IXÒ QUÈ EEES?

1. IXÒ QUÈ EEES? La implementació de la lògica neoliberal al sistema públic d’ensenyament superior als Països Catalans

2. Qüestions que planteja la contrareforma educativa i el mercat de l’educació • Existeix un mercat de l’educació? • Quins instruments concrets –jurídics i ecònomics estan utilitzant? • Quins impactes concrets té aquest procés a ambdues bandes dels Països Catalans? • En que afecta l’EEES en l’accés al mercat de treball? • Quin discurs estan emprant per legitimar aquestes polítiques? • Com i qui pren les decisions que fonamenten el procés de privatització de l’ensenyament públic? • Com afecta a la llengua i cultura catalana aquest procés? • Escola de masses=Escola democràtica? • Algún cop el sistema educatiu s’ha separat de les necessitats de la indústria?

3. Education market • La despesa pública en educació a nivell mundial són 2 bilions de dòlars, el doble del mercat de l’automòbil (2005). • Quota de mercat • EUA: 30% • Països vies desenvolupament: 15% • Mercat en creixement: • 2000 84 milions d’estudiants • 2025 160 milions d’estudiants

4. INTERNACIONAL Organismes transnacionals: OMC, BM, OCDE, FMI UE-Comissió del 133 Lobbies-Empreses de Relacions públiques ESTATALS Patronal educativa espanyola i associacions empresarials de l’Estat francès. Estat francès Governs regionals autonòmics i del Departament Pyrénées- Orientales Agents de la privatització educativa als Països Catalans

6. Introducció de la lògica neoliberal als món Països Catalans (A. Verger) • Privatització • Liberalització • Mercantilització

7. Privatització • Facilitar la introducció dels agents privats en la provisió, titularitat o gestió del servei públic educatiu (Esborrany de la Llei de Educació de la Generalitat del principat-Creació d’instituts mixtes entre Universitats i entitats privades LOU 6/2007)

8. Liberalització • Creació de mercats o quasimercats en aquelles esferes que al ser d’interés públic o fruit d’una lògica keynesiana proveïa l’Estat en règim exclusiu (Reial Decret 1393/2007 :introducció del lifelong-learning).

9. Mercantilització • La promoció i la incentivació per part de l’Estat del Education market (L’agència Edufrance). *

10. ESTAT FRANCÈS 1882-Introducció de l’ensenyament obligatori per part de Jules Ferry 1936.-Escolaritat obligatòria fins als 14 anys 1959.-Escolaritat obligatòria de caràcter omnicomprensiu fins als 16 anys. 2002.-Jack Lang acaba amb el model d’ensenyament omnicomprensiu. ESTAT ESPANYOL 1859-Introducció de l’ensenyament obligatori per part de Claudio Moyano 1970.-Escolaritat obligatòria fins als 14 anys 1990.-Escolaritat obligatòria de caràcter omnicomprensiu fins als 16 anys. 2002.-Trencament del model omnicomoprensiu LOCE, introducció d’itineraris i PGS Implantació del model d’ensenyament públic als Països CatalansEl sistema d’ensenyament públic als PP CC sempre ha estat lligat a les necesitats de la industria

11. Estat espanyol:perfil socioeducatiu de la població a l’inici de la incorporació en els circuits del capitalisme mundial. • L’Estat espanyol encara formalment no és un territori lliure d’analfabetisme –té un 2’4%- (Segons dades de l’UNESCO és produeix quan la taxa és inferior al 2% de la població) En algunes zones supera amb escreix el 20% de la població • A principi dels anys 80 L’Estat espanyol manifestava les emprentes de la política de la dictadura feixista en l’àmbit de l’ensenyament: • L’any 1975 un 10% dels nens entre els 6 i 11 anys no estaven escolaritzats, un 35% entre els 12 a 14 anys, i un 64% entre els 15 i 16 anys • L’any 1978 un 25% de la població de l’Estat espanyol (2.353.600 persones), més gran de 16 anys, era analfabeta funcional o no tenia estudis, i només un 57’4% tenia estudis primaris. • A principi dels anys 80 només un 37% dels joves entre 17 i 18 anys continuaven dins del sistema educatiu

12. Eixos bàsics de l’EEES • Promoció de lliure mobilitat i estudiants per tot l’EEES. • Homologació de titulacions mitjançant el SET. • Implementació de crèdits ECTS (60 crèdits per any) que inclouen a part de la docència assistència a conferències, tutories etc • Introducció de les noves tecnologies i la lògica de life-longlearning • El compromís per part dels Estats que assoliran uns estàndards de qualitat educativa paral·lelament a la implantació de Bolonya –entre ells l’Àrea Europea d’Investigació que inclou el compromís de dedicar els Estats un 3% del PIB a I+D-

13. Deficiències inherents al model (I) • Omissió absoluta del model econòmic en el que s’insereix el sistema educatiu dels respectius estats. • Absència d’un model de finançament que garanteixi la lliure mobilitat sota paràmetres d’equitat. • La manca de finançament provoca disfuncions colaterals diversos en el model (manca de recursos econòmics i humans, implantació amb caràcter previ dels Postgraus,…).

14. Deficiències inherents al model (II) • Elitització del model educatiu. Contradicció en les bases que legitimen el model implementació del lifelonglearning i l’establiment d’una lògica d’alumne full-time. • Falta de coherència en les titolacions al escapçarse la correspondència entre el Grau i el Postgrau. • Perdua objectiva de qualitat acadèmica extrem ja evidenciat a Itàlia. • El SET no garanteix la comparabilitat de Graus amb denominació idèntica o similar i l’homologació de titols.

15. Deficiències del model (III) • Implantació no democràtica del model • Subordinació total del model a les necessitats de la industria obviant altres principis rectors de la universitat com la seva pròpia autonòmia i els criteris acadèmics i investigadors • Introducció de criteris mercantilistes pròpies de la lògica neoliberal en la gestió de les universitats • Degradació de les titulacions pèrdua de capacitat negociadora a nivell laboral tant individual (cte de treball) com col·lectiva (convenis) • Ruptura de la universitat amb els criteris que s’havien fonamentat com a servei públic: mobilitat social, accés meritocràtic i coneixement crític. • Elitització de l’accés a la Universitat • Introducció de les universitats dins del Education Business: el coneixement com a mercaderia

16. Modes de comercialització de serveis educatius • Subministrament transfronterer: e-learning. • Consum a l’estranger. Màster a l’estranger. El país de destí “exporta” un servei. • Presència comercial. • Presència individual (export.docents) • Serveis perifèrics (transport, repografia, menjador)

17. Com afecta a la llengua catalana la implantació de la lògica neoliberal al món de l’ensenyament?