CAUSES DE L’AUGMENT DEL CONSUM D’AIGUA.

1. BLOCS 1-2:El medi físic com a escenari de les activitats humanes i com a recurs per a aquestes activitats.

2. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. CAUSES DE L’AUGMENT DEL CONSUM D’AIGUA. Augment de la població, augment de la superfície cultivada (països subdesenvolupats), augment del consum d’aigua per a la indústria, millora del nivell de vida (països desenvolupats)...

3. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. GESTIÓ DE L’AIGUA - Racionalitzar el seu ús per l’agricultura (sistemes de regadiu adequats, degoteig,…) - Combatre la contaminació (posar depuradores, imposar sancions a qui contamini, reduir l’ús de pesticides i herbicides, evitar que es llencin residus de tota mena als rius,…) - Racionalitzar el consum domèstic (conscienciar a la població per que faci un ús adequat)...

4. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. INFRAESTRUCTURES HIDRÀULIQUES. - Avantatges (reserves d’aigua per al consum urbà i agrari, producció d’energia hidroelèctrica, regular el cabal del riu...) - Inconvenients (pèrdua de pobles, pèrdues de terres fèrtils o de bosc, reducció dels deltes, afecta a la fauna del riu...)

5. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. CAUSES DE LA DEGRADACIÓ DEL SÒL. - Sobreexplotació dels sòls, sobrepoblació, sobrepastura, insecticides a l’agricultura, desforestació, contaminació industrial, Incendis…

6. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. CONSEQÜÈNCIES DE LA DEGRADACIÓ DEL SÒL - Canvi climàtic, Fortes riuades, més erosives en aquelles zones descobertes del mantell vegetal.

7. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. CAUSES DE LA SALINITZACIÓ Abús del regadiu (arrossegament de sals minerals que es van dipositant en el sòl). Esgotament dels aqüifers que facilita les filtracions d’aigua salada.

8. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. EVITAR LA DEGRADACIÓ DEL SÒL Acabar amb la desforestació. Racionalitat de les explotacions agrícoles. Repoblació forestal. Arbres autòctons que no canvien la composició del sòl. Racionalitat en la utilització de l’aigua. Augments del nivells de matèria orgànica, gràcies als adobs orgànics, substituint als químics. Recuperar els murs en les terrasses i bancals abandonats. No perdre les millors terres sota els embassaments, carreteres, urbanitzacions, etc. Buscar sobretot accions preventives. Transvasaments?…

9. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. CAUSES DE LA DESFORESTACIÓ. - Tala abusiva. Noves terres per l’agricultura i la ramaderia. - Necessitat dels països en via de desenvolupament d’obtenir ingressos ràpidament –àdhuc a costa d’hipotecar el seu futur -. - Existència d’una demanda de matèries primeres per part dels països desenvolupats. - Existència d’un endeutament crònic dels països en via de desenvolupament.

10. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. CONSEQÜÈNCIES DE LA DESFORESTACIÓ. - Pèrdua de la biodiversitat. - Laterització (Desertització). - Pèrdua del pulmó de la terra (que purifica l’aire). - Augment de la temperatura i de l’aridesa. Canvi climàtic.

11. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. EFECTES SOBRE EL MEDI AMBIENT DEL PROCÉS D’EXTRACCIÓ DELS RECURSOS MINERALS Contaminació del sòl. Contaminació acústica. Abandonament de residus.

12. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. LA PLUJA ÀCIDA 1. - La combustió d’hidrocarburs (el petroli i el carbó contenen quantitats variables de sofre) en indústries, centrals tèrmiques, mitjans de transport o en les calefaccions domèstiques allibera quantitats importants de diòxid de sofre i òxids de nitrogen. Aquests dos compostos transformats en àcid sulfúric o nítric per la combinació amb l’oxigen i l’aigua de l’atmosfera i la llum, cauen en la superfície terrestre arrossegats per la pluja o la neu. -Una pluja es considera àcida si el seu pH és inferior a 5.6. -Els fertilitzants utilitzats per adobar els camps també contribueixen a incrementar els òxids de nitrogen a l’atmosfera. -La pluja àcida també pot prendre la forma de pols seca i invisible deposada pel vent (deposició seca). -La pluja àcida contribueix a l’efecte hivernacle ja que deteriora els ecosistemes que absorbeixen i reciclen el CO2 atmosfèric.

13. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. LA PLUJA ÀCIDA 2. Països afectats per la pluja àcida: - Europa: qualsevol país del centre i del nord d’Europa, entre el Regne Unit i Rússia. - Àsia: Xina, Corea, Japó, Índia, Irak, Kuwait. - Àfrica: Nigèria, Camerun i Sud-àfrica. - Amèrica del Nord: Estats Units i Canadà. - Amèrica del sud: Colòmbia i Veneçuela.

14. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. EFECTE HIVERNACLE. -Causes: les activitats industrials, urbanes i agrícoles han provocat un augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera fent augmentar la temperatura mitjana del planeta. -Conseqüències: l’augment de la temperatura de la Terra pot provocar que es desfacin els casquets polars i augmenti el nivell dels oceans inundant moltes zones costaneres.

15. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. -Causes: emissions de gasos contaminants produïdes per l’ús de combustibles fòssils, així com les emissions procedents de la major part dels mitjans de transport i de les activitats urbanes com les calefaccions. -Conseqüències: d’una banda, l’augment de la temperatura mitjana del planeta a partir de l’efecte hivernacle i el forat de la capa d’ozó, que pot provocar el desglaç dels casquets polars i per tant, la inundació de nombroses zones litorals. D’altra banda, també produeix la pluja àcida que provoca l’alteració dels sòls i la vegetació.

16. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. CIMERA DE KYOTO (1997) 1. -Va ser patrocinada per l’ONU, i es va proposar que els països més industrialitzats –i responsables principals de les emissions de gasos d’efecte hivernacle- disminuïssin les seves emissions de CO2 de manera progressiva fins al 5,2 % de mitjana respecte a les emissions del 1990. -En particular Europa es comprometia a reduir les seves emissions un 8 %, els EEUU un 7%, i el Japó un 6%, Rússia el 0%.

17. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. CIMERA DE KYOTO (1997) 2. -La Unió europea i el Japó s’han mostrat com els països més favorables i els més complidors dels acords proposats. Un element comú a aquests països és la dependència energètica i la força dels moviments socials i ecologistes que pressionen per assolir els acords de Kyoto. -Països com els EUA i Austràlia amb forts interessos en l’explotació del petroli i el carbó respectivament, han mostrat objeccions al compliment dels acords. Exposen l’argument que la reducció d’emissions afectaria negativament la competitivitat de les seves economies.

18. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. CIMERA DE KYOTO (1997) 3. -Els països en vies de desenvolupament (G-77 més la Xina) defensen la reducció d’emissions als països desenvolupats perquè han estat els principals causants del problema però que no s’apliqui la reducció als seus països doncs això dificultaria el seu procés de desenvolupament. -Els països de l’OPEP s’oposen a la reducció d’emissions als països desenvolupats perquè aquest fet podria provocar una reducció en el consum de petroli i en conseqüència efectes negatius per les seves economies basades en l’exportació d’hidrocarburs.

19. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. DIFICULTATS DELS ACORDS INTERNACIONALS SOBRE MEDIAMBIENT. -Els països industrials no volen reduir la producció industrial perquè això implicaria una reducció dels beneficis de les grans multinacionals. -No es vol modificar el desenvolupament de les activitats agrícoles fent-les més sostenibles perquè també comportaria una reducció del marge de beneficis a curt termini. -No volen renunciar a la utilització de combustibles fòssils per emprar energies alternatives pels costos que representaria la reconversió pel que algunes grans empreses deixarien de guanyar.

20. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. RISCOS NATURALS. - esllavissaments de terres (faldes de muntanyes) - esllavissament de neu (pobles d’alta muntanya). - Incendis (Mediterrani –urbanitzacions-) - Tsunamis. Inundacions per la pujada del nivell del mar. - Terratrèmols....

21. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. RISCOS NATURALS A CATALUNYA. Incendis, inundacions, riuades, terratrèmols...

22. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. CAUSES DELS INCENDIS A CATALUNYA. -Factors naturals: clima mediterrani, amb la calor i la sequedat de l’estiu,el tipus de vegetació mediterrània, on els matolls, els pins i sotabosc llenyós són més vulnerables als incendis. -Factors humans: les cremes agrícoles o de pastures, els accidents en línies elèctriques, l’ús recreatiu del bosc, les negligències humanes com les cigarretes, els incendis intencionats, l’augment de zones de bosc degut a l’abandó d’àrees de pastura o de conreus...

23. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. PREVENCIÓ DELS RISCOS NATURALS. - Prevenció sempre que sigui possible. - No construir en zones de màxim perill. - Construccions preparades per afrontar aquests riscos. - Infraestructures. - Seguiment dels fenòmens.

24. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. ENERGIES RENOVABLES. 1. -Són il·limitades, no s’exhaureixen i no contaminen. -energia hidroelèctrica (molt utilitzada). -energia solar (grans possibilitats, però baixa eficiència en relació al seu cost) -energia eòlica (molt utilitzada en l’actualitat) -biomassa (més pròpia de països subdesenvolupats) -energia geotèrmica, -energia mareomotriu, -...

25. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. ENERGIES RENOVABLES. 2. Actualment hi ha una forta sensibilització de l’opinió pública en relació als objectius d’aconseguir un major ús d’energies renovables. Els seu ús permetria evitar situacions de dependència entre països i conflictes geopolítics. Davant d’això es troba l’oposició dels interessos econòmics i petroliers de l’OPEP i EEUU.

26. EL MEDI I LA SOCIETAT: UN EQUILIBRI DIFÍCIL. ENERGIES NO RENOVABLES -Són limitades i s’exhaureixen. Molt contaminants. Concentració geogràfica. Forta dependència externa dels estats consumidors. Sobreexplotació. -Carbó, petroli (principal font d’energia de la societat actual), gas natural, urani...

27. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. L’ACTIVITAT AGRÀRIA ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS. Desenvolupats: mercat. - mecanització. - increment del regadiu. - millora de l’adobament. - selecció de llavors i espècies. ús massiu de productes químics. especialització en la producció. reducció de mà d’obra: despoblament del camp. Dependència de la indústria: l’agricultura actualment està profundament imbricada en el sector industrial (Multinacionals de l’alimentació).

28. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. L’ACTIVITAT AGRÀRIA ALS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS. Subdesenvolupats: agricultura dual (de subsistència i de mercat). - Falta de capitals, abundant mà d’obra, escassa maquinària....

29. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. LA REVOLUCIÓ VERDA. 1. - La revolució verda es va iniciar cap a la dècada de 1960 i un dels seus objectius era incrementar la productivitat agrícola per satisfer les necessitats alimentàries generades pel ràpid creixement demogràfic del Tercer Món. - Es fonamenta en la modificació de llavors per l’obtenció de varietats altament productives (cereals, arròs, blat de moro i ordi) i en l’aplicació de la tecnologia química i mecànica al camp (noves varietats, pesticides, mecanització, etc.) - La producció augmenta tant en el Tercer Món com en els països industrialitzats, i va ser fins i tot superior a la demanda.

30. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. LA REVOLUCIÓ VERDA. 2. - Avantatges: Augment de la producció agrícola i millora de les collites. - Inconvenients: Es va centrar exclusivament en els cereals, deixant de banda altres varietats agrícoles que constituïen la base alimentària de moltes poblacions, el que va provocar falta d’aliments en algunes àrees. Ús generalitzat de fertilitzants artificials amb greus conseqüències per la terra. Varietats més vulnerables a les plagues que van portar a l’ús de pesticides amb greus conseqüències per la terra.

31. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. IMPACTE MEDIAMBIENTAL DE L’ACTIVITAT AGRÀRIA. - En les últimes dècades la producció intensiva de l’agricultura i la ramaderia s’han desenvolupat sense tenir en compte l’impacte sobre el medi i la seva sostenibilitat. - Desforestació, sobrepastura, l’ús de fertilitzants, insecticides i pesticides, l’acumulació de residus orgànics (purins), etc. Impactes que han provocat entre altres conseqüències: la pèrdua del sòl, l’exhauriment i la contaminació dels aqüífers, alteracions de l’equilibri ambiental com a resultat de la implantació de conreus transgènics. La introducció d’elements que poden ser nocius per a la salut humana (ex. vaques boges).

32. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. TIPUS DE PESCA.1. -Pesca costanera: Utilització d’arts tradicionals com el palangre i la utilització d’arts tradicionals. Es tracta d’una producció orientada a l’autoconsum o al consum del mercats locals. -Pesca d’altura: La componen flotes de vaixells que s’allunyen molt dels seus ports i estan llargues temporades a alta mar. Grans inversions de capital en la modernització dels vaixells els quals posseeixen una alta tecnificació: com el radar o el satèl·lit per a detecció de bancs de peixos. Sistemes complexos d’arrossegament de xarxes, utilització de mètodes de producció industrials que s’inicien en el vaixell mateix: manufactura i congelació de les captures. Es tracta d’una producció orientada als mercats locals de qualitat o al mercat global. Comprèn el sector de la indústria de les conserves, dels congelats i la producció de derivats del peix com les farines, els olis i els pinsos.

33. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. TIPUS DE PESCA.2. En els països subdesenvolupats es porta a terme una pesca de baixura o costanera, mentre que en els països desenvolupats es dona la pesca costanera que incorpora els avenços tecnològics que li són útils com per exemple la detecció de bancs de peixos amb el radar.

34. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. PRINCIPALS ZONES PESQUERES DEL PLANETA. -Costa del Labrador o Atlàntic Nord-oest, el mar del Nord o Atlàntic nord-est, el mar del japó o Pacífic nord-oest, les costes del Perú o Pacífic sud-est. -Les àrees més riques en pesca són aquelles on la plataforma continental és més ampla i poc profunda juntament amb unes condicions temperades de l’aigua que permeten el desenvolupament abundant del plàncton.

35. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. IMPACTE SOBRE EL MEDI MARÍ DE LES ACTIVITATS HUMANES. -Sobreexplotació provocada per males tècniques, captures il·limitades. -Contaminació de les aigües per les deixalles produïdes per les grans aglomeracions urbanes, indústria, transport de productes energètics (petroli)...

36. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. LA REVOLUCIÓ BLAVA. - En la dècada dels cinquanta i seixanta es creia en l’aparentment inesgotable productivitat del mar, que podria arribar a transformar les perspectives alimentàries del món. - Entre el 1950 i 1970, la quantitat de peix que es va extreure de les pesqueries de tot el món es va triplicar i va passar de 21 milions a 61 milions de tones, una xifra molt superior al creixement demogràfic. Però els anys posteriors es va demostrar que els recursos marins eren igual de limitats que els terrestres, ja que les captures van anant disminuint.

37. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. PESCA SOSTENIBLE. -Aqüicultura. -Control de les tècniques de pesca: reglamentació de les mides de les xarxes... -Establiment de vedes (parades ecològiques)... -Establiment de quotes de pesca. -Campanyes publicitàries per conscienciar en contra del consum dels peixos petits i promocionar el peix procedent de l’aqüicultura. -Extensió del límit de les aigües jurisdiccionals a 200 milles de la costa per tal de controlar els recursos pesquers. -Declaració d’espècies marines protegides com ara les balenes.

38. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. AVANTATGES I INCONVENIENTS DE L’AQÜICULTURA. - Avantatges: la regularitat en la producció i de la mida dels individus, com també l’increment constant dels preus del peix. - Inconvenients: Costos de la cria del peix. Contaminació, malalties, pèrdua de la biodiversitat, reciclatge dels pescadors…

39. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. FACTORS DE LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL -Factors físics: proximitat a les fonts de matèries primeres o d’energia, importants a la Revolució Industrial han anat perdent importància amb el desenvolupament de les xarxes de comunicació i els mitjans de transport. Encara que hi ha tendència a localitzar-se en les proximitats de llocs accessibles: ports, aeroports, vies de comunicacions importants (autopistes, autovies...) -Factors econòmics i socials: proximitat als mercats, disponibilitat de mà d’obra, preu del sòl industrial, proximitat a centres de recerca.

40. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. DESLOCALITZACIÓ INDUSTRIAL. Causes: Enduriment legislació mediambiental als països desenvolupats, elevat cost dels salaris als països rics, avantatges fiscals als països pobres, manca de legislació laboral als països subdesenvolupats i l’increment de la rapidesa i la facilitat de les comunicacions.

41. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. GRANS REGIONS INDUSTRIALS. -Països desenvolupats: EEUU (regió nord-est, Califòrnia, regió del sud), Japó, Unió Europea (Eix Manchester-Londres-París-Lió-Milà; valls del Rhur i del Rin amb els ports de Rotterdam i Anvers), Europa de l’Est: Ucraïna, Rússia (Sant Petersburg, Moscou, regió dels Urals, Sibèria Occidental). -Països en vies desenvolupament: Sud-est asiàtic (sud-est de la Xina, Taiwan, Corea del sud), Brasil (regió de Sao Paulo), Mèxic (àrea de Mèxic D.F. I sector nord fronterer amb EUA), Argentina (àrea de Buenos Aires), Índia (àrees de Bombai i de Calcuta).

42. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. TIPOLOGIA D’INDÚSTRIES AL MÓN. -En els estats industrialitzats predominen les indústries metal·lúrgica, alimentària, farmacèutica, química...Si bé algunes indústries que fa pocs anys estaven localitzades en aquests estats (siderúrgica, automobilística, informàtica i electrònica, tèxtil ) ara les podem trobar als nous països industrialitzats. .En general, en els estats industrialitzats predominen les indústries que produeixen un alt valor afegit mentre que en els països en desenvolupament predominen les indústries poc especialitzades en molta mà d’obra i en baixos salaris.

43. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. IMPACTE MEDIAMBIENTAL DE LA INDÚSTRIA. -Pluja àcida, efecte hivernacle, fuites de productes tòxics, abocament de residus, accidents fortuïts en la manipulació o trasllat de substàncies contaminants o tòxiques... -desgast ecològic, destrucció d’ecosistemes, contaminació de les aigües i de l’atmosfera...

44. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. INDÚSTRIA SOSTENIBLE. Obligar a les empreses a minimitzar els residus de tot tipus. Legislació estricta amb càstigs proporcionals al mal que s’ha fet. Cooperació internacional. Sensibilitzar al consumidor (comprar productes amb certificat ecològic) Utilització d’energies renovables. Fomentar el reciclatge, etc. Mesures de prevenció dels riscos d’accident.

45. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. EL TURISME. 1. - Fen turisme, bàsicament, els habitants del primer món, que disposen d’una renda elevada, que el turisme forma part de la societat de consum i que en aquests estats els seus habitants disposen d’un temps de vacances reglamentat. - El turisme s’ha convertit en una font d’ingressos i, en alguns casos, és el motor de l’economia de societats en vies desenvolupament. - El turisme ha comportat conseqüències en els països receptors: desequilibris territorials, desigualtats socials, transformacions del territori a causa de l’elevada presència d'infrastructures turístiques, que han acabat, en alguns casos, per malbaratar el paisatge, que era l’origen de l’oferta turística.

46. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. EL TURISME. 2. - Els impactes ambientals poden anar des dels abocaments incontrolats dels creuers, fins a les construccions urbanístiques sense planejament adequat, amb el conseqüent retrocés d’espais arboris, esgotament dels recursos hídrics a conseqüència de la gran presència de turistes, la contaminació de les aigües, especialment com a resultat de detergents i desinfectants abocats directament a la xarxa de clavegueram sense depuració prèvia. -A tot plegat, cal afegir, que les grans empreses turístiques són les que monopolitzen el negoci. I que, tot i suposar una injecció de diners important, els països en vies de desenvolupament n’acaben per obtenir molts pocs.

47. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. EL TURISME. 3. - Tour Operators: empreses turístiques que controlen la totalitat del procés, disposen des de les agències de viatges, a les companyies de transports i, en alguns casos, també la indústria hotelera. - Overbooking: pràctica consistent en vendre més places hoteleres de les que existeixen, amb la finalitat de no perdre diners per les baixes de darrera hora. L’origen està en el sector hoteler, darrerament el terme s’ha estès també en el sector del transport aeri, però vol dir el mateix: vendre més passatges dels que disposa el medi de transport.

48. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. DIFERENCIA TURISME DE MASSES DE TURISME ALTERNATIU. -Turisme alternatiu: turisme cultural, trisme verd, turisme rural, agroturisme... -El turisme de masses implica el desplaçament de grans quantitats de persones mentre que els altres tipus de turisme són més minoritaris. -El turisme de masses és més agressiu respecte al medi ambient que no pas els altres. -El turisme de masses està més concentrat geogràficament sobre el territori, mentre que els altres tipus de turisme presenten una difusió territorial més important. -El turisme de masses té una elevada estacionalitat (temporada d’estiu o d’hivern) mentre que els altres tipus de turisme no són tan estacionals.

49. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. TURISME D’INTERIOR I DE MUNTANYA.1. El turisme d’hivern de les estacions d’esquí, que s’inclou dins de l’anomenat turisme de masses. Com el seu nom indica, implica el desplaçament de grans quantitats de persones i té una gran importància econòmica pel territori de muntanya per la dinamització d’activitats i serveis relacionats, els llocs de treball que genera i el volum d’ingressos que ocasiona. Els seus inconvenients són la marcada estacionalitat de l’activitat i l’impacte ambiental que provoca en el paisatge, especialment per la urbanització del territori i la densificació de la població durant la temporada turística. Tot i la seva importància fonamental per l’economia de la muntanya, aquest tipus d’activitat pot entrar en conflicte amb la conservació de l’entorn, i ocasionar pèrdua de la qualitat del paisatge. Les noves alternatives turístiques s’enfoquen a una diversificació de les activitats i al foment del turisme verd, més respectuós amb l’entorn natural.

50. LES ACTIVITATS HUMANES I EL MEDI AMBIENT. TURISME D’INTERIOR I DE MUNTANYA 2. Dins d’aquesta categoria podem trobar el turisme relacionat amb la natura, l’agroturisme o turisme rural i el desenvolupament dels esports d’aventura. En conjunt, tots tres intenten trencar l’estacionalitat de l’esquí i constitueixen una nova cultura turística més respetuosa amb l’entorn i les formes de vida locals, a més de constituir una opció econòmica de futur pel manteniment de la població. El turisme rural busca retrobar el contacte directe amb el camp i la natura. Consisteix en l’allotjament en cases de pagès condicionades que ofereixen també serveis i activitats. En el món rural ha suposat una alternativa a l’abandó de les activitats tradicionals en situació de crisi i una estratègia de desenvolupament. Els esports d’aventura s’han desenvolupat enormement i constitueixen una oferta molt atractiva que reequilibra i potencia el territori de muntanya.