Com millorar el poder d’ atracció de les ciutats.

1. Com millorar el poder d’ atracció de les ciutats. L’ organització d’ esdeveniments que generen activitat comercial i turística

2. Programa de la jornada

3. Conclusions de la jornada Pot viure el comerç sense el turisme? Aspectes a tenir en compte a l’ hora de gestionar un establiment comercial: 1- Valor de les vendes mínimes a assolir per obtenir benefici zero. (Punt d’ equilibri). 2- Import mitjà de cada venda. 3- Coneixent aquets valors, es pot calcular el nombre mínim de clients que han de comprar diàriament en una botiga. Es a dir, es converteix la facturació mínima a assolir en actes de compra i aquests en flux de persones. 4- Ubicació del local comercial: És importat que un local estigui ubicat en un lloc on hi hagi trànsit de persones. Si hi ha trànsit, algú pot entrar a la botiga. Si no hi ha trànsit, és molt més difícil que entri gent.

4. Conclusions de la jornada Pot viure el comerç sense el turisme? 5- És important conèixer el trànsit de persones que passen per davant d’ un establiment comercial, per saber el nombre potencial de persones que pot entrar a comprar. 6- Actualment els costos d’ estructura d’ un comerç fa que sigui necessari que augmentin els actes de compra ja que, a més a més, l’ import mitjà de cada acte de compra tendeix a la baixa. 7- Tipus de clients d’ una botiga: Clients fidels. Clients passavolants. 8- El gerent d’ un establiment comercial ha de saber la composició de la seva cartera de clients i així, poder definir les accions de promoció de l’ establiment. Gent que passa per anar a treballar o be a comprar a altres botigues. Tràfic induït per algun motor comercial, per fires, pel turisme, etc.

5. Conclusions de la jornada Pot viure el comerç sense el turisme? 9- Per als clients fidels, les accions de promoció més adients són les polítiques de fidelització, tot i que les accions de fidelització acostumen a ser cares i complexes de gestionar. 10- Per als clients passavolants, les accions de promoció més adients són les ofertes successives. 11- Zones turístiques: En aquestes zones, sovint la demanda se centra en una determinada època de l’ any. La resta de temps no es ven per que no hi ha demanda i tampoc es troba personal per a gestionar el negoci.

6. Conclusions de la jornada Pot viure el comerç sense el turisme? Qui resisteix? - Els que s’ agrupen territorialment i sectorialment (Adhesió a una associació de comerciants local i a una central de compres.) - Els que s’ especialitzen. - Els que es conformen amb economies de baixa rendibilitat. - Els que es conformen amb ubicacions de menys tràfic de persones i formats més petits d’ establiments comercials. - Els que tenen la sort d’ estar ubicats al costat d’ un motor comercial. - Els que surten a vendre a fora de l’ establiment. (Venda per internet, correu, catàleg, etc).

7. Conclusions de la jornada Pot viure el comerç sense el turisme? Com evolucionarà el futur? - La tendència dels marges és a la baixa. - L’ import del tiquet mitjà tendeix a la baixa, donat l’ elevat endeutament familiar actual. - Per tant, és necessari que augmenti la rotació, es a dir, el nombre de clients que entren i compren en una botiga. - Per tant, es necessari captar més clients passavolants, ja que els clients fidels ja ens coneixen i vindran a comprar segons les seves necessitats. El client passavolant és més impulsiu. - S’ han de buscar noves vies de comercialització dels productes fora de l’ establiment comercial, o be anar a captar els clients amb polítiques d’ atracció de clients.

8. Conclusions de la jornada Pot viure el comerç sense el turisme? - En moltes ciutats el turisme comporta entre el 30% i el 50% de les vendes totals dels sector de venda al detall. - És necessari el disseny i aplicació de polítiques de promoció turística de les ciutats, junt amb una adequada gestió de l’ urbanisme comercial.

9. Conclusions de la jornada Factors d’ èxit en la organització d’ esdeveniments que puguin generar atracció de persones: - L’ atracció de persones comporta l’ augment de l’ activitat comercial i econòmica en general de la zona. - La organització d’ esdeveniments pot fer augmentar l’ activitat d’ altres empreses, de forma indirecta (Per exemple, la festa de la Calçotada fa que augmenti la demanda de gots i plats de plàstic, tovallons de paper, vi, cava i begudes.). - L’ esdeveniment organitzat pot ser “inventat” però és aconsellable que tingui un cert arrelament amb la ciutat. - És important la participació de totes les entitats de la ciutat, tant públiques com privades.

10. Conclusions de la jornada Factors d’ èxit en la organització d’ esdeveniments que puguin generar atracció de persones: - Els resultats que s’ obtinguin poden ser a llarg termini, ja que és necessari un temps de consolidació de l’ esdeveniment. - Aprofitar les fires turístiques per donar a conèixer l’ esdeveniment. - L’ existència d’ un comitè organitzador de l’ esdeveniment en el que participin totes les entitats de la ciutat facilita la gestió, la organització i fomenta la participació de tothom. - La creació de productes relacionats amb l’ esdeveniment facilita la difusió i genera ingressos per la seva venda.