La nova Directiva Europea de Responsabilitat Ambiental:

1. La nova Directiva Europea de Responsabilitat Ambiental: Aplicació de l’anàlisi d’Equivalència de Recursos/Hàbitats a l’incendi de 1994 a la Catalunya Central Roberto Molowny Horas Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals Ciències Ambientals, UAB, 17 de març de 2009

2. La Directiva Europea de Responsabilitat Ambiental • Aprovada pel Parlament Europeu i la Comissió Europea en abril de 2004. • Es posa en marxa el 30 de abril de 2007. • No es retroactiva. • Estandarditza lleis. • Pot ser adaptada a cada país. Motto: QUI CAUSA UN DANY, PAGA

3. Objectiu: reparació del dany mediambiental. Com: restituint el medi ambient al seu estat basic, mitjançant mesures reparadores primàries, complementaries i compensatòries. La Directiva Europea de Responsabilitat Ambiental • Remediació primària: restitueix o aproxima els recursos naturals o serveis danyats al seu estat bàsic. • Remediació compensatòria: compensa las pèrdues temporals de recursos naturals o serveis. • Remediació complementaria: compensa el fet de que la remediació primària no dona lloc a la completa recuperació dels recursos naturals o serveis danyats. SERVEIS: funcions que compleix un recurs natural en benefici d’altres recursos naturals o del públic.

4. Remediació primària, compensatòria i complementaria Serveis Primària Natural 100% Dany t2 t1 t3 Temps

5. UAB • CREAF • EcoLogic, Germany • Economics for the Environment Consultancy, UK • Institute for Environmental Studies, the Netherlands • Jonathan Cox Associates, UK • Norwegian University of Life Sciences • Pels Rijcken & Droogleever Fortuijn, The Netherlands • Pro-Biodiversity Service, Poland • Resource for the Future, USA • Royal Society for the Protection of Birds, UK • Stratus Consulting, USA • Swedish University of Agricultural Sciences • University of Ghent, Belgium • University of Southern Bohemia, Czech Republic Resource Equivalency Methods for assessing Environmental Damage in the EU El projecte REMEDE Objectiu: desenvolupar, testejar i disseminar mètodes d'anàlisi d’equivalència de recursos per a determinar l’escala de les mesures necessàries per a contrarestar el dany.

6. LLIBRE DE EINES (TOOLKIT) O EXEMPLES El projecte REMEDE • SI ens ajudarà a contestar preguntes com: • Quanta remediació complementària o compensatòria es necessària? • A quins tipus de recursos naturals o serveis podem aplicar l’anàlisi? • NO servirà per a contestar a preguntes com: • Es “significatiu” el dany mediambiental causat? • Quina remediació primària s’ha d’implementar?

7. 86 ha 74 ha 64 ha Any 5 Any 10 Any 15 Què es l’anàlisi d’equivalència de recursos? El valor actual de les pèrdues ha d’igualar el valor actual dels guanys Com? Descomptem pèrdues i guanys al present mitjançant una tassa d’interès • Una hectàrea ara valdrà menys si la traslladem p.e. 10 anys en el futur. Es a dir, els serveis donats en un futur proper pel bosc (o qualsevol altre ecosistema) es valoren mes que els serveis donats en un futur mes llunya. • Necessitem descomptar per una tassa anual (3%, en aquest estudi) 100 ha Any 0

8. Determinació del dany mediambiental. Selecció d’índexs per a avaluar el dany (mètriques). Càlcul del estat basic per a cada mètrica pre i post-dany. Anàlisis de la possible recuperació natural. Quina “remediació” primària s’ha portat a termini. Obtenció de les pèrdues transitòries a remeiar. Cal una remediació complementaria? Opcions. Cal una remediació compensatòria? Opcions. Escalat. Estudi de costos. Estudi de sensibilitat. Selecció del projecte de remediació òptim. Passos en l’aplicació del anàlisi d’equivalència de recursos

9. 1998 1994 Solsonès Berguedà Osona Segarra Bages Anoia Aplicació al incendi al Bages-Berguedà de 1994

10. El llibre d’eines que proporcionarà el projecte REMEDE pot utilitzar-se per a determinar i quantificar el dany realitzat, i per tant pot ser útil per a ajudar a contestar la pregunta de si el dany es significatiu, però la decisió final l’han de prendre els estats membres. • Els incendis de 1994 en les comarques de Bages-Berguedà van afectar de manera molt important a la població de Pinus nigra (pinassa) a Catalunya. • En l’anàlisi per a REMEDE hem simplificat la extensió i les espècies afectades. Pas 1: Determinació del dany

11. Quantifiquem el dany mitjançant la utilització d’indicadors o mètriques, que serveixen com a indicadors de recursos o serveis danyats: Pas 2: Evaluació del dany mediambiental Nombre total d'arbres en l'àrea d’estudi. Àrea total coberta per boscos. Biomassa mitjana per hectàrea. Qualitat d'hàbitat. • Diferents mètriques poden donar diferents resultats! • Es fa necessari la comparació entre mètriques abans i desprès del dany mediambiental.

