60 likes | 215 Views
TEMA 11.- LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS (1945-89). istòria Contemporània del Món 1r de Batxillerat. TEMA 12.- LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS (1945-89). 1.- LA FORMACIÓ D’UN MÓN BIPOLAR. 2.- ELS CONFLICTES DE LA GUERRA FREDA. 3.- ELS ANYS DE LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA
E N D
TEMA 11.- LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS (1945-89). istòria Contemporània del Món 1r de Batxillerat
TEMA 12.- LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS (1945-89). • 1.- LA FORMACIÓ D’UN MÓN BIPOLAR. • 2.- ELS CONFLICTES DE LA GUERRA FREDA. • 3.- ELS ANYS DE LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79). • 4.- TENSIONS INTERNES I AUGMENT DE LA MULTIPOLARITAT. • 5.- L’EVOLUCIÓ DE L’EUROPA OCCIDENTAL. • 6.- EXPANSIÓ I CRISI DEL COMUNISME. 1945 1956 1979 1985 1991 Iª Guerra Freda Coexistència pacífica IIª Guerra Freda Final
1.- LA FORMACIÓ D’UN MÓN BIPOLAR. • 1.0.- Introducció. • 1.1.- L’increment de la desconfiança mútua. • 1.2.- La ruptura de l’any 1947.
1.0.- Introducció. A la fi de la IIª G.M. dues superpotències lluiten per l’hegemonia: EUA i URSS Europa occidental (i Grècia): capitalista i controlada pels EUA Divisió d’Europa en dos blocs Europa oriental o de l’Est: comunista i controlada per l’URSS EUA obliga als governs d’Europa occidental a expulsar als ministres comunistes dels governs nacionals El “teló d’acer” (1946-48) L’URSS afavoreix el control dels governs d’Europa oriental pels partits comunista: democràcies populars “Des de Stettin, al Bàltic, fins Trieste, a l’Adriàtic, ha caigut sobre el continent un teló d’acer. Darrere d’ell es troben totes les capitals dels antics estats d’Europa central i oriental (...). Totes aquestes famoses ciutats i les seues poblacions i els països al voltant d’elles es troben en allò que anomene l’esfera soviètica, i tots estan sotmesos, d’una manera o altra, no sols a la influència soviètica, sinó també a un altíssim, i en molts casos creixent, control per part de Moscou (...). Pel que he vist dels nostres amics els russos durant la guerra, estic convençut de que res admiren més que la força i res respecten menys que la feblesa (...). És precís que els pobles de llengua anglesa s’unisquen amb urgència per impedir als russos tota temptativa de cobdícia i aventura.” Discurs de Winston Churchill al Westminster College de Fulton (Missouri), 5 de març del 1946.
1.1.- L’increment de la desconfiança mútua. L’URSS manté l’Exèrcit Roig a Europa oriental i impulsa la formació de democràcies populars governades per partits comunistes fidels a Moscou Gran Bretanya i EUA envien tropes a Grècia per derrotar la guerrilla comunista que lluitava en la guerra civil grega contra les forces monàrquiques (1944-48)
1.2.- La ruptura de l’any 1947. Doctrina Truman (1947): per evitar l’expansió del comunisme EUA utilitzarà TOTS els mètodes (CIA, suport polític i militar, ajudes econòmiques,...) Pla Marshall (1947): EUA dóna ajuda econòmica a tots els països europeus a canvi d’expulsar dels governs a tots els ministres comunistes i instal·lar-se alli “El 12 de març del 1947, Truman va sol·licitar al Congrés nord-americà (...) prestar urgentment “ajuda” a Grècia i Turquia (...). Ni tan sols va tractar d’ocultar el caràcter militar de la projectada “ajuda” ni l’aspiració d’Estats Units d’instal·lar-se als països beneficiaris de la mateixa (...). El missatge del president nord-americà, ple de calumnies grolleres contra els països socialistes, li donava en la pràctica els Estats Units el paper de policia mundial, és a dir, el dret a intervindre en els assumptes de totes les nacions al costat de la reacció i de la contrarevolució, contribuint a la repressió del moviment alliberador de tots els pobles i oposant-se obertament a la revolució i al desenvolupament socialista dels Estats (...). El caràcter antisoviètic i antisocialista de la política exterior formulada en la “Doctrina Truman” era evident des del principi (...). El Govern i la premsa soviètics denunciaren enèrgicament la naturalesa imperialista de la “Doctrina Truman”. El diari Pravda va assenyalar que aquesta “doctrina” significava una nova intervenció en la vida d’altres Estats i que les pretensions dels Estats Units d’assolir el paper dirigent en els assumptes Internacionals augmentava al temps que creixien les apetències dels cercles nord-americans interessats.” Història de la política exterior de l’URSS: 1947. “El 5 de juny del 1947, el Secretari d’Estat nord-americà George Marshall va assenyalar (...) que l’economia de molts països d’Europa es trobava en una situació penosa i que els EUA desitjaven ajudar a la recuperació. Aquell discurs no contenia dades concretes sobre les proporcions de l’ajuda als països europeus, ni sobre les condicions en què es concediria. Deixava oculta, clar està, la veritable raó del nou pla nord-americà (...). Una gran part de la burgesia dels països europeus, esglaiada pel creixement de les forces del socialisme i de la dmocràcia, va aplaudir el discurs. El mateix van fer els líders socialistes de dretes (...), però l’URSS es donava compte perfectament del que significava en realitat (...). El Govern dels EUA es proposava utilitzar els seus recursos econòmics en la postguerra amb finalitats alienes a una col·laboració internacional equitativa (...). En 1947, Washington (...) va voler assegurar, per mitjà de l’ajuda promesa, la influència econòmica, política i militar domunant dels EUA als països d’Europa Occidental, arruïnats per la guerra; detindre l’ascens del moviment revolucionari que s’observava en molts d’aquests països, així com aïllar l’URSS i reprendre el desenvolupament capitalista en tots els estats democràtics-populars o, al menys, en alguns d’ells (...). Els governs dels països de democràcia popular condemnaren els perillosos objectius de l’imperialisme nord-americà, encoberts baix l’aparença “filantròpica” del “Pla Marshall”. Història de la política exterior de l’URSS: 1947. Pàg. 227 Doc. 6 Pàg. 215 Doc. 2 L’URSS i Europa de l’Est el rebutgen Europa Occidental va rebre quasi 13 mil milions de dòlars en 5 anys (OECE) Bloc imperialista i capitalista, liderat pels EUA Doctrina Idanov (1947): el món està dividit en dos blocs antagònics Bloc antiimperialista, comunista i democràtic, liderat per l’URSS L’URSS controla els governs d’Europa de l’Est (Kominform) Colp de Praga (1948): l’URSS envia l’Exèrcit Roig i fa dimitir al president txecoeslovac, donant-li el poder al líder comunista Gottwald