Exemple d’edifici

1. NOM : Sant Joan Les Fonts RENOM : ----- ÈPOCA : Entre 1100 i 1199 CONSAGRACIÓ : 10-01-958 PROVÍNCIA : Girona COMARCA : Garrotxa, la MUNICIPI : SANT JOAN LES FONTS AGREGAT : ----- BISBAT : Girona COORDENADES: Longitud 2° 30' 39” - Latitud : 42° 12' 45” COORD. UTM: Longitud 450 - Latitud : 4650 Exemple d’edifici

2. OBSERVACIONS A LA CRONOLOGIA L’església dedicada a Sant Esteve, Sant Joan i Sant Miguel fou consagrada el 958. El 1079 fou donada pels comptes de Besalú, Udalard Bernat de Milany, i sa muller, Ermessenda a Sant Víctor de Marsella de la qual depenguè fins el 1124. Fou dotada amb 5 esglésies. Santa Eulàlia de Begudà Santa Maria de Castellar Sant Pere de Lligordà Sant Miquel de Capsec Sant Cristòfol les Fonts L’any 1981 fou declarada monument nacional. Grups de documentació (1)

3. PLANIMETRIA - CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. IV (La Garrotxa). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990. * PLANTES: - Pag. 338: Planta de l'església. (Escala 1:200). (Realització: J. Marguí-G. Anglada, sense data). Grups de documentació (2)

4. PLANIMETRIA - CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. IV (La Garrotxa). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990. * PLANTES: - Pàg. 342: Planta de la porta. (Sense escala). (Realització: A. Mazcuñan-J. Junyent, sense data). * ALÇATS: - Pàg. 342: Alçat de la porta. (Sense escala). (Realització: A. Mazcuñan-J. Junyent, sense data). Grups de documentació (3)

5. TIPOLOGIES DE PARAMENT - L'aparell, amb la introducció de carreus de gres vermellós, sense arribar a la gran perfecció en la disposició de les filades que hi ha als absis de Sant Martí Sarroca, el campanar de Santa Maria de la Seu d'Urgell o a l'església de Santa Maria de Bell-lloc, prop de Santa Coloma de Queralt, té una gran regularitat. (AMELLA I VELA, Josep-Lluís.: "Sant Joan les Fonts" dins "Catalunya Romànica". Vol. IV (La Garrotxa). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990, pàg. 339). Grups de documentació (4)

6. DEPENDÈNCIES VERS UNA ALTRA SANTA EULALIA DE BEGUDÀ .. SANTA MARIA DE CASTELLAR SANT PERE DE LLIGORDÀ ….. SANT MARTÍ DE CAPSEC .…. SANT CRISTÒFOL LES FONTS (PLADEVALL, Antoni.: "Sant Joan les Fonts, monestir de" dins "Gran Enciclopèdia Catalana". Vol. 13. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1979, pàg. 250). Grups de documentació (5)

7. OBSERVACIONS A L'ESTAT ACTUAL Hi ha tres moments constructius visibles a l’interior: 1.- L’absis i els murs perimetrals fins l'alçada de la cornisa. 2.- El realçat de la nau central que obliga a fer l'ull de bou del mur est. 3.- A la nau central hi ha dos moments de construcció: la coberta dels dos primers trams amb capitells sobre columnes adossades a la part central de la nau, i la coberta del tercer i quart tram on hi ha la manca capitells i columnes enriquint la part central de la nau. Decoració de dents de serra de la façana nord, la corresponent a la nau lateral nord ha estat molt refeta. Al segle XVIII s'afegí un campanar a l'angle sud-oest. Una de les finestres del cantó sud, fou sacrificada -en el moment de l'erecció de la torre-campanar- i convertida en una porta. Afegitó de la sagristia a l'angle sud est. Construcció i eliminació del cor alt a l'interior de l'església. Grups de documentació (6)

8. MODIFICACIONS - Al cantó de migjorn actualment dues de les tres finestres han restat tapades pels afegitons posteriors del costat de migjorn. El campanar, que té l'entrada a l'interior des del lateral de migjorn, fou reformat al segle XVIII i convertit en una torre hexagonal acabada en punta. Sota una de les seves finestres hi ha inscrit l'any 1792, data que correspon probablement amb l'ampliació efectuada al temple en aquest moment. (AMELLA I VELA, Josep-Lluís.: "Sant Joan les Fonts" dins Catalunya Romànica". Vol. IV (La Garrotxa). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990, pàg. 339). Grups de documentació (7)

9. MODIFICACIONS - El 1725 fou destruït un dels tres absis per ampliar la rectoria. També perdé el primitiu campanar romànic, essent l'actual de 1791-92. (PLADEVALL, Antoni.: "Sant Joan les Fonts, monestir de" dins "Gran Enciclopèdia Catalana". Vol. 13. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1979, pàg. 250). Grups de documentació (8)

10. INSCRIPCIONS INSCRIPCIÓ DE LA PICA BAPTISMAL. "No sabem amb certesa a què correspon les lletres MNA inscrites a la pica baptismal, ni podem assegurar que corresponguin a l'època d'execució de la pica. F. Caula a "La parroquia y el priorato de San Juan las Fonts. Tesoro artístico del templo actual” a "Tradició Catalana". (Olot), núm. 582, (1928), es refereix a aquestes lletres quan parla que hi ha esculpit el nom del Salvador Emmanuel". (BARGALLÓ I CHAVES, Eva.: "Sant Joan les Fonts" dins "Catalunya Romànica". Vol. IV (La Garrotxa). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990, pàg. 346). Grups de documentació (9)

