques de grups situats a l’estranger o amb subcontractistes Interacció amb els centres de R&D Interacció amb els nous mercats d’aplicació Interacció amb les xarxes de distribució, franquícies… Filatura, teixits Concepció, disseny Distribució, venda (botigues, GS, etc.) Producció de productes acabats Producció de matèries naturals/sintètiques Recuperació Sense teixir Màrqueting, publicitat, marca • La gestió de xarxes i la logística ocupen avui dia un lloc preponderant. • Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) contribueixen a aquest estat de coses ja que incrementen la interoperabilitat i els serveis que es presten per via electrònica. No n’hi ha prou amb els esforços interns de les empreses per garantir la seva competitivitat internacional.

18. Tèxtil i confeccióPossibles posicionaments per a les empreses del tèxtil i la confecció a Catalunya • Opció 1: Les empreses són baules individuals de la cadena global • Sector de base: convertir-se en subcontractistes dels grans operadors del sector. • Tornar-se a centrar en collita/tractament/recuperació/valoració o continuarà la caiguda • Opció 2: Ser líder dels nínxols (tèxtils intel·ligents, ecotèxtils, personalització, servei/assessorament, consum responsable, etc.) • Sector «marques especialitzades» i «tecno-push». • Concepció/disseny (innovació del producte en estreta relació amb l’evolució de la societat) i promoció de la marca (esfera immaterial) són les funcions essencials que continuen localitzades a Catalunya • Organització de sistemes de producció globalitzats en subcontractació • Gestió de xarxes de distribució • Focalització en el mercats industrials: automòbil, habitatge, material de transport… • Opció 3: Jugar un paper actiu en les noves cadenes de valor globalitzades • Reconfiguració de les cadenes de valor a partir de l’aval: • Participació cada vegada més important dels distribuïdors en la concepció dels productes • Globalització dels sistemes de producció, subcontractació internacional

19. Increment de la competència procedent d’actors localitzats a l’Orient Mitjà i a Àsia Pressió a la baixa sobre els costos Quin posicionament té la indústria química catalana en la cadena de valor? Pressió a l’alça sobre els costos Augment del preu del petroli i dels costos salarials Reglamentació mediambiental cada vegada més estricta Congestió de les infraestructures de transport Increment de la distància amb els clients Química i farmàciaFactors determinants de la competitivitat de la indústria química europea

20. Els costos de producció de la cadena etilè-polietilè són molt més elevats a Europa que en altres llocs Cost de producció de crackers de nafta a Europa, de crackers d’età a l’Orient Mitjà, i de crackers de nafta a la Xina segons els diferents preus del petroli 60 $/barril 40 $/barril Font : SCOB (Sindicat de la Química Orgànica de Base), 2009

21. Altres: 28% Embalatge: 37% Electricitat i electrònica: 6% Transport: 8% Construcció: 21% Química i farmàciaLes sortides dels plàstics són diverses, però els índexs de creixement futur són variables Demanda de plasturgistes per sector d’aplicació El desenvolupament del reciclatge reduirà la demanda de plàstics de primera transformació. Font: Grup d’Estudis de Mercat de PlasticsEurope

22. Química i farmàciaEn la química d’especialitat es poden indicar diverses evolucions • Pel que fa a la demanda, dues tendències que es reforcen mútuament: • L’estandardització dels productes. • El desenvolupament dels nínxols de mercat que requereixen productes «sobremesura». • Pel que fa a l’oferta, desplaçament del centre de gravetat dels mercats i de les capacitats de producció cap a l’Àsia. • La innovació hi té un paper important per imposar-se de manera sostenible en els segments de mercat amb un gran valor afegit.