12. Necessitem conèixer el estat del bosc just abans del foc i la seva evolució posterior, tot suposant que no s’han cremat. • La determinació de l’evolució del bosc no cremat pels incendis de 1994 i 1998 requereix l'ús d’un model de simulació. • El treball s’ha concentrat en l’incendi de 1994 en les comarques de Bages i Berguedà. • Hem de tenir en compte que, encara que volem saber l’evolució del bosc sense el gran incendi de 1994, es possible (o molt probable) que part del bosc se hagués cremat igualment en un incendi futur. • Necessitem un model de simulació d’incendi forestal en un àmbit geogràfic determinat. Pas 3: Càlcul del estat basic de cada mètrica

13. Hem suposat un bosc monospecific de pinassa en el que els fenòmens de autoaclarida (mort dels individus mes febles o amb accés a menys recursos por efecte de la competència) son ja importants en 1994. • Hi ha gestió forestal implementada en el model. • Som capaços de mesurar: Pas 3: Càlcul del estat basic de cada mètrica lo que teníem abans del foc; lo que tendiríem ara si no hi hagués passat el gran incendi de 1994; i en aquest últim cas, lo que tendiríem en el futur si altres incendis forestals de extensió variable poguessin afectar aquella area cada any. • Suposem que hi ha hagut remediació primària.

14. Sense incendis Amb incendis Pas 3: Càlcul del estat basic de cada mètrica

15. Per la pinassa, models i resultats de camp ens diuen que: Pas 4: Hi ha recuperació natural del incendi de 1994? NO!

16. La única remediació primària que se ha intentat es la de repoblar des de l’aire (helicòpters) amb llavors de pinassa. El resultat es poc encoratjador. • La remediació primària que s’hauria de portar a terme es la de reforestar la zona cremada amb plàntules de pinassa. • Suposem que s’ha reforestat la zona cremada de P. Nigra a un ritme de 2.500 ha replantades per any. Pas 5: Remediació primària.

17. Baseline R. primària • Aconseguiríem tornar la zona afectada al estat que li correspondria sense el incendi de 1994? Pas 5: Remediació primària: simulació.

18. Podem valorar las pèrdues transitòries a compensar. Pas 6: Càlcul de pèrdues transitòries

19. Pas 6: Càlcul de pèrdues transitòries

20. NO! Pas 7: Cal realitzar una remediació complementaria? • La remediació primària permetrà al sistema tornar al seu estat inicial en un interval de temps raonable. • “Temps raonable” pot canviar d’acord a, entre altres, la magnitud i el tipus de dany ambiental.

21. SI! Pas 8: Cal realitzar una remediació compensatòria? • Hem d’accelerar la compensació de les pèrdues transitòries mitjançant mesures compensatòries. • Es proposa: • Aforestar amb P. nigra altres zones de Catalunya. • Implementar un pla de prevenció de focs forestals. • Altres propostes?

22. Zones disponibles Es possible trobar zones de creixement òptim de pinassa i que estén disponibles para aforestar? Pas 8: Remediació compensatòria: aforestació ANÀLISI SIG • Orografia optima. • Zones descobertes (prats i matolls). • Zones no cremades recentment. • Àrees climàticament apropiades. 128.000 ha

23. Proposem un pla d’aforestació de zones no arbrades en Catalunya. • La taxa de replantació proposada es de 2500 ha per any. • Hem fet servir Miramon i mapes de vegetació potencial. • Ens hem d’assegurar de que la fragmentació de les noves àrees no afecti el valor ecològic de la aforestació. Pas 8: Remediació compensatòria: aforestació

24. Pas 8: Remediació compensatòria: prevenció de incendis

25. Es proposa protegir zones de bosc de P. nigra amb tallafocs. • Podem limitar la grandària màxima dels incendis. • No s’han introduït factors com la millora en la lluita contra els incendis. • Suposem una taca de 5000 ha envoltada per un tallafoc. Pas 8: Remediació compensatòria: prevenció de incendis

26. Treballs de millora d’un altre habitat forestal. • Utilització de una espècie animal com a indicador (pe. ocells?) • Actuació sobre un altre tipus d’habitat (pe. costaner) Pas 8: Altres opcions per a una remediació compensatòria Com determinem l'equivalència entre ells? • Valoració per ecòlegs professionals. • Informació sobre preferències del públic. • Modelització i anàlisi multi-criteri

27. Aforestació: Pas 9: Escalat • Prevenció:

28. Aforestació: • Cost d’adquisició de parcel·les • Preparació del sòl • Adquisició de plàntules de pinassa a gran escala • Transport de plàntules fins al lloc de treball • Plantació manual o mecànica Prevenció d’incendis: • Encara en desenvolupament • Probablement molt costos a gran escala Pas 10: Càlcul de costos

29. Pas 10: Estudi de sensibilitat • Sensibilitat dels resultats (mètriques) a canvis en les variables del model/simulació. • Aquest canvis poden repercutir també en els costos. • El estudi ha d’ajudar a identificar quines variables donen lloc a mes incertesa en els resultats finals.

30. En el exemple presentat en aquest estudi, no mes s’han treballat dos casos de remediació compensatòria. • En un cas real, s’haurà de triar entre mes opcions, si es possible. • S’haurà de valorar, entre altres: Pas 12: Selecció del projecte de compensació. • El cost total i anual. • El ritme de recuperació del habitat danyat. • L'incertesa en el resultat final, si s’ha avaluat. • La disponibilitat de mitjans per a portar a terme la compensació (pe. plàntules disponibles, personal entrenat).

31. La nova Directiva Europea de Responsabilitat Ambiental: Aplicació de l’anàlisi d’Equivalència de Recursos/Hàbitats a l’incendi de 1994 a la Catalunya Central Roberto Molowny Horas Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals Ciències Ambientals, UAB, 17 de març de 2009