Filosofia i ciutadania

1. Filosofia i ciutadania Primer de Batxillerat

2. Introducció: Què és la filosofia? • Prové de les paraules gregues filos i sofos i vol dir amor al coneixement. Apareix quan comencem a preguntar-nos pels fenòmens naturals i intentem trobar explicacions més enllà dels mites • Parteix de 4 preguntes fonamentals • D’on vinc? • A on vaig? • Què puc fer? • Què sóc?

3. La filosofia és una activitat i una actitud davant el món • Què és el bé? • Som realment lliures? • Podem conèixer la veritat? • Les respostes a aquests temes formen part del coneixement filosòfic. Un coneixement que s’ha articulat a través de Ideologies que han anat apareixent en diferents èpoques: • Filosofia clàssica: Idealisme, Organicisme • Filosofia Medieval: Teocentrisme, Geocentrisme • Renaixement: Revolució científica, Humanisme • Modernitat: Racionalisme, Empirisme,Criticisme • Segle XIX: Marxisme, Psicoanàlisi, Vitalisme • Contemporaneïtat: Ciència, Llenguatge, existencialisme • Post Modernitat: Empatia, Valors, Temps Líquid

4. Caràcter de la filosofia • És interdisciplinar: Respon a una necessitat de cohesió. Les diferents idees sobre l’home han de fugir de la compartimentació i especialització. El filòsof integra el coneixement donant una visió global dels problemes. • És metodològica: És un mètode de recerca i aprenentatge, hem d’aprendre a filosofar, sent conscients dels supòsits de les diferents ideologies, situant les idees en el seu marc conceptual, fent ús de la raó en el debat de les idees i l’anàlisi dels fets. Desenvolupant un pensament autònom i crític i una actitud oberta a noves maneres de pensar • És conrear una actitud: La curiositat, l’escepticisme, l’admiració i assumir els coneixements tècnics que ens envolten

5. Crítica • Ptretén explicar les bases del coneixement humà. Les coses no són com semblen ser: Alezeia. • El paper de la filosofia té una doble vessant envers la ciència i la societat (la ciència i la tecnologia han esdevingut els nous mites) • Recuperar el control sobre la pròpia vida i mantenir una actitud oberta i empàtica vers els altres.

6. Temes de la Filosofia • Ens comencem a explicar el món amb mites, després fem ús de la raó i la ciència. Estadis de Comte: Teològic, metafísic i positiu. Però els sabers actuals no eliminen els anteriors, ens aporten diferents perspectives. Som amb el nostre passat. • Naturalesa: Presocràtics, busquen una explicació allunyada dels mites. Descobreixen el concepte d’arjé: principi universal del que totes les coses deriven i al qual retornen. Mecanicisme: Demòcrit justifica la formació del cosmos a partir de dos principis físics: els àtoms i el buit entre els àtoms. • Dos úniques possible respostes: O el cosmos és etern o és creat. Creació no és present en el pensament grec. S’incorpora amb el cristianisme i la religió.

7. La Veritat • Podem arribar a la veritat amb certesa absoluta a través dels sentits. La veritat és un element objectiu que no podem canviar, sols descobrir. Actitud que consisteix en acceptar sense anàlisi determinades idees, opinions o creences, sense justificació racional: Dogmatisme • Cal analitzar detalladament cada creença abans de certificar la seva veritat. Podem negar la possibilitat d’arribar a la veritat: Escepticisme • Analitzar les creences i justificar-les al màxim amb proves empíriques o racionals: Actitud crítica o Pensament racional

8. El Bé i la Justícia • Què és el bé? • Si no hi ha cap codi amb validesa universal parlem de Relativisme. La visió contrària s’anomena Universalisme. El Relativisme no impedeix d’afirmar que unes creences són millors que d’altres després d’un anàlisi racional • La justícia és un tema cabdal en tota societat: és el desig d’imparcialitat. Avui està regulat per lleis • El dret és un sistema de normes de caràcter coactiu que es justifica : • IUSNATURALISME: llei natural, característiques que la llei social ha de recollir. Lleis immutables i universals que estan per damunt de les lleis socials. La natura ens fa diferents. • POSITIVISME JURÍDIC: No hi ha lleis immutables i eternes, totes provenen del consens humà i les podem derogar. • Als estats moderns el poder judicial ha de controlar el bon compliment de les lleis.