11. OBJECTES CONSERVATS AVUI A L’EDIFICI - A l'església de Sant Joan les Fonts es conserva una pica baptismal de grans dimensions, formada per un gran cos semisfèric que recolza damunt una base de secció troncocònica. La superfície exterior del cos es decorada amb una sèrie de motius ornamentals i figuracions. La seva cronologia es situa entorn del segon quart i mitjan segle XII. (BARGALLÓ I CHAVES, Eva.: "Sant Joan les Fonts" dins "Catalunya Romànica". Vol. IV (La Garrotxa). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990, pàgs. 344-346). Grups de documentació (10)

12. MATERIAL GRÀFIC - JUNYENT, Eduard.: "Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI". Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1976. (Biblioteca Abad Oliba. Sèrie il·lustrada, 4). ARQUITECTURA. * EXTERIORS: - Església. - Pàg. 242: Vista de la capçalera. (Clixé: Pau Barceló, sense data). * INTERIORS: - Església. - Pàg. 242: Vista interior de la nau. (Clixé: Pau Barceló, sense data). Grups de documentació (11)

13. MATERIAL GRÀFIC - PUIG I CADAFALCH, Josep. FALGUERA, Antoni de. GODAY I CASALS, Josep.: "L'arquitectura romànica a Catalunya. Els segles XII y XIII". Volum III-1. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983, 2ª edició facsímil. ARQUITECTURA. * EXTERIORS: - Església. - Pàg. 155, fig. 158: Vista del conjunt des de llevant. (Clixé: Montsalvatje, sense data). Grups de documentació (12)

14. MATERIAL GRÀFIC - PUIG I CADAFALCH, Josep. FALGUERA, Antoni de. GODAY I CASALS, Josep.: "L'arquitectura romànica a Catalunya. Els segles XII y XIII". Vol. III-2. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983, 2ª edició facsímil (1ª edició de 1918). ARQUITECTURA. * EXTERIORS: - Església. - Pàg. 647 (s. p.), fig. 882: Detall de l'absis central. (Clixé: Foto Mas, sense data). - Pàg. 758, fig. 1103: Detall de la porta oest. (Clixé: Foto Mas, sense data). ALTRES OBRES. * PIQUES BAPTISMALS: - Pàg. 540, fig. 749: Pica baptismal de Sant Joan les Fonts. (Clixé: Foto Mas, sense data). Grups de documentació (13)

15. BIBLIOGRAFIA - CARBONELL I ESTELLER, Eduard.: "L'art romànic a Catalunya. Segle XII. II. De Santa Maria de Ripoll a Santa Maria de Poblet". Barcelona, Edicions 62, 1975, pàg. 15. - CASTELLET, Manuel. : "Traços d'un poble. Sant Joan les Fonts". Sant Joan les Fonts, Diputació de Girona, Ajuntament de Sant Joan les Fonts, 1995, sense paginar. - CATALÀ I ROCA, Pere. BRASÓ I VAQUÉS, Miquel.: "Castell de Mont-Ros" dins "Els castells catalans". Vol. III. Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1971, pàgs. 134-136. - CAULA, F.: "La parroquia y el priorato de San Juan Las Fonts. Tesoro artístico del templo actual" a "La Tradició Catalana". (Olot), núm. 582, (1928). - CAULA, Francesc.: "Les parròquies i comuns de Santa Eulàlia de Begudà i Sant Joan les Fonts. Notes històriques". Girona, Diputació Provincial de Girona, 1981, 2ª edició facsímil (1ª edició de 1930), pàgs. 15-21, 182. - CAULA I VEGAS, Francesc.: "Recull d'articles i treballs". Vol. I, "Amics de Sant Joan les Fonts-Amics de Besalú". Sant Joan les Fonts, 1983, pàgs. 48-80. Grups de documentació (14)

16. PORTES NOMBRE DE PORTES PORTA Nº 1 ORIENTACIÓ DE LES PORTES O SITUACIÓ DE LA PORTA Façana CARACTERÍSTIQUES DE LA PORTA Arcs degradats amb arquivoltes. Dos arcs sense decorar. Un arc decorat. Dues columnes per banda.. TIPUS CAPITELL. Decorat. TIPUS FUST. Llis circular. Estriat TIPUS BASES. Llises. Una arquivolta decorada. Amb timpà llis. Amb llinda llisa. Amb línia imposta nivell capitell llisa. Obertura rectangular llisa Un muntant llis per banda Variables (1) LES FULLES DE LA PORTA CARACTERÍSTIQUES DE LES FULLES Modernes De fusta amb aplicacions de ferro forjat ESTAT ACTUAL Senceres CORRESPONDENCIA PORTA/PARAMENT Sobresortida

17. ARCS DEGRADATS AMB ARQUIVOLTES Finestra nº 1 Ubicació de la finestra Absis central Característiques Dos arcs llisos Una columna per banda Tipus capitells Decorats Tipus fusts Llisos circulars Tipus bases Llises Una arquivolta llisa Planimetria de la finestra Esqueixada en els dos sentits del parament Variables (2)

18. DECORACIÓ TIPOLOGIA DE LA DECORACIÓ Cornisa simple Frisos dent de serra Fris de palmetes Entrellaç Cornisa amb mènsules Mitges canyes amb arcuacions Motiu de corda Motiu de boles Arcuacions cegues amb mènsules i bandes Fris dents de serra i mènsules esculturades Variables (3)

19. MOBILIARI PIQUES BAPTISMALS TIPUS DE PIQUES Amb decoració Circular DECORACIÓ DE LES PIQUES Figurativa Fitomòrfics ALTRES PARTICULARITATS Signatura MNA Variables (4)