Treball cooperatiu

1. Treball cooperatiu Presentat per Ramon Grau a la Tercera jornada webquestmarç 2010

2. Per què treballar cooperativament? perquè millora l’aprenentatge …. perquè incideix sobre múltiples competències …. perquè s’aprenen continguts que es difícil aprendre si no es treballa cooperativament.

3. Exposar les opinions personals i defensar-les amb els arguments adequats Entendre i acceptar altres punts de vista en cas de ser millors que el propi Posar-se d’acord sobre un problema, un procediment, una resposta…. Identificar un problema i analitzar diverses components Buscar, amb altres, alternatives a la solució d’un problema Discutir sobre la planificació d’una recerca o d’un seguit d’accions per aconseguir una finalitat, organitzar la feina Cooperar en la realització dels treballs i ajudar als altres quan tenen dubtes Fer el paper o la feina que el grup assigni Valorar els recursos disponibles i seleccionar-ne els més adients Explicar el significat d’un determinat concepte o coneixement (mirant d’assegurar que els companys i companyes ho entenguin), Comunicar els resultats i conclusions de la feina personal, Escoltar els altres i no imposar les pròpies opinions Col·laborar en que hi hagi bon ambient de treball Valorar la feina feta i suggerir accions de millora tant referits a un mateix com als altres. Habilitats necessàries per treballar cooperativament

4. Competència comunicativa Treball cooperatiu Competència d’aprendre a aprendre Competència d’autonomia i iniciativa personal Competència social i ciutadana

5. Cooperar Prendre part en una obra amb altres. Treball Cooperatiu Execució d’una tasca per part d’un grup de persones que actuen de forma coordinada. Aprenentatge Cooperatiu Aquell que es deriva del treball coordinat dels estudiants, organitzats en petits grups, per tal d’assolir un objectiu comú. Imatges de Promising practices, Judi Harris

6. Aquell que es deriva del treball coordinat dels estudiants, organitzats en petits grups, per tal d’assolir un objectiu comú. APRENENTATGE COOPERATIU objectiu comú petits grups treball coordinat dels estudiants amb una organització interna aprendre tots a través de la interacció

7. Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara Exercici de destreses socials Revisió del funcionament amb una organització interna aprendre tots a través de la interacció

8. Interdependència positiva l’aprenentatge dels diferents components del grup depèn de les accions que realitzi cadascun dels membres de l’equip amb una organització interna aprendre tots a través de la interacció

9. Interdependència positiva Responsabilitat individual execució de les feines que cadascun dels integrants del grup haurà d’afrontar personalment, com a encàrrec de l’equip de treball amb una organització interna aprendre tots a través de la interacció

10. Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara diàleg obert entre els membres d’un equip, és dóna en qualsevol moment en què un integrant del grup requereix l’ajuda d’altres, i és obligada quan cada estudiant presenta allò que ha après a la resta de companys amb una organització interna aprendre tots a través de la interacció

11. Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara Exercici de destreses socials desenvolupament de les intel·ligències intra i interpersonal, que ens faciliten la interacció amb els altres amb resultats beneficiosos tant per la pròpia persona com pel seu entorn social (novament els altres) amb una organització interna aprendre tots a través de la interacció

12. Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara Exercici de destreses socials Revisió del funcionament l’oportunitat de reflexionar, conversar i decidir sobre diferents aspectes de la tasca realitzada, tant individuals com col•lectius amb una organització interna aprendre tots a través de la interacció

13. Treball Cooperatiu Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara Exercici de destreses socials Revisió del funcionament Com organitzar les activitats d’aprenentatge per tal de dotar-les d’una organització cooperativa? Com s’ensenya a treballar cooperativament?

14. Estructures cooperatives sistema d’organització de les feines de l’alumnat dirigida a garantir la interacció entre els integrants d'un equip de treball Senzilles Complexes curta durada una o més sessions de classe organització molt simple associades a ABP, TPP … fàcils d’aprendre mobilitzen un conjunt ampli d’habilitats incideixen sobre una o molt poques habilitats Com organitzar les activitats d’aprenentatge per tal de dotar-les d’una organització cooperativa? Com s’ensenya a treballar cooperativament?

15. Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. recollit per Pere Pujolàs Un integrant llegeix el primer paràgraf, El següent component haurà d’explicar o fer un resum del que s’ha llegit. El tercer haurà d’avaluar la correcció del que ha dit el segon. En acabar salten els papers i s’inicia un nou cicle amb el segon paràgraf. Estructures cooperatives senzilles

16. Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Llapis al centre (o Fora bolis!). recollit per Pere Pujolàs Un full amb tantes preguntes com integrants del grup S’assigna una qüestió a cada estudiant. El primer llegeix la qüestió assignada i entre tots elaboren la resposta. Cal que tots els components del grup entenguin la resposta i la sàpiguen explicar. Mentre ha durat aquest procés ningú pot escriure, només parlar i escoltar. Quan tothom té clar el que cal fer i contestar en aquella pregunta, cadascú agafa el seu llapis i contesta la qüestió. Estructures cooperatives senzilles

17. Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Llapis al centre (o Fora bolis!). Resposta comuna. Una feina amb més d’una tasca al grup de treball. Es llegeix l’enunciat de la primera tasca i quan tothom entén què es demana cadascú intenta resoldre-la individualment. No es pot interaccionar amb els companys. Després s’explica un a un com s’ha resolt i el seu resultat o conclusió. Finalment decideixen en comú la resposta a la tasca, i l’escriuen al seu quadern o dossier a continuació de la resposta que havien elaborat individualment. Llavors repeteixen el mateix procés amb la resta de tasques Estructures cooperatives senzilles

18. Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Llapis al centre (o Fora bolis!). Resposta comuna. El número. recollit per Pere Pujolàs S’assigna un número a cada alumne de la classe. Una tasca a tota la classe (una lectura més activitat de reforç, un qüestionari, un problema, ...). L’alumnat resol la tasca en equip, assegurant-se que tots els integrants del grup aprenen a fer-la sols. Se sorteja un número entre els que s’han assignat. Aquell alumne que li toca ha de sortir i explicar a tota la classe la tasca realitzada. El professor pot assignar a tot el grup la nota que decideixi posar a alumne que ha fet l’explicació. Estructures cooperatives senzilles

19. Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Llapis al centre (o Fora bolis!). Resposta comuna. El número. Aplica! Tots els alumnes d’un grup comparteixen una informació relacionada amb una classificació, una diferenciació de conceptes o en l’evidència de diverses categories. S’asseguren que entenen el significat. Tot seguit el professor reparteix a cada membre del grup un exemple, s’ha d’identificar la categoria o grup que il·lustra l’exemple i explicar-ne la causa. Estructures cooperatives senzilles

20. Transició cap a estructures cooperatives complexes Increment de la complexitat de les tasques (en relació a les habilitats que cal mobilitzar) Durada superior del treball individual Major grau de responsabilitat individual Camí d’Estructures cooperatives complexes

21. ACTIVITAT Femelsgrups …

22. ASMA 1 Després d’alguns esforços em costava respirar, ho feia ràpidament i amb respiracions poc profundes. A més a més sovint em venia tos. Alguns cops semblava que m’ofegués. Per exemple els dies freds de l'hivern tenia una respiració bleixant. Els meus pares es van preocupar i em van portar al metge. El doctor em va examinar. Va trobar que tenia asma. 2 El fred i l’exercici eren els desencadenants, però també podia ser que tinguésal·lèrgia a la pols, al pol·len, al pèl dels animals... M’havien de fer unes proves. L’asma fa que els meus bronquis es facin molt estrets. Tan estrets que gairebé no passa l’aire! He de fer servir l'inhalador de forma regular. Segueixo les instruccions al peu de la lletra. Inspiro ben fort la medicina i després aguanto un instant la respiració. És molt difícil viure evitant els factors que desencadenen l’asma. Es veu que n’hi ha per tot arreu! 3 Si faig servir l'inhalador que dilata els meus bronquis regularment i tal com em va indicar el metge, l’asma està controlada. Aquest any m’han escollit per l’equip de bàsquet de l’escola. L'esport ajuda a enfortir els meus pulmons. Entreno i jugo com la millor. Sempre porto un inhalador a la bossa d’esport, tot i que encara no he hagut de fer-lo servir mai. Crec que la meva entrenadora ha oblidat que tinc asma. Potser és perquè jo mateixa em controlo i tampoc me'n recordo. Camí d’Estructures cooperatives complexes

23. ASMA TASCA + PROCÉS A partir del mapa conceptual que heu elaborat entre tots els membres del grup, intenteu definir què teniu clar en relació a l’asma i què no està tan clar. Les preguntes següents us poden ajudar . Què és l’asma? Què els passa les persones afectades d’asma? Quina és la causa? Com es diagnostica l’asma? Quin és el tractament? És convenient l’esport per aquestes persones? Per què Què té a veure en tot això l’aparell respiratori? Per què costa respirar? Repartiu-vos la recerca d’informació entre els integrants del grup (3 blocs d’informació). Podeu cercar les respostes en el següents webs. http://www.farmaceuticonline.com/familia/familia_asma.html http://www.tuotromedico.com/temas/asma.htm http://www.mgc.es/ca/ps/ps_especialitat?esp=esp4#subesp14 http://contenidos.proyectoagrega.es/visualizador-1/es/pode/presentacion/visualizadorSinSecuencia/visualizar-datos.jsp http://www.xtec.cat/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm Camí d’Estructures cooperatives complexes

24. ASMA TASCA + PROCÉS Què heu de fer? • de cada bloc de preguntes s’ha de fer un mapa conceptual, que integri la informació que respon a les qüestions, • presentar el mapa al grup i respondre als aclariments que puguin fer els/les vostres companys/es. Elaborar un document col·lectiu de síntesi que respongui a totes les qüestions i que permeti explicar amb claredat la situació que viu la Carme, • - finalment : • · elaborar un multimèdia explicatiu del tema,· per a cadascun dels blocs cal elaborar dues pàgines,· s’ha d’incloure explicacions, gràfics i imatges il·lustratives,· es podrà incloure informació complementària que millori la composició final. Camí d’Estructures cooperatives complexes

25. Estructures cooperatives complexes Major grau d’organització Integració de més habilitats Durada superior Possibilitat de combinar-les amb enfocaments globalitzadors Problemes, projectes, casos, debats • en tasques orientades a treballar un problema, entendre i participar en una polèmica, prestar un servei, tasques que exigeixen la reflexió i promouen l’ l’acció, tasques autèntiques • amb continguts en situacions contextualitzades, en entorns quotidians, en la vida real • en activitats que mobilitzin de forma integrada coneixements, habilitats, actituds, motivacions Estructures cooperatives complexes