9. Coneixement i sentit existència • Origen del coneixement: Racionalisme, la raó és la font i origen del nostre coneixement, idees innates, mètode matemàtic (Descartes). Empirisme, coneixement prové de l’experiència, mètode físic (Hume). Criticisme, el coneixement prové de la raó i els sentits, mètode crític (Kant). • Els humans necessitem donar sentit a la nostra existència, la vida és un moviment continu que és pot identificar amb un riu (Heràclit) Quin sentit té? Quin valor té? • Podem plantejar-nos una resposta no transcendent, donem sentit a la nostra vida gràcies a la feina, l’ètica o la política.... (Materialisme). Altra possibilitat és justificar l’existència a partir de Déu i de la vida eterna (Qualsevol religió). Segons Nietzsche buscar sentit fora del propi ésser humà ens porta al nihilisme, el cansament, l’angoixa, la pèrdua de valor de la pròpia vida

10. Què és l’ètica? • L’origen del concepte prové de la paraula grega èthos que volia dir habitatge. Més endavant Aristòtil la va convertir en manera de ser o caràcter. L’ètica és la segona casa, no heretada, s’aprèn. • La paraula Moral ve del llatí mores que significa costum. La moral és el conjunt de valors que fan referència al bé o al mal i que tenen com a finalitat guiar-nos en la conducta. L’ètica es pregunta perquè considerem morals uns comportaments i no altres, busca la fonamentació dels costums, reflexiona sobre els diferents codis morals humans. L’ètica és la moral pensada, la moral és la moral viscuda.( Aranguren)

11. Kohlberg • Deixeble de Jean Piaget ha estudiat el desenvolupament de la consciència moral a partir dels judicis morals. Malgrat les normes i valors són diferents en les diferents cultures, tots seguim unes pautes semblants i evolucionem des d’esquemes infantils egoistes i heterònoms a esquemes més madurs, altruistes i autònoms. Tres nivells: preconvencional, convencional i postconvencional, cadascun amb dos etapes o estadis. 6 estadis de creixement i maduració

12. Kohlberg • Preconvencional: Les normes representen una realitat externa i es respecten per les conseqüències, premi o càstig o afavorir els propis interessos. Estadi 1r. Les normes es respecten per por i obediència. Heteronomia. Estadi propi de la infantesa. La por frena. Estadi 2n. Les normes s’accepten si ens afavoreixen. Cadascú cerca els propis interessos. Regles del joc que es compleixen per egoisme. Et respecto si em respectes

13. Kohlberg • Nivell convencional. Identificació amb el grup. Bo i dolent és allò que la societat pensa que ho és • Estadi 3r. Ens mou el desig d’agradar, de ser acceptats i estimats. Valors del grup, modes i mitjans de comunicació. Propi de l’adolescència. • Estadi 4rt. Individu lleial amb les institucions. Complir les normes ens porta al bé comú. Comença l’autonomia moral. Interessos generals de la societat i compromís personal. Majoria de la població adulta

14. Kohlberg • Nivell Postconvencional. Comprensió i acceptació dels principis normatius generals. Principi de racionalitat és més fort que la norma. • Estadi 5è. Obrir-se al món. És reconeix el principi d’humanitat. Drets que estan per sobre de les institucions socials i les convencions. Relativitat de les normes morals tot i que les lleis llegítimes són les obtingudes per consens. Si una norma va contra la vida, hom té l’obligació moral de rebutjar-la. • Estadi 6è. Consciència dels principis ètics universals que tenen prioritat sobre les normes legals. Fer a l’altre el que vull per a mi. Coratge d’enfrontar-se amb les lleis que atempten contra els principis ètics. Moral suprema

15. Civisme • Civisme prové del llatí civis que vol dir ciutadà. Conjunt de qualitats que ens permeten de viure a ciutat, en comunitat sota la guia del respecte i l’acceptació del joc democràtic. • Aristòtil ens defineix com animals polítics. La nostra finalitat és la polis. La felicitat és comuna, no individual. Hem de desenvolupar el coratge i l’autocontrol per saber escollir el terme mig. • Segons Rousseau hem de participar activament en política perquè l’Estat sigui quelcom més que una ficció. • Problema: Ens trobem amb una democràcia sense civisme: no hem desenvolupat els tres valors bàsics Responsabilitat, Tolerància i Solidaritat (Victòria Camps)

16. Civisme • Ser responsable vol dir comprometre’s amb els interessos generals no individuals, per aconseguir el benestar i la felicitat col·lectives. Som lliures per a concentrar-nos en lo nostre, però viure bé implica que la part pública ha de rebre una consideració per tothom. • Tolerància: valor imprescindible en la societat. Acceptar la diferència, evitar la xenofòbia i el menyspreu. • Solidaritat: significa contribuir a fer una societat més justa i resoldre, en la mesura que podem, les injustícies com la pobresa, l’exclusió o l’abandonament. • Cultura de convivència pacífica i solidària, compromís amb la ciutat i les persones que hi viuen. Conreu de la persona, formació del caràcter. No hi ha civisme sense ètica.