310 likes | 454 Views
Publi Virgili Maró. ENEIDA. cant VI. Traducció: Joan Bellès. El tema central d’aquest cant és la baixada d’Eneas a l’Avern, el regne dels morts. La flota troiana arriba a Cumes; Eneas procedeix a complir les ordres del seu pare i s’encamina a la cova de la Sibil.la.
E N D
Publi Virgili Maró ENEIDA cant VI Traducció: Joan Bellès
El tema central d’aquest cant és la baixada d’Eneas a l’Avern, el regne dels morts. La flota troiana arriba a Cumes; Eneas procedeix a complir les ordres del seu pare i s’encamina a la cova de la Sibil.la. Després dels rituals prescrits, acompanyat de la Sibil.la, s’entrevista amb el seu pare, que li revela la glòria futura de Roma.
El pietós Eneas s’adreça a la cova immensa de la temible Sibil.la Eneida, VI, 8
a qui el profètic déu de Delos revela el futur.Eneida,VI, 10
La Sibil.la de Cumes vaticina enigmes esfereïdors, i bramula dins la cova, embolcallant la veritat amb expressions obscures. Eneida, VI, 97
Eneas vol baixar a l’Avern “Ja que és aquí la porta del rei dels Inferns i la tenebrosa llacuna per on vessa l’Aqueront, fes que em sigui permès d’arribar davant la mirada i els llavis del meu pare estimat.” Eneida, VI, 108
“Però desfer el camí i tornar a sortir als aires de dalt, això és el difícil, això és el penós” Eneida, VI, 128
“Però si tan gran és el deler de travessar dues vegades la llaguna Estígia… escolta què et cal acomplir prèviament.”
“No és possible penetrar en les profunditats de la terra si no has arrencat de l’arbre un branquilló d’or, ofrena per a la bella Prosèrpina”Eneida, VI, 140
“Tu, Eneas, posa’t en camí; ara et cal coratge, ara et cal fer el cor fort.” Eneida, VI, 259
Avançaven com ombres en la solitud de la nit a través de la foscor, dels reialmes espectrals Eneida, VI, 268 Ibant obscuri sola sub nocte per umbram perque domos Ditis vacuas et inania regna.
Davant el vestíbul tenen el seu estatge el Plor i els Remordiments venjatius, les pàl.lides Malalties i la trista Vellesa, la Por i la Fam, i la sòrdida Pobresa, i la Mort i el Sofriment. Eneida, VI, 273
A més, nombrosos espectres de diverses bèsties monstruosesEneida, VI, 285
D’aquí parteix el camí que condueix a les aigües del tartari Aqueront Eneida, VI, 296
Un horrible barquer guarda aquestes aigües i aquest riu, Caront, terriblement brutEneida, VI, 298
Una espessa barba blanca totalment descuidada li cobreix el mentó, la seva mirada de foc resta fixa Eneida, VI, 299
“No és permès transportar cossos vivents en la barca estígia.” Eneida,VI, 390
L’enorme Cèrber fa ressonar aquests reialmes amb els lladrucs de la seva triple bocaEneida,VI, 418
En el primer llindar, se senten veus i un gemec immens, els plors de les ànimes dels infants que, sense haver participat de la dolçor de viure, arrencats del pit de la mare, foren arrabassats per un dia funest i enfonsats a la tomba per una mort prematuraEneida,VI, 426
Fedra Els llocs següents els ocupen, plens de tristesa, aquells que sense culpa es procuraren la mort amb les pròpies mans i, avorrint la vida, lliuraren l’ànima. Pel bosc immens vagava la fenícia Dido, amb la ferida encara recent.Eneida,VI, 432 Dido
Vaig ser jo, ai! La causa de la teva mort? Funeris heu tibi causa fui? Eneida,VI, 458
Ara arribaven als camps més extrems, on s’apleguen, a part, molts guerrers famosos Eneida, VI, 478
A ningú que sigui innocent no li és permès de posar els peus en aquest llindar de crims Eneida,VI, 564
Piritous Ixion Titio
Arribaren a uns indrets agradosos, a la deliciosa verdor d’uns boscos afortunats, a les estances benaurades. Eneida,VI, 637 Així que veié Eneas que li anava a l’encontre caminant per la gespa, li estengué animós les dues mans, les galtes se li ompliren de llàgrimes… Eneida, VI, 686
Ara, vinga, t’explicaré quina glòria acompanyarà en el futur el llinatge de Dàrdan, quins descendents t’esperen de la raça itàlica.Eneida,VI, 757
Silvi, Procas, Capi, Numitor, Silvi Eneas, Ròmul… Eneida,VI, 766
Aquest és Cesar, i tota la descendència de Iulus que un dia apareixerà sota la immensa volta del celEneida, VI, 789
“Tu, romà, no oblidis que has de governar els pobles amb el teu imperi i coronar la pau amb la llei, perdonar els qui se sotmetin i abatre els superbs.”Eneida, VI, 850 Fi del Cant VI Ángel Martínez Reche