250 likes | 489 Views
Cures del pacient quirúrgic. Unitat 18 del llibre Sabina Dalmau Ramos. ÍNDEX. Introducció Fase preoperatòria Fase operatòria Fase postoperatòria Drenatges quirúrgics Cura de ferides. 1- INTRODUCCIÓ. 1.1) Tipus de cirurgia: Segons la durada Ambulatòria no cal postoperatori
E N D
Cures del pacient quirúrgic Unitat 18 del llibre Sabina Dalmau Ramos
ÍNDEX • Introducció • Fase preoperatòria • Fase operatòria • Fase postoperatòria • Drenatges quirúrgics • Cura de ferides
1- INTRODUCCIÓ 1.1) Tipus de cirurgia: • Segons la durada • Ambulatòria no cal postoperatori • Ingrés el mateix dia Cures postoperatòries • Ingrés hospitalari precoç Uns dies abans de la cirurgia. Cures pre i post. • Segons el propòsit • Diagnòstica • Curativa • Pal·liativa (millora de les condicions de vida) • Restaurativa (pròtesis, correccions de deformitats...) • Estètica
1.2.) Concepte de cures perioperatòries: • Cures preoperatòries: des de que es decideix operar fins el trasllat a quiròfan. Atenció física i psícològica. • Cures intraoperatòries: durant la intervenció • Cures postoperatòries: des de la sortida de quiròfan fins l’alta mèdica
1.3.) Factors de risc en la intervenció quirúrgica - Edat: nens i ancians - Nutrició: Desnutrició (baixa cicatrització) i obesitat (problemes respiratoris, tromboflebitis i infecció) - Estat respiratori: Fumador, malalties com al·lèrgies o asma... - Estat cardiovascular: Anèmia, hipertensió... - Estat renal i hepàtic: eliminació inadequada de medicaments i anestèsics. - Medicació
2- FASE PREOPERATÒRIA • Realitzar una valoració general de l’estat del pacient i recollir les dades necessàries: estatura, pes, signes vitals, pell, boca, al·lèrgies, malalties, pròtesis, alteracions sensorials, nutrició habitual, eliminació, deficiències motores... • Realitzar la valoració psíquica del pacient. Sol estar ansiós i alterat, cal transmetre COMPRENSSIÓ I TRANQUIL·LITAT. Controlar les constants vitals. • Revisió de la petició d’intervenció i les proves (radiologies, analítiques, examen cardiorespiratori – ECG) • Comprovar que el pacient, familiar o tutor a signat l’autorització.
2.1. Els dies anteriors a la intervenció - Ajuda a la higiene personal. Cal que el dia abans és dutxi amb antisèptic. - Comprovar el compliment de les mesures dietètiques pautades - Preparació intestinal, si cal. Aplicació d’ènema o medicació oral. - Administració de la sedació prescrita per l’anestesista. - Ensenyar exercicis de respiració profunda abdominal i de tos efectiva, per prevenir complicacions. Ensenyar exercicis per prevenir tromboembolismes (pàg. 408)
2.2. Preoperatori immediat - Revisar la identitat del pacient. - Retirar els efectes personals del pacient, guardar-los degudament identificats, en una bossa, a la unitat del pacient o lliurar-los a un familiar. - Retirar pròtesis (excepte auditiva que es retira abans d’entrar a quiròfan) o lents - Eliminar l’esmalt d’ungles per valorar si hi ha hipòxia - Preparació de la pell: rasurar i cobrir amb talla estèril (protocol pàg. 409). - Canviar la roba de llit. - Persuadir el malalt per buidar la bufeta - Col·locar la gorra quirúrgica.
- Comprovar que els signes vitals estan registrats - Registrar els medicaments prescrits - Registrar pes i estatura - Recollir el consentiment informat - Verificar que estan a punt els resultats de proves, analítiques, radiologia... - Comprovar que la historia hospitalària acompanya el pacient
Exercici 1 pàg. 405 Escriu dos exemples que coneguis de cirurgia pal·liativa, de cirurgia restaurativa i de cirurgia curativa. • Exercici 2 pàg. 409 Dibuixa les zones de preparació de la pell en el cas de les següents cirurgies: renal, abdominal i tòrax. • Exercici 1 Consolidació. pàg. 419 Elabora un full de preparació preoperatòria bàsica per a tot malalt quirúrgic. • Exercici 2 Consolidació. pàg. 419 Explica raonadament les diferències entre cirurgia ambulatòria, una del dia i una hospitalària.
3- FASE OPERATÒRIA • Cal netejar i desinfectar els quiròfans abans i després de cada intervenció. • Tot el material que entra a quiròfan ha de ser estèril. Els extrems dels paquets estèrils es consideren contaminats. • El material contaminat es retira ràpidament del camp quirúrgic. • Tot el personal ha de dur bata, gorra, polaines, mascareta i guants estèrils. • Quan es canvia de lloc, cal fer-ho cara - cara o esquena -esquena, per evitar un moviment excessiu que augmenta el risc de infecció.
