LECTURA IV

1. Psicocat OrientacióJORNADA SOBRE DIFICULTATS EN LECTOESCRIPTURA:DETECCIÓ I INTERVENCIÓMartorell23 de novembre 2013

2. LECTURA IV Als hiverns de molt fred, quan la temperatura aconsegueix molts graus sota zero, no fa estrany sentir les canonades de la conducció de l’aigua han espetegat. Això passa perquè l’aigua s’hi gela i una manera d’evitar-ho és no tancar del tot les aixetes i deixar que l’aigua baixi per tal que no arribi a gelar-se. Perquè, a diferència d’altres casos que amb el fred s’encongeixen, l’aigua augmenta de volum en gelar-se. Podràs comprovar-ho si omples d’aigua freda un flascó de vidre, el tanques hermèticament i el poses al congelador de la nevera durant dos o tres dies.

3. “...car en aquell moment exacte vaig renunciar a examinar-me perquè el terror que em produïa, el dolor físic que se’n deriva, el descontrol que en seguia, la secreció de saliva, de suor de llàgrimes, era un preu massa alt i vaig acceptar covardament el coixí de la benevolència familiar. ¿No t’agrada? Doncs deixem-ho córrer. El més greu era que m’agradava, però no ho vaig dir a ningú. • Maria Aurèlia Capmany “Mala memòria” 1987

4. TRASTORNS ESPECÍFICS DEL DESENVOLUPAMENT RESOLUCIÓ ENS/1544/2013 • Llenguatge • Conducta • Aprenentatge

5. La dislèxia és una dificultat significativa en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa emocional, cultural o intel·lectual

6. ES UNA DISFUNCIÓ NO UN RETARD MADURATIU. Shaywitz 2003 Dystexia Pediatrics in Review 24(5) 147

7. El seu origen és neurològic • Estudi coordinat per el Dr. E. Paulesu. • Es van estudiar persones dislèctiques de parla anglesa, francesa i italiana, en les tres llengües van presentar una menor activació en les àrees cerebrals de l’hemisferi esquerre que els seus homòlegs del grup control

8. En la dislèxia s’observa un alt component genètic. • La història familiar és un dels factors de risc més important

9. MODEL CAUSAL DE LA DISLÈXIA U.FRITH (1997) S. Defior i F. Serrano

10. NIVELL COGNITIU EN LA DISLÈXIA Es una disfunció específica del llenguatge que afecta al processament fonològic LLENGUAJE LECTURA CONCIENCIA FONOLÒGICA FONOLOGIA DECODIFICACIÓ SEMÀNTICA COMPRENSIÓ SINTÀXIS PRAGMÀTICA

11. La realitat és:

12. L'objectiu és: • Que l’alumne/a aconsegueixi suficients competències per arribar a una velocitat i precisió en la descodificació per que aquests factors no limitin la comprensió del text • Això s’aconsegueix amb una velocitat de 90/100 p.m. i menys del 20% d’errors

13. Sempre presentaran: • - Dificultats en el llenguatge escrit • Dificultats en l’escriptura • Dificultats significatives en l’ortografia

14. Sovint presenten: • Dificultats en matemàtiques especialment en el aprenentatge de símbols i sèries de xifres com taules de multiplicar • Problemes de memòria a curt termini i d’organització • Dificultats per seguir instruccions i seqüències complexes • Fluctuacions de capacitat

15. Tenen dificultats per respondre a les exigències escolars en totes les àrees d’estudi • Poden presentar carències d’aprenentatge • Potser, carències en les habilitats socials • Baixa autoestima que influeix negativament en l’aprenentatge

16. L’ensenyament sistemàtic i explícit de base fonètica: • Millora significativament el reconeixement i l’escriptura de paraules dels nens d’infantil i primer cicle. • Millora la comprensió lectora dels alumnes • És eficaç per les nenes i nens procedents de nivells socials i econòmics diversos • Es particularment beneficiós per les nens que tenen dificultats para aprendre a llegir i que presenten risc de desenvolupar problemes de lectura • Es més eficaç quan s’introdueix ben aviat, s’ha d’adquirir a Educació Infantil i primer cicle de Educació Primària

17. Les lectures orals repetides icontrolades milloren la fluïdesa lectora y el reconeixement lector general • Les alumnes llegeixen i rellegeixen un text diverses vegades o fins arribar a un nivell determinat de fluïdesa • La pràctica de la lectura oral millora amb àudio, programes informàtics lectors, ajuda de companys, etc. No hi ha evidencia científica que confirmi que el temps que es dedica a la lectura silenciosa i independent, amb poca ajuda, millori la fluïdesa i el rendiment lector general.

