1 / 18

Dr. Josep Pont

Evaluació dosimètrica de la dosi glandular mitja en un mamograf digital directe. Dr. Josep Pont. TITOL Evaluació dosimètrica de la dosi glandular mitja en un mamograf digital directe. AUTORS

talib
Download Presentation

Dr. Josep Pont

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Evaluació dosimètrica de la dosi glandular mitja en un mamograf digital directe Dr. Josep Pont

  2. TITOL Evaluació dosimètrica de la dosi glandular mitja en un mamograf digital directe. AUTORS J. Pont Vallès, G. Laguillo Sala, J. Freixenet Bosch*, J.I. Rodriguez Hermosa, P. Carbonell Mitjans, I. Diez Miranda Aquest projecte ha estat esponsoritzat per la comissió española MCyT (Ministerio de Ciencia y Tecnología) TIC2002-04160-c02-01, y FEDER (Fondo Europeo de Desarrollo Regional) Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta * Universitat de Girona. Projecte HRIMAC

  3. La mamografia es la eina principal en la detecció precoç del càncer de mama

  4. Estudis mamogràficsInconvenients • Baixa sensibilitat. • Baixa especificitat • Dosis de irradiació. Carcinogènesis induïda Occult cancer in women with dense breasts: detection with screening US-- diagnostic yield and tumor characteristics. TM Kolb, J Lichy and JH Newhouse

  5. Això va impulsar a desenvolupar noves tecnologies mamogràfiques ... • US • MRI • Mamografia digital • Contrast enhanced mammography • Tomosistesis mamaria • CAD

  6. Radiology 1999; 210:345–351

  7. Des de l’aprovació per la FDA dels EEUU (Food and Drug Administration) del sistema de mamografia digital de camp complet amb detectors de Seleni (MDCC), l’estudi de la mama entra de ple en la era de la digitalització directa. Diversos estudis han valorat les característiques clíniques i tècniques de la mamografia digital de camp complet i els avantatges respecte les altres tecnologies d’adquisició de la imatge mamogràfica.

  8. Una d’aquestes avantatges es la seva menor dosis de irradiació glandular mitja (DGM)

  9. W. G. Mourad, Ph.D.Information Management BranchDivision of Mammography Quality and Radiation ProgramsOffice of Communication, Education and Radiation ProgramsMarch 15, 2005 The average dose recorded in these FFDM units is about 15% lower than the dose of screen-film units measured by MQSA inspectors during the same time period. Maximum Dose: 298 mradMinimum Dose: 57 mradAverage Dose: 151.8 mradStandard Deviation: 36.5 mradCoefficient of Variation: 0.23

  10. OBJECTIU L’objectiu d’aquest estudi és determinar la dosi d’irradiació glandular mitja a què sotmetem la glàndula mamària durant la pràctica d’una MDCC amb detectors de seleni i determinar quines són les característiques físiques de la mama que influeixen en la dosi d’irradiació.

  11. MATERIAL I MÈTODE • La mostra està composta per 200 pacients seleccionades aleatòriament. L’equip de mamografia és un Mammomat Siemens de camp complert i detectors de seleni. La calibració dels detectors i de l’equip es realitzà setmanalment. • Es determina la DGM expresada en mGy • Es determina el patró mamografic segon el criteris BIRADS • Comprovació física dosimètrica

  12. RESULTATS • La dosis d’irradiació mitja que rep la mama és de 0.80294 mGy amb una StDev 0.18761 (p-value<0.005) en la projecció CC i de 0,84705 mGy amb una StDev 0.20987 (p-value<0.005) en la projecció MLO (aquesta dosi és més gran ja que el gruix de la mama és major en la projecció MLO) • Al relacionar la dosi glandular mitja amb la composició parenquimatosa de la mama i el seu gruix (en compressió), observem que la dosi rebuda és proporcional a la quantitat de teixit fibroglandular (Patrons parenquimatosos BIRADS i al gruix de la mama. L’edat de la pacient influeix també de manera significativa sobre la dosi rebuda (això és lògic si considerem la diferent composició de la mama pre i postmenopàusica). • La relació entre dosi i miliampers és lineal

  13. DOSIS: DGM DGM 0.80294 mGy amb una StDev 0.18761 (p-value<0.005) en la projecció CC i de 0,84705 mGy amb una StDev 0.20987 (p-value<0.005)

  14. DOSIS I ESTRUCTURA MAMARIA Aquest gràfic mostra la relació lineal entre el gruix de la mama comprimida (en cràneo-caudal), per cada tipus de patró mamogràfic. Patrons segons clasificació BIRADS.

  15. DOSIS I ESTRUCTURA MAMARIA Relació de dosi i gruix mamari estratificat per quantitat de teixit lipoïdal. Vermell més del 50% de teixit fibroglandular. Negre menys del 50% de teixit fibroglandular

  16. DOSIS I EDAT Estudi dosimètric en pacients en funció de la edat < o > 55 anys

  17. DOSIS i mAs Relació miliampers i mGy

  18. CONCLUSIONS • La dosi que rep la mama amb un equip digital directe amb detectors de seleni és significativament menor que la rebuda amb la mamografia convencional (representa una reducció de la irradiació del 15-20% aprox.). • Les mames de les pacients joves (<55a), les mames amb més teixit fibroglandular i les més voluminoses requereixen una significativa major dosi d’irradiació. • Les mames anomanades “denses” pateixen un doble perjudici: com ja es sabut presenten una menor sensibilitat a la exploració mamografica i son també les mes irradiades en la practica d’una mamografia

More Related