Política de desinflació

1. Política de desinflació • Amb canvi flotant, el BC pot triar . Si  és excessiva a mitjà, la causa és l’excessiu creixement d’M. • Si es vol retallar , el remei és fàcil però dolorós: apli-car una PM contractiva. • P.e., suposem que partim de c a 86 i l’objectiu és ar-ribar a a. Cal doncs reduir la taxa de creixement d’M d’m' fins a m. Inicialment, es passaria de c a d: caldria una recessió per a assolir la desinflació. • Amb ER, però, es podria passar directament de c a a, si fos creïble que el BC pretén compremetre’s a . 89

2. La política canviària • És el conjunt de mesures de política econòmica que empren la taxa de canvi e com a instrument. • La gran decisió de política canviària (PC) es concreta en l’elecció de sistema canviari: canvi fix, canvi flotant o algun sistema intermedi. • Triat un canvi flotant, no hi ha gairebé més marge de política canviària. • Triat un canvi fix, la PC consisteix en mantenir la taxa fixa i, si s’escau, modicar-la devaluant (si es vol des-plaçar la funció DA a la dreta) o revaluant. 90

3. Arguments a favor del canvi flotant • Modificacions de la taxa de canvi són necessàries per a compensar els diferencials de taxa d’inflació (PRPA). • Amb canvi fix, el desajustament pot ser durador. En fer-se evident la necessitat de realineament de la taxa de canvi, ens arrisquem a atacs especulatius. • Modificacions de la taxa de canvi són necessàries per a compensar xocs que alteren la competitivitat. • Amb canvi fix, e no es pot ajustar i els preus han de caure per a guanyar competitivitat. Per la corba de Phillips, caiguda de pot requerir augment d’u. 91

4. Arguments a favor del canvi fix • La taxa de canvi és una macromagnitud massa impor-tant com per a deixar-la en mans dels mercats. • Però com esbrinar la taxa de canvi “correcta” a fixar? • Una excessiva variabilitat de la taxa de canvi és per-judical per als fluxos internacionals de béns i d’actius financers, en ser font d’incertesa i inestabilitat. • Per als països econòmicament integrats, una taxa de canvi fixa facilita la presa de decisions econòmiques. • Per a països amb problemes d’inflació, adoptar una ta-xa fixa fa creïble el compromís de lluitar contra ella. 92

5. Correcció del dèficit exterior • Amb canvi flotant, e es mou per a corregir-lo. • Amb canvi fix, és l’economia que s’ajusta per a cor-regir-lo, forçant el  que millora la competitivitat. • L’ajustament de l’economia pot, però, ser massa lent. • El dèficit exterior implica que C+I+G és superior a Y. Retallar-lo requereix polítiques de reducció de DA. Per a no fer caure l’economia en recessió, cal combinar-les amb polítiques de desviament de DA (per a desplaçar DA de l’exterior a l’interior, de Z fins a C+I). • L’altra opció és la devaluació. 93

6. Efectes del realineament del canvi fix • El realineament pot ser a l’alça (revaluació d’e) o a la baixa (devaluació d’e). • Els realineaments de la taxa de canvi fixa són la forma en què pot implementar-se la PM, ja que una devalua-ció va acompanyada d’un augment d’M (ja que el BC ha de vendre € per aconseguir reduir el seu valor) i una revaluació va acompanyada d’una reducció d’M. • Amb canvi fix, la PM i la PC són les dues cares d’una mateixa moneda. Problema: l’anticipació dels realinea-ments poden generar atacs especulatius contra e. 94

7. Efectes d’una devaluació (I) • Els efectes sobre  i Y d’una reducció de la taxa de canvi fixa partint de l’equilibri a mitjà els il·lustra 66 i són equivalents al d’una PF expansiva. • La reducció d’e, quan encara no ha canviat, redueix er, millora la competitivitat i millora el saldo corrent. • Atès que la devaluació amaga un augment d’M,  aca-ba augmentant, la competitivitat guanyada es perd i er s’aprecia fins a compensar la devaluació. • L’economia retorna a l’equilibri inicial. Aquest seria un altre cas il·lustrant la neutralitat del diner a mitjà. 95

8. Efectes d’una devaluació (II) • Si el BC devalua un altre cop, el guany de competitivi-tat es tornarà a prendre a través de l’augment de . • Una successió de devaluacions pot impulsar Y per da-munt d’Y+ temporalment. Cada devaluació fa augmen-tar er. Cada devaluació fa caure er de cop, per a tornar a augmentar amb l’increment de . • Aquesta estratègia (seqüència devaluació nominal-inflació-apreciació real) permet a l’economia separar  de * i recuperar un marge mínim per a la PM. 96

9. Crisis canviàries: explicació 1 • Les crisis són el resultat d’aplicar polítiques inconsis-tents amb un sistema canviari de taxa de canvi fixa. RX •1 és la trajectòria ideal que redueix les oscil·la- cions del cicle. 2 il·lus- tra el pitjor: la política ar- rriva a destemps i aprofon- deix expansió i recessió. CB M0 x M0 CB CB = crèdits als bancs RX = reserves exteriors M0 = CB + RX a RX x c b temps 62