50 likes | 276 Views
Pàg. 65. 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees. B) Ontologia (I): La revisió de la teoria de les Idees Objectiu : Aprofundir en la descripció de l’ estructura i naturalesa del món de les Idees De quin tipus de coses hi pot haver Idees?
E N D
Pàg. 65 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees • B) Ontologia (I): La revisió de la teoria de les Idees • Objectiu: • Aprofundir en la descripció de l’estructura i naturalesa del món de les Idees • De quin tipus de coses hi pot haver Idees? • Debats a l’Acadèmia i revisió de les seves teories als diàlegs de vellesa: • Existeixen Idees de: • Els objectes matemàtics (Igualtat, Unitat, Pluralitat, etc.) • Els valors (el Bé, la Bellesa, la Justícia, etc.) • Les coses sensibles (Ésser humà, Foc, Aigua, etc.) • però NO de les coses vulgars (que són fruit de la imperfecció del món sensible: indeterminació de la matèria) Si admetem que a cada tipus de coses li correspon una Idea, potser existeixen també Idees «de coses que podrien semblar ridícules, com ara, el cabell, el fang, la brutícia o qualsevol altra cosa insignificant i menyspreable» Plató: Parmènides, 130 c
Pàg. 65 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees B) Ontologia (I): La revisió de la teoria de les Idees Jerarquia de les Idees Punt de vista eticopolític (República) Punt de vista lògic (El Sofista)
CD 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees • B) Ontologia (I): La revisió de la teoria de les Idees • Crítica a les objeccions de Parmènides sobre la pluralitat i el no-ésser • Com és possible vèncer les objeccions de Parmènides a la pluralitat de l’Ésser? • Jerarquització de les cinc Idees fonamentals segons la seva amplitud predicativa: • L’ésser es predica de totes les altres Idees (ja que cada una d’aquestes és) • Cada una de les Idees és igual si mateixa (identitat) i diferent de les altres (alteritat) • S’ha de distingir entre un No-ésser absolut [sentit existencial: no existir] i un No-ésser relatiu [sentit atributiu: no ser altre cosa (un quadrat a l’exemple)] • “Cada Idea conté una certa quantitat d’ésser (identitat) juntament amb una quantitat infinita de no-ésser (alteritat)” Identitat “ÉS” (existencial) (absolut) Alteritat “No ÉS” (atributiu) (relatiu)
Pàg. 66 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees • C) Ontologia (II): estructura i naturalesa del món sensible • Cosmogonia platònica: Quin és l’origen del món sensible • Objectiu explicar: • Quina és la relació entre els dos móns (sensible i intel.ligible; les Idees i les coses)? • Per què hi ha ésser en les coses sense ser aquestes en un sentit ple? • Narració versemblant al Timeu (ja que té per objecte el món sensible que està subjecte a constants canvis) • Procés: el Demiürg prenent com a model les Idees (essències) les plasma en la matèria i sorgeixen les coses (reben el seu ésser a mesura que van participant de les diferents Idees)
CD 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees C) Ontologia (II): estructura i naturalesa del món sensible Cosmologia platònica • Trets generals que s’acceptaran en les cosmologies posteriors • Geocentrisme • Geoestatisme • Homocentrisme • Esfera dels estels fixos • Constitució d’èter del món celest • Dogmes platònics del moviment dels astres: • Circular • Uniforme • Influències pitagòriques • Els moviments celestes es produeixen seguint proporcions matemàtiques i harmonies musicals Il.lustració: Greek Cosmology de Dr. James Schombert, Assoc. ProfessorPh.D. 1984, Yale http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411 José Vidal González Barredo