Tema 2: Nocions bàsiques de sociolingüística

1. Tema 2: Nocions bàsiques de sociolingüística • Llengües minoritàries i llengües minoritzades: casos i teoria. • Bilingüisme i diglòssia. • Substitució lingüística vs. normalització lingüística. • Alguns conceptes sociolingüístics bàsics: estructura lingüística i úslingüístic; competènciacomunicativa; àmbits d'ús; normes d'ús. • Variació lingüística: social(sociolectes), geogràfica(geolectes) i estilística (registres i estils). • Tractament de les varietats socials i funcionals a l'escola. • L'estàndard.

2. Conceptes bàsics: Llengua minoritària és aquella que presenta un nombre reduït de parlants en relació amb altres llengües. Llengua minoritzada és aquella que, en un determinat context social, no té un ús normal a causa de la influència d’una altre llengua. La substitució lingüística: quan conviuen dues llengües i la més forta envaeix definitivament els àmbits d’ús de la llengua pròpia d’una comunitat determinada, l’equilibri entre aquestes es trenca i es produeix la progressiva substitució de la llengua minoritzada.

3. Conceptes bàsics: La diglòssia és la situació sociolingüística en què dos idiomes són complementaris; cadascun s’usa en àmbits i funcions diferents. Quan es trenca la diglòssia, les alternatives són dues: la substitució lingüística o la normalització lingüística. La normalització lingüística és el procés a través del qual una llengua aconsegueix ser normal en cadascun dels àmbits d’ús de la seua societat. La normativització lingüística és la codificació del sistema lingüístic, és a dir, la regulació de la normativa.

4. Qui va fer la normativa? FABRA i l’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (IEC http://www.iec.es) Obres de referència: Diccionari General de la llengua catalana (1932) Gramática Catalana (1918) Formen L’ESTÀNDARD que és una varietat més superadora de les diferències entre els dialectes.

5. La manera com empren la llengua els usuaris ens permet distingir el tipus de varietats lingüístiques següents: - les varietats geogràfiques o diatòpiques són el conjunt de trets (fonètics, morfològics, sintàctics o lèxics) que comperteixen les persones que viuen en un territori determinat. Se sol emprar el terme dialecte especialment per a referir-se a la variació geogràfica d’una llengua.

6. les històriques o diacròniques són el conjunt de trets lingüístics que comparteixen els usuaris d’una llengua en una època determinada. • les varietats socials o diastràtiques són el conjunt de trets lingüístics que identifica un grup social determinat (el parlar de la delinqüència, la llengua dels grups professionals). També s’anomena argot.

7. Les varietats funcionals, diafàsiques o registres són les diverses maneres de parlar depenent de la situació, el tema, la intenció, el receptor, etc.