23. Química i farmàciaEn farmàcia, el potencial de creixement és enorme, però caldrà adaptar-se per aprofitar-lo • Emergència d’una nova categoria de consumidors a causa de l’envelliment demogràfic: • Preocupada per la seva salut i exigent pel que fa a la qualitat de vida, la propera generació de gent gran tindrà els mitjans financers necessaris per fer-se càrrec d’una part més important de les despeses relacionades amb la salut. • Desenvolupament de la prevenció i del principi de precaució: • En un entorn on el principi de precaució adquireix una importància sense precedents i on l’objectiu és prevenir tots els possibles riscos que es puguin identificar, hi hauria d’haver una forta pressió de la societat de cara a una disminució dels comportaments de risc ( impacte en la salut i la demanda de medicaments?). • Desenvolupament de l’autodiagnòstic i l’automedicació: • Reforçat per l’augment d’informació disponible a les plataformes d’Internet especialitzades • En un sondeig recent dut a terme per CSA-Cecop, 7 de cada 10 francesos es declaren favorables a l’automedicació. Tot i que no ha tingut lloc el boom de plataformes de consultes mèdiques a Internet, com es preveia a principis dels anys 2000, la tendència continua orientada a l’alça.

24. Química i farmàciaEscenaris de futur per al sector químic a Catalunya • Opció 1: Continuació d’una focalització, sobretot en el mercat local. • Opció 2: Desenvolupament complementari de nous productes de nínxols, desenvolupament de les exportacions d’aquests nínxols i exploració de nous mercats d’aplicació.

25. Política de transport, regulació i ofertes locals 5 Creació de valor vinculada al domini de l’automòbil Regulació a la UE i nacional 4 Competitivitat i estratègies d’actors 6 Demanda de transport, valors i mobilitat 2 Tecnologies i prestacions Producte 3 Contextgeoeconòmic mundial 1 AutomòbilFactors que influeixen en el futur del sector de l’automòbil

26. AutomòbilA Europa, els mercats de l’automòbil i altres equipaments de transport dependran de: • L’evolució demogràfica: • Envelliment, disminució del nombre mitjà de membres de les famílies i augment de les famílies monoparentals… • L’evolució dels ingressos familiars, que comportarà una disminució dels ingressos més o menys forta. • L’evolució de les ofertes alternatives i del seu cost: • Ocasió, lloguer, transport públic, «mobilitat integrada», etc. • Els canvis en els estils de vida (possibles efectes generacionals). • El progrés tecnològic, les polítiques públiques en matèria de transport, etc. • El fenomen de la creixent urbanització a tot el món.

27. Ciutats de més de 10 milions d’habitants Ciutats de més de 5 milions d’habitants El context geoeconòmic mundial de la propera dècadaEl 2020, prop de 60 ciutats tindran més de 5 milions d’habitants, i 13 en tindran més de 10 milions! Font: ONU – Perspectives d’urbanització mundial

28. AutomòbilDiverses evolucions tecnològiques influiran en la demanda i els comportaments de mobilitat • Impacte del progrés tecnològic en la vida quotidiana: • Noves conductes pel que fa a la comunicació (menys desplaçaments físics) • Desenvolupament del teletreball, la teleactivitat? • Desenvolupament dels «teleserveis», sobretot a l’automòbil (navegació) • Diversos àmbits d’innovació en els mateixos vehicles: • Noves motoritzacions • Nous materials (alleugeriment dels vehicles, reciclabilitat…) • Vehicles intel·ligents: ajudes a la conducció, l’ecoconducció, el diagnòstic, l’electrònica a bord... • Desenvolupament de les funcions elèctriques als vehicles, vinculat a la recerca en seguretat, l’eficiència energètica i el comfort • Bateries, abastiment i recàrrega elèctrica • Nous models (vehicles urbans…) •  però: una gran inèrcia per la lentitud de la renovació dels parcs • Innovacions que també poden influir en les infraestructures: • Carreteres «intel·ligents» • Gestió del trànsit en zones urbanes (tarificació segons quines vies públiques es facin servir…)

