Download
1 / 22
220 likes | 434 Views
Definició d’espècie. Categoria taxonòmica fonamental de l’estudi dels éssers vius i la base per a la seva classificació
E N D
Definiciód’espècie • Categoriataxonòmicafonamental de l’estudidelséssersvius i la base per a la sevaclassificació • Una espècieés un conjuntd’organismesambcaracterístiquessemblants (comparteixen un mateixpatrimonigenètic), capaços de reproduïr-se entre si i de donar descendènciafèrtil. En condicionsnaturals, no intercanvienaquestscaràctersamb la resta delsorganismes, és a dirhi ha aïllamentreproductiu • Hi ha organismes del mateixgènereperòd’espèciesdiferentsques’assemblen entre si i de vegades poden engendrar cries, les qualsperòsónestèrils. Ex: el mul (prové de l’encreuament de l’egua i un ase) • En canvi dos gossos, per diferents que semblin, són de la mateixaespècie, ja que es poden reproduir i les sevescries també • Per a organismesambreproducció asexual (algunsbacteris, plantes, etc), s’utilitzencaracterístiquesestructurals, bioquímiques i genètiques per a la sevaclassificació
El regne de les moneres • Elsorganismes que formen aquestregnes’anomenenbacteris • Característiques: • Representen elsorganismesmésprimitiu de la Terra (3800 milionsd’anys) • Fa 2000 milionsd’anyselscianobacterisvan ser responsables de l’incrementd’oxigen a l’atmosfera, gràcies a la sevacapacitatfotosintètica • Sónéssersviusunicel·lulars i d’estructura procariota (sensenucli) • No tenenorgànulscitoplasmàtics, excepteribosomes • Hi ha organismesambnutricióautòtrofa i heteròtrofa • La majoriaambparetcel·lular de mureïna • Metabòlicamentmoltdiverses • Gran velocitat de divisió • Ambreproducciógeneralment asexual (a vegades sexual) • Es poden trobar a qualsevolmedi: aigua, terra, interior d’organismes, etc
Classificació: (2 dominis) • Arqueobacteris:Viuen a ambientsextrems (salines, sòlsàcids, alta Tª, etc) Paretcel·lularsensemureïna • Bacteris:Són les mésconegudes Gran diversitat: - Gramnegatius - Grampositius Cèl·lules de Bacilluscereus, bacteriGram(+), vistes mitjançant microscopia òpticaambtinció de Gram(Gram +) • · Elsbacteristenen un paperclau en aspectescom: • La salut: algunssónpatògenspelshumans, causen malalties • · Gram -: Salmonella, Yersinia(patògensintestinals) • · Gram +: estreptococs i estafilococs (infeccions a la boca, viesrespiratòries i a • la pell) • Fixació del nitrogenatmosfèric: Rhizobium(Gram -) • Funciófotosintètica: cianobacteris (Gram -) • Formen la flora intestinal: Escherichiacoli(Gram -) • Ús en la industria alimentària: lactobacils (Gram +) usats per a la producció de derivats de lactiscom el iogurt • Producciód’antibiòtics: actinomicets (Gram +) Cèl·lulesd'Escherichiacoli, Gram (-), vistes mitjançantmicroscòpiaòpticaambtinció de Gram
El regnedelsprotoctists • Regneformatpelsorganismeseucariotesmésprimitius • Gran diversitat de formes de vida : hi ha organismesautòtrofs i heteròtrofs, unicel.lulars i pluricel.lulars, immòbils i mòbils • Segons el tipus de nutriciódiferenciam: • Protoctistsautòtrofs: Algues • Protoctistsheteròtrofs: Protozous
El regnedelsprotoctists • Les algues • Les alguessónorganismeseucariotesautòtrofsunicel.lulars o pluricel.lulars. • Les característiquesgeneralsd'aquestsorganismes (tant si sónpluricel.lulars o unicel.lulars) són les següents: • Sónorganismesaquàtics (tantd'aiguadolçacom salada). Tot i així, també poden viure sobre roques i arbresquanhi ha prouhumitat. • Es reprodueixensexualment o asexualment. • Tenen un paperfonamental per la vida a la Terra ja que es considera que les alguessón les principals productores de l'oxigenatmosfèric (al voltantd'un 80%), gas imprescindible per la vida. • Segons la sevacomplexitat estructural es divideixen en microalgues i macroalgues
El regnedelsprotoctists • Les algues • MICROALGUES • La majoriasónespècies marines • Formen el fitoplancton, de gran importància, ja que serveixd'aliment a moltsaltresorganismesmarins. • Poden ser immòbils o mòbils (gràcies a la presència de cilis o flagels). • Algunesespècies poden ser de vida lliure o estar agrupades en colònies. • Algunsdelsgrupsmésimportantssón: • Dinoflagel.lades: Sónalgues que tenenmobilitatpròpiagràcies a la presència de dos flagels. • Diatomees: Són unes curiosesalguesunicel.lularsja que pesenten una espècie de closcaforadada, de dues peces, feta de sílice. Són de color groguenc. Viuentant en aigües marines comfluvials. Les seves restes s'acumulen en el fons de les aigües, formant la terra o fang de diatomees, que s'utilitza a la indústria per les sevespropietatsabsorvents i abrasives.