3.1. Col·laboració de l’auxiliar d’infermeria En el moment de trasllat a quiròfan - Revisar la banda d’identificació del pacient. - Abrigar el malalt - Informar a la família que ha d’esperar fins que torni de quiròfan. Proporcionar informació sobre la localització i horari de la cafeteria, sala de descans... En el moment d’ingrés a quiròfan - Identificar el pacient i verificar cirurgia i historial mèdic - Verificació d’al·lèrgies (preguntant) - Revisió del consentiment de cirurgia - Verificació de la preparació de la zona operatòria
- Trasllat de llit o llitera i acomodació segons zona de cirurgia Alineació corporal correcte Prevenir pressió sobre prominències òssies Evitar l’oclusió de venes i artèries Assegurar una expansió toràcica adequada Exposar només la part necessària del cos del pacient Quan acaba la cirurgia - Aplicar embenatges i apòsits - Traslladar el pacient a la sala de reanimació, amb la infermera i l’anestesista. - Realitzar la higiene de la pell - Retirar els equips de monitorització - Cobrir el pacient per evitar hipotèrmia - Comprovar l¡estat de sondes i drenatges. - Col·laborar en la recollida de material, netja, desinfecció, esterilització, reposició i classificació del material i instrumenta de cirurgia.
4- FASE POSTOPERATÒRIA Postoperatori immediat • Trasllat fins al llit de la sala de reanimació en llitera (anestesista, infermera, zeladors i auxiliar) • Rebre el pacient i recollir la història clínica completa • Col·locar l’usuari en DL o DS, si està contraindicat. • Comprovar la ventilació pulmonar • Constants vitals i PVC (pressió venosa central), cada 10-15 min • Valorar consciència amb escala de Glasglow (p466) • Revisar la permeabilitat de sondes i drenatges. • Controlar hemorràgies • Mantenir el pacient còmode, abrigat, segur i tranquil.
Postoperatori mediat • El pacient passa a planta (unitat del pacient) amb el seu historial. • Controlar el dejú durant les hores prescrites i la posterior progressió a dieta normal (aigua sucs tova) • Alleujar el dolor i atendre psicològicament • Canvi de posició i ajuda a la deambulació • Si està prescrit, ajudar en la oxigenoteràpia • Mantenir l’equilibri de líquids valorant entrades i sortides • Control de micció (màx 8 h d'anúria) • Afavorir l’eliminació intestinal • Ajudar a la higiene i vestir-se si cal
Comprovar drenatges, embenatges • Afavorir el descans i el son • Prevenir lesions col·locant barreres per evitar traumatismes Quan es dona l’alta hospitalària cal fer informe d’infermeria: • Recomanacions nutricionals • Cura de la ferida quirúrgica • Presa de medicaments • Signes i símptomes que poden senyalar alarma (tornar a hospital) • Activitat física que es pot realitzar (precaucions i limitacions)
5- DRENATGES QUIRÚRGICS Ús profilàctic (evitar edema), terapèutic (eliminar edema ja existent) o diagnòstic. • Drenatges simples Per capil·laritat i gravetat Penrose tub de cautxú o làtex fixat amb un punt de seda. Per hemorràgies i exsudats postoperatoris (peritonitis, pancreatitis...)
De Kher tub de silicona en forma de T. Per extraccions de vesícula, per assegurar el pas de la bilis al colèdoc i disminuir la pressió. De Saratoga tub de plàstic semirígid i transparent amb diversos orificis. Es fixa a la pell per un punt i es connecta a una bossa estèril.
Drenatges per aspiració (sistema de buit) De Redon Tub de plàstic, flexible i foradat. Per evacuar hematomes. Drenatge pleurals Cal pinçar el tub en connectar i desconnectar el drenatge.
Tasques de l’auxiliar • Recollir informació sobre el tipus de drenatge i la localització • Observar la quantitat i qualitat del líquid recollit • Comprovar la permeabilitat del drenatge • Comprovar el punt d’ancoratge • No elevar els sistema col·lector per sobre la ferida • Canviar l’aparell col·lector segons prescripció mèdica.
6- CURA DE FERIDES Cura de la ferida quirúrgica La realitza la infermera en col·laboració amb l’auxiliar • 24 - 48h embenatge • Preparar el material quan sigui necessari i assistir l’infermera • Examinar la línia de sutura i si s’observa hemorràgia, edema, vermellor, exsudat, olor... s’ha d’avisar infermeria. • Si es sospita d’infecció cal recollir una mostra abans de desinfectar. • Controlar la cicatrització
Exercici 3 pàg. 415 Diferències entre postoperatori immediat i mediat • Exercici 4 pàg. 417 Beneficis dels drenatges • Exercici 5 pàg. 417 Tipus de drenatges • Exercici 2 Consolidació. pàg. 419 Explica raonadament les diferències entre cirurgia ambulatòria, una del dia i una hospitalària.