ELS ORÍGENS DE LA LITERATURA: TROBADORS, JOGLARS I POETES

1. ELS ORÍGENS DE LA LITERATURA: TROBADORS, JOGLARS I POETES

2. Establir els inicis de la literatura és difícil. • Poesia Primeres manifestacions escrites en provençal (s. XII-XIII). • Prosa literària  Textos de Ramon Llull. • Prosa no literària  Traduccions de sermons religiosos i de lleis. • Text català més antic  Traducció de lleis visigòtiques (Forum Iudicum  s. XII  redactat originàriament en llatí). • La Cançó de Santa Fe  (finals s. XI  dubte si l’autor era català. • Les Homilies d' Organyà  (finals XII-XIII)  apunts amb intenció de servir d’ajuda al capellà per pronunciar el sermó. INTRODUCCIÓ

3. Després separació amb Occitània  L'expansió i consolidació del territori català i el nou pes social de les ciutats influeixen en la producció literària. • Traduccions de la Bíblia. • Producció historiogràfica. • Textos científics. • Obres morals. • Poesies líriques. • Data important  Concili de Reims  decisió de dirigir-se als infidels en vulgar. INTRODUCCIÓ

4. LITERATURA TROBADORESCACONTEXT HISTÒRIC

5. Situació política • Els francesos dominen la Catalunya Vella. • Sistema feudal. • La Catalunya Vella és una federació de comtats (amb discordances polítiques  guerres). • S. XI  El comte de Barcelona s’imposa per damunt de la resta de comtats  relació de vassallatge. • S. XII  Ramon Berenguer III (comte de Barcelona) rep per matrimoni el comtat de Provença. • Ramon Berenguer IV (fill de l’anterior) conquereix alguns comtats occitans. A més, hereta la corona d’Aragó en casar-se amb Peronella. CONTEXT HISTÒRIC

6. Situació política • Noblesa catalana i occitana formen gairebé un sol cos social  Destinatària i autora de la poesia lírica en occità. • Els nobles catalans, integrats en el món literari occità, no arriben a pensar que tal volta la llengua que parlen siga apta per fer literatura. • Literatura lírica, per tant, en OCCITÀ. CONTEXT HISTÒRIC

7. En el conreu de la literatura trobadoresca per catalans influeix: • Situació geogràfica pròxima. • Lligams polítics i econòmics entre Catalunya i Provença. • Similitud d'ambdues llengües. • Prestigi de la lírica trobadoresca. • Aquesta situació es manté fins el 1213, amb la batalla de Muret  Orientació continental de Catalunya i fi al Pirineu com a eix central. • Lírica trobadoresca continuà fins el s. XV. CONTEXT HISTÒRIC

8. LITERATURA TROBADORESCAFIGURA DEL TROBADOR

9. Aquell que composa poesies en llengua vernacla destinades a ser difoses mitjançant el cant, i que al destinatari li arriben per l’oïda. • Molts són aristòcrates. • El trobador més representatiu és aquell d’origen humil que forma part d’una cort o bé va de cort en cort (itinerant). • Dos tipus de trobadors: • Professionals  viuen de la seua art i es dedicaven a cantar les seues poesies a un públic selecte o a les viles  Per diners. • Aficionats  Poesia com a complement de la seua personalitat. EL TROBADOR

10. Vides Textos en prosa que narren de forma esquemàtica les seues biografies. Razós  Motius i circumstàncies que va moure un trobador a escriure determinada poesia. EL TROBADOR

11. LITERATURA TROBADORESCAFIGURA DEL JOGLAR

12. Encarregat de la transmissió al públic de les poesies fetes pels trobadors. • Dos tipus: • Líric • Típic (cançons de trobador). • Domini acurat de les tècniques d’interpretació. • Fidel als textos que cantaven. • Refinat i culte. • Èpic • Segueix el ritme sense variacions metòdiques. • Cantaven aventures i fets de personatges famosos. • Manipulacions del text al seu gust. EL JOGLAR

13. LITERATURA TROBADORESCAL’AMOR CORTÉS