Les preposicions. Usos i valors. 1. Per / per a 1.1 Usos de per/ per a en la llengua actual

1. Les preposicions. Usos i valors. 1. Per / per a 1.1 Usos de per/ per a en la llengua actual 1.2 Per/per a +infinitiu.Proposta de Fabra. Els conceptes de voluntat dependència sintàctica, etc… 1.3 Propostes de la resta de gramàtics 2. Canvi i caiguda de preposicions 3. En+infinitiu

2. Casos clars Per a: indica objecte, destinació Hi ha una carta per al teu germà Venim preparats per a la festa Un bolígraf per a escriure Estic preparat per a tot Per: motiu o causa, el mitjà, l’autor Ho ha fet per ambició (causa, motiu, mitjà) Han cedit per vosaltres La ciutat ha estat presa pels enemics (autor)

3. Per/ per a + inf Formulació de Fabra «és quan el circumstancial que conté el dit verb en infinitiu expressa la destinació o objecte de l’acció expressada per un verb anterior i aquesta destinació o objecte és alhora el motiu d’aquesta acció, allò que ha mogut el seu autor a executar-la. En aquest cas és preferible la preposició simple per a la composta per a»

4. Havíem anat a Girona [per veure el nostre pare] (parafrasejable per amb la intenció de, per tal de, a fi de) o.sub.adv destinació o objecte+motiu + Per què? Per a què?

5. Som inútils [per a fer això] Això serveix [per a ficar agulles] Finalitat (per a què?)

6. Converses filològiques. Concepte de verb de voluntat Utilitzem per si la subordinada depén d’un VERB DE VOLUNTAT Quins són verbs de voluntat? (manuals)

7. Expressen esforç, lluita (estudiar, treballar, combatre, morir, sacrificar-se…): En Pere treballa per fer un món millor • Verbs de moviment (córrer, sortir, eixir, anar…): Havíem anat a Girona per veure el nostre pare. • Infinitius dependents de verbs de règim preposicional (delir-se per, demanar per, interessar-se per): Ens delíem per una tassa de café. • Infinitius dependents de verbs d’acció voluntària (comprar, construir, decidir, enviar, interessar-se per…): Hi enviaré un noi per saber noves de la malaltia / Jo vaig allargar els braços per agafar-ho.

8. Problemes Calia treballar per/ per a aprovar Utilitzem això per/per llavar la roba Dependència Han fet un camí per a/ per anar al poble ?????????????

9. En què es basa Fabra? PER A «Virtuós senyor, en gran aflicció veig posada la senyoria vostra e a tots quants en aquesta fila som; emperò, senyor, si vostra altesa volrà aturar en aquesta vostra ciutat e mia, la trobareu abundosa de viures e de totes coses necessàries per a la guerra, car mon senyor e marit» (Tirant) «La mia persona no és disposta per a rebre un tan alt orde com és aquest, ple de molta excel·lència e virtut.» (Tirant) PER «No és d’admetre excusació de tan justa demanda si pietat e misericòrdia en tu habiten, car no ignora la tua reverència que los sants benaventurats e los màrtirs, per augmentar e defendre la santa Fe Catòlica, han batallat contra los infels»(Tirant)

10. Altres gramàtics Ruaix: per / per a en relació al castellà. Excepte quan “para” equivalgui a la locució AMB LA INTENCIÓ DE, llavors posarem per. Coromines: quan un sistema dóna lloc a vacil·lacions i rectificacions per part de les autoritats màximes i fins del seu autor, és evident que és un sistema de maneig molt difícil, massa difícil. QUAN VAGI SEGUIDA D’UNA ALTRE MENA DE MOT, L’ÚS DE “PER A” NO SERA MAI NECESSARI I USAR “PER” SERÀ SEMPRE CORRECTE.

11. Solà: Qüestions controvertides(1987): el sistema de Fabra no és real i no està basat en un bon estudi dels clàssics. O seguim el sistema meridional o a Coromines (prefereix Coromines). (1994) prescindir de per a davant d’infinitiu (com proposa Coromines)

12. Vacil·lacions «Lleixà allí u dels servidors perquè fes adobar dins la nau una cambra on se poguessen retraure per a dormir e a menjar» (Tirant)  «Lo matí següent lo Comte ermità era pujat en l’alta muntanya per a collir herbes per a sustentació de sa vida»