29. AutomòbilTant la demanda com els mercats evolucionen Del triangle... al rellotge de sorra... al calidoscopi? Gamma alta Gamma alta Luxe Desenvolupament sostenible Clàssic Lloguer Low cost Mobilitat integrada Urbà Gamma baixa Gamma baixa

30. AutomòbilA priori, independentment del context mundial, sembla que a Catalunya hi ha tres opcions possibles per al sector de l’automòbil • Opció 1 «seguir el corrent»: • Producció (muntatge) en funció de les estratègies dels grans clients • Manteniment de l’augment de la mobilitat de l’automòbil però més lent, manteniment de la demanda dels vehicles multiús, manteniment de l’alça pel que fa al lloguer i els vehicles d’ocasió • Opció 2 «Aposta pels nous comportaments de mobilitat» • Catalunya s’especialitza en el petit vehicle urbà • Opció 3 «Mundialització de les cadenes de valor i especialització» • Catalunya s’especialitza en determinats segments de la cadena de valor i treballa en sectors integrats a nivell mundial

31. Materials de construcció Factors que influiran en l’evolució futura del sector dels materials de la construcció • L’evolució del cicle en la construcció • El context reglamentari • Manteniment de les activitats de rehabilitació, per exemple • Normes (sísmiques, etiqueta HQE, etc.) • L’evolució dels preus de l’energia • Augment de la preocupació ecològica • El progrés tecnològic i el seu índex de difusió • Baixada del ciment • Desenvolupament de productes substituts • El desenvolupament dels intercanvis • La major part dels materials no es transporten a llarga distància • Es desenvolupa la part dels intercanvis

32. Les 5 fases del cicle del mercat de l’habitatge: l’exemple francès Fase 1 Fase 2 Fase 3 Fase 4 Fase 5 Enlairament Descens del poder adquisitiu d’habitatge de les famílies Límit de les transaccions Baixada dels preus Aterratge Cicle anterior Cicle actual Poder d’adquisició d’habitatge Preu Situació actual de Catalunya Transacció Font: BIPE, Club Construction Materials de la construccióQuan tornarà a arrencar la construcció?

33. Materials de construccióLes diverses opcions del sector dels materials de la construcció a Catalunya • Manteniment de l’especialització de producte actual • La diversificació dels mercats geogràfics és l’única opció possible per reduir al mínim les pèrdues relacionades amb el descens sostingut de la construcció a Espanya. • Formació, èmfasi en la renovació del parc, incentius fiscals

34. Conseqüències globals per a l’economia catalana

35. Desenvolupament sostenible Recaiguda Retorn a la tendència Crisis recurrents Evolució anual del PIB en els diversos escenaris del context i segons els diferents posicionaments de la indústria Índex de creixement mitjà anual en % Font : BIPE

36. Recaiguda Crisis recurrents Desenvolupament sostenible Retorn a la tendència Passat i possible futur del valor afegit industrial total en els diversos escenaris Índex de creixement mitjà anual en % Font: BIPE

37. Retorn a la tendència Crisis recurrents Desenvolupament sostenible Recaiguda Passat i possible futur de l’ocupació a la nova indústria* en els diversos escenaris Índex de creixement mitjà anual en % *suma dels llocs de treball de la indústria manufacturera i els serveis a la producció Font: BIPE

38. Tres grans conclusions • Conclusió 1: Els canvis de comportament dels actors fan inevitable que s’hagin d’implantar estratègies d’adaptació. • Conclusió 2: Hi ha marges reals de maniobra que permeten resistir relativament bé, fins i tot en els contextos econòmics mundials desfavorables. • Conclusió 3: L’ocupació industrial no està condemnada: és cert que l’afectació estadística dels llocs de treball continuarà canviant després de les estratègies de reposicionament de les empreses i de l’evolució inevitable dels nous oficis i de les noves organitzacions, fins i tot les d’intermediació i les de xarxa, però els «oficis» de la indústria continuaran gaudint d’una forta demanda, tant a Catalunya com arreu.

39. www.bipe.com