170 likes | 284 Views
La presència i l'ús de la llengua catalana en la nostra societat multicultural Centre de Normalització Lingüistica de Girona. El català com a llengua inicial. Població de 15 anys i més que té el català com a llengua inicial(Idescat, 2003). Coneixement del català.
E N D
La presència i l'ús de la llengua catalana en la nostra societat multiculturalCentre de Normalització Lingüistica de Girona
El català com a llengua inicial Població de 15 anys i més que té el català com a llengua inicial(Idescat, 2003)
Coneixement del català Idescat, Cens lingüístic 2007
A Catalunya s’hi parlen ara més de 200 llengües. El 70% de la immigració té com a primera llengua una de diferent del castellà. D’aquests, el 35% parla una llengua que no és oficial als seus països. La majoria d’immigrants parlen més d’una llengua, també la comunitat llatinoamericana (aimara, guaraní, quítxua...). Diversitat lingüística
Gestionar el multilingüisme (1) Declaració Universal de Drets Lingüístics: Art. 4.1: “...Les persones que es traslladen i s’estableixen al territori d’una comunitat lingüística diferent de la pròpia tenen el dret i el deure de mantenir-hi una relació d’integració. La integració s’entén com una socialització addicional d’aquestes persones de manera que puguin conservar les seves característiques culturals d’origen, però comparteixin amb la societat que les acull prou referències, valors i comportaments per permetre un funcionament social global sense més dificultats que les dels membres de la societat receptora...”
Gestionar el multilingüisme (2) • Model de societat integradora: Respecte als drets humans i el respecte a la diferència • Model de convivència: Societat d’acollida: respecte dels drets individuals dels nouvinguts • Nouvinguts: Acceptació i respecte dels valors i els deures socials consensuats i compartits pels membres de la societat d’acollida
Gestionar el multilingüisme (3) • Funcions del català a l’esfera pública: llengua comuna de relació amb els serveis públics i les administracions. Llengua de socialització (relació administracions i vida ciutadana). • Llengua pròpia, sense càrrega política: és un tret d’identitat que facilita la cohesió social. • Compartir una perspectiva del món usant la mateixa llengua reforça la consciència de grup i facilita la integració social.
Criteris d’ús de les llengües oficials • La llengua habitual de les comunicacions de les organitzacions és el català; també ho és de l’administració pública. • El català ha de ser la llengua preferent. • La Generalitat ha de garantir a la població immigrant l’aprenentatge del català.
La recepció institucional • Explicita el model lingüístic del país. • Els usos lingüístics institucionals no poden ser casuals, transmeten un model de comportament. • Cal aprofitar el moment inicial, si es desaprofita cal un nou esforç per canviar els hàbits adquirits.
Actituds lingüístiques (1) • Ús del català per part dels nouvinguts: mostra d’adaptació (empatia). • Ús del català per part dels autòctons: cohesió de la comunitat lingüística, més ús de la llengua i millor competència. • La identificació amb la comunitat gràcies a la llengua és un model integrador (tothom hi té accés). CATALÀ = LLENGUA ÚTIL
Actituds lingüístiques (2) • Valors socials que poden fer canviar la conducta lingüística dels parlants: connotacions ideològiques (politització del català enfront del “valor neutre” del castellà). • Condicions socials i legals adverses –per tradició i història- que han afeblit el prestigi del català (càstigs, situacions de conflicte, prejudicis de mala educació, de provincianisme...).
Actituds lingüístiques (3) • SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA que es manté per acceptació social i per evitar el conflicte (versus LLEIALTAT LINGÜÍSTICA, quan la comunitat recupera l’autoestima cultural). La conducta no és únicament l’acció de triar una llengua, sinó la connexió entre aquesta acció i les condicions de l’individu i el seu entorn. [Ferran Suay i Gemma Sanginés] Societat Valenciana de Psicologia
Avantatges de conèixer el català (1) • Conèixer el català dóna l’oportunitat de millorar les pròpies expectatives laborals, socials i humanes. • Conèixer el català dóna les mateixes condicions d’igualtat que la resta de persones que viuen a Catalunya. • Conèixer el català afavoreix la inserció dels més joves en el món laboral en igualtat d’oportunitats amb els joves autòctons.
Avantatges de conèixer el català (2) • Conèixer el català dóna seguretat en les relacions amb l’escola i les activitats que s’organitzen. • Conèixer el català dóna confiança per moure’s pel país. • Conèixer el català permet participar en la vida pública i dóna l’oportunitat de relacionar-se en els espais públics.
Pautes d’actuació per a la interelació amb l’usuari • Ús habitual i preferent del català. En el cas que ens responguin en una altra llengua, demanem si entenen el català abans de canviar de llengua. • Parlem a poc a poc, amb frases simples. Abans de canviar de llengua, repetim les indicacions i aprofitem la gesticulació. • Deixem de banda idees preconcebudes: tothom, sigui d’on sigui i tingui l’aparença que tingui, pot saber parlar català. Donem-los l’oportunitat!
La veu dels nous ciutadans “Parlar català és una manera de mostrar-los que jo també sóc d’aquí; estic aquí, però sóc d’aquí, també” Ousseynou Niang (primera llengua, wòlof) “Els catalanoparlants no haurien de canviar de llengua, perquè en el fons és l’única manera de trobar espais on aprendre” Carmen Pérez (primera llengua, castellà) “Aprendre català és una forma d’aproximar-se, no només a uns costums i a unes tradicions, sinó al cor de la gent” Robert Mettini (primera llengua, castellà) “Qui vol prosperitat, ha d’aprendre el català” Mohammed Iqbal (primera llengua, urdú)
Consorci per a la Normalització Lingüística Centre de Normalització Lingüística de Girona Més informació cpnl.cat