18. Una nit de lluna plenatramuntàrem la carena,lentament, sense dir res...Si la lluna feia el pletambé el féu la nostra pena.L'estimada m'acompanyade pell bruna i aire greu(com una Mare de Déuque han trobat a la muntanya).Perquè ens perdoni la guerra,que l'ensagna, que l'esguerra.Abans de passar la ratlla,m'ajec i beso la terrai l'acarona amb l'espatlla.A Catalunya deixíel dia de ma partidamitja vida condormida;l'altra meitat vingué amb miper no deixar-me sense vida. Avui en terres de Françai demà més lluny potser,no em moriré d'enyorançaans d'enyorança viuré.En ma terra del Vallèstres turons fan una serra,quatre pins un bosc espès,cinc quarteres massa terra.«Com el Vallès no hi ha res.»Que els pins cenyeixin la cala,l'ermita dalt del pujol;i a la plana un tenderolque batega com una ala.Una esperança desfeta,una recança infinita,i una pàtria tan petitaque la somio completa. És difícil comprendre el que llegim si no entenem les paraules del text

21. El 1926 Alexandre Galí en la seva obra “L’ensenyament de l’ortografia als infants” va establir la divisió entre ortografia natural i ortografia arbitrària • Ortografia natural: respon sempre a un problema en el procés del llenguatge /r/ per /rr/ • Ortografia arbitrària: respon a dèficits en la memòria ortogràfica /-/ per /r/

22. La seva ortografia és inconsistent,indistintament utilitza una grafia correctament o comet un error

23. La representació que té la Maria en el seu llenguatge intern correspon a la forma correcta (/jugar/) • La Maria entén la paraula “jugar” no reconeix la paraula “cucar” • Falla en l’etiquetatge verbal, en “endevinar” la grafia que correspon a cada so

24. Paraula clau per a les persones adultes dislèctiques: ACCESSIBILITAT

28. EFECTE PIGMALIÓ Rosenthal • Les expectatives dels pares amb els seus fills, dels mestres amb els alumnes tenen tendència a complir-se. • L’experiment Rosenthal En una escola es va fer un test d'intel·ligència a varies classes. Sense corregir-lo, Rosenthal va seleccionar un 20% d'alumnes de cada classe i va dir als professors que aquest 20% era el grup més intel·ligent.

29. Aquest grup a final de curs va avantatjar als seus companys en quatre punts el seu coeficient intel·lectual. Quant s’espera més de una persona se li ofereix més atenció, més informació, més exigència, se li donen més oportunitats para fer preguntes i consultes.

30. El Nen/a Necessita: • Donar el temps necessari • Establir un temps màxim de deures a casa • Sempre que sigui possible, ajustar o adaptar els materials escrits a les característiques i nivell del nen. • Llegir amb regularitat als nens. El fet de no llegir amb fluïdesa no ha d’impedir que pugui gaudir i seguir la lectura d’una altra persona. • Disposar de materials diversos i adaptats a les característiques i necessitats dels nens amb dificultats (llibres de lectura fàcil, contes gravats, etc.) • Fer un ús adequat de les noves tecnologies (lectors de llibres, etc.). • No corregir dues vegades el mateix error, etc..

31. Associació Lectura Fàcilwww.lecturafacil.net/ • H. G. Wells, L’home invisible

32. Beneficis de llegir al nen/a • Llegir en veu alta al nen/a i escoltar al nen quan ens llegeix millora el temps compartit i contribueix al seu desenvolupament de diferents maneres: • Crea un vincle entre el nen i l’adult • Ajuda a millorar les habilitats de comprensió i d’atenció • Incrementa el període d’atenció del nen • L’ajuda a construir i/o ampliar el seu vocabulari • L’ajuda a millorar la qualitat gramatical en les feines escolars • Amplia els seus coneixements i la seva informació

33. Article 82 • Criteris d’organització dels centres per a atendre els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar

34. Quines eines tenim actualment? • Les adaptacions curriculars: • Són les decisions referides a la programació o a les activitats de classe que: seleccionar, prioritzar, temporalitzar, referides a un determinat alumne/a o a un grup d’alumnes. • Plaindividualitzat(PI): • És una programació, una metodologia o uns criteris d’avaluació, de vegades també un emplaçament, que sols utilitzarem per a un determinat alumne/a

35. RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

36. No podem demanar a un alumne que faci allò que no es capaç de fer, però no deixeu de demanar-li allò que si pot fer • Empatia, compassió, necessitat de sentir-se estimat i acceptat; són emociones y universals

37. A través de • 1) Intervenció a l’escola per la comprensió i acceptació dels T.E.A.E. Si fa falta s’hauran de fer adaptacions en les avaluacions i l’estudi • 2) Suport a la família per què doni al nen/nena una atenció emocional adequada i l’ajudin en la qualitat i quantitat de l’estudi

38. BIBLIOGRAFIA • El arte de leer – Jose Morais. Ed Visor • Mal d’escola – Daniel Pennac. Ed Empúries • Guía para padres de niños dislèxicos – Neus Buisán. Ed. Síntesis

39. García Marquez pide la jubilación de la ortografía en el Congreso de Zacatecas (7/4/1997) • “Jubilemos la ortografía, terror del ser humano desde la cuna”, “simplifiquemos la gramática”, “humanicemos sus leyes”, Eran las consignas del escritor “como botellas arrojadas a la mar, con la esperanza de que lleguen al dios de las palabras”