El regnedelsprotoctists • Les algues • MACROALGUES • Predominenalsmars • Poden ser de mida molt gran (fins a 100 metres) • Presenten una escassadiferenciaciócel·lular • Segons el tipus de pigments que presenten poden ser: • Cloròfits o algues verdes • Rodòfits o algues roges • Feòfits o alguesmarrons
El regnedelsprotoctists • Elsprotozous • Elsprotozous (paraula que significa "animal petit") són un tipusd'organismesunicel.lulars, eucariotes i heteròtrofs. • Hàbitat: • Sónnormalmentorganismesaquàtics (formen part del plànctonmarí) o també es poden trobar a terreshumides • Altresespèciessónpatògens (viuen a l’interiord’unaltreorganisme) • Sónorganismesheteròtrofs • Elsprotozous de vida lliure poden obtenirl'aliment de diversesmaneres: alguns capturen altresmicroorganismes, altress'alimenten de la matèriaorgànica que hi ha dissolta a l'aigua i que travessa la membrana de la cèl.lula • Elsprotozousparàsitss'alimenten de l'organismehoste • En totsels casos, la digestió es produeix en el vacúol
El regnedelsfongs • Regneformat per organismeseucariotes • Poden ser unicel·lularso pluricel·lulars, però no presenten teixitsdiferenciats • Nutrició: Sónheteròtrofs (empleen matèriaorgànica aliena per formar la sevapròpiamatèriaorgànica) • S’alimenten per absorció: Realitzen la digestió de matèriaorgànica a l’exterior i desprésabsorbeixen les substànciesproduïdes • Tenenparetscel·lularsformadespelpolisacàrid quitina (coml’exoesqueletdelsinsectes). • Elsésserspluricel·lularsd’aquestregneorganitzen les sevescèl·lulesen filamentsllargsanomenatshifes. Las cèl·lulesde les hifes poden estar o no separades per tabics. El conjuntd’hifesconstitueixel cos del fong, anomenatmiceli. • Importànciadelsfongs: • A la natura tenen un paperrellevantcom a descomponedors de la matèriaorgànica • A la indústriafarmacèuticasónimportantsen l’obtenciód’antibiòtics • A la industria alimentària, participen en elsprocessos de transformaciód’aliments per fermentació, com el pa, algunsformatges 8roquefort, camembert) o la cervessa • La salutd’animals i plantes: algunssónpatògens(causen malalties)
Nutrició • Precisen de llocsonhagimoltamatèriaorgànica i aigua. Viuen en llocshumitsi sensenecessitat de llum. Segons el tipus de matèriaorgànica de la quals'alimenten es distingeixen tres tipus: • Sapròfits: sónfongs que es nodreixen de matèriaorgànica en descomposició. Tenen una importànciaclau en el funcionamentdelsecosistemes, ja que reciclen la matèriaorgànica. Ex: xampinyó • Paràsits:sónfongs que es nodreixen de la matèriaorgànicad'organismesvius, tantanimalscom plantes. Produeixenmalalties i plagues. Un exemplesón les espècies del gènereCandida, que ataca a animals, o el mildiu de la vinya • Simbiòtics:sónfongs que es nodreixen de la matèriaorgànicaproduïda per altresorganismesviusalsqualsviuenassociatsbeneficiant-se mútuament, el que s'anomenasimbiosi. • Poden associar-se a les arrelsd’arbres, aportant-les salsminerals i aigua, a canvi de prendrematèriaorgànica. Aquestaassociacióreb el nom demicorizes. • Un altreexemple el constitueixenelslíquens, que sónproducte de l’associació de fongsambalgues; en aquest cas, el fong aporta aiguao humitatcaptada de l’aire i obtématèriaorgànica.
Reproducció • La reproducciópot ser asexual (mitjançantmecanismes de gemacióo esporulació), o sexual. • En la reproducció sexual les hifes de dos micelis compatibles s’uneixen i el citoplasma i el nucli de les sevescèl·lules es fusionen, i formen un zigot diploide. • Les hifeson es produeix la reproducció sexual s’anomenenconidis. Per poder realitzar la reproducció sexual es necessita la formació de cèl·lules haploides per meiosi. • Les cèl·lules haploides, o meiospores, o simplementespores, poden trobar-se a l’interiord’unacàpsula que reb el nomd’asca, o bé a l’interiord’unacèl·lulamoltdesenvolupadaanomenadabasidi
