JUSTÍCIA JUVENIL

1. JUSTÍCIA JUVENIL EDUCACIÓ SOCIAL. CURS 2008-2009. ASSIGNATURA SEMINARI III TUTOR:Tomàs Llompart ALUMNES: Marta Hernández Thais Albert Isidre Escayola

2. Definició del concepte de Justícia Juvenil .

3. Introducció al marc legal de la Justícia Juvenil.

4. Organigrama del Departament de Justícia Juvenil

5. Tipologia i característiques de la població. A l’hora d’intentar establir un perfil de la població que entra en contacte amb la Direcció General de Justícia Juvenil hem trobat que existeixen perfils de subjectes molt diferents, tant pel que fa a la seva situació personal i sociofamiliar, com pel que fa a les seves característiques criminològiques.

6. Tipologia i característiques de la població. El canvi de la franja d’edat dels menors atesos per la justícia juvenil (ha passat de 12-16 anys a 14-18 anys) i el fenomen de la immigració són dues situacions objectives que han propiciat un canvi substancial del perfil dels menors infractors i la població a atendre en relació amb els anys anteriors a l’aplicació de la LORPM. Aquesta nova realitat ens presenta dos grups de perfils extrems:

7. Tipologia i característiques de la població. D’una banda, es troba un percentatge molt significatiu de joves que arriben per primera vegada al món de la justícia i són primaris en la comissió de delictes (56,6%). Presenten una trajectòria delictiva breu, en molts casos anecdòtica i amb tendència a desaparèixer passada l’adolescència. El més habitual és que segueixin un programa de mediació.

8. Tipologia i característiques de la població. El perfil de l’extrem contrari el trobem en un jove que té molts factors de risc personals i sociofamiliars i pocs factors de protecció. Són joves amb trajectòries delictives més llargues i especialitzades en un grup de delictes. Generalment se’ls aplica una mesura d’internament (62,8%).

9. Tipologia i característiques de la població. Davant l’heterogeneïtat de la població atesa per la justícia juvenil i les diferents variables individuals, criminològiques i sociofamiliars, només podem apuntar un perfil molt generalista del jove que passa per justícia juvenil. A grosso modo podem identificar les característiques següents:

10. Tipologia i característiques de la població. • Noi (87,3% davant del 12,7% de dones) • De nacionalitat espanyola (82,9% davant el 17,1% d’immigrants) • Té un primer contacte amb la Justícia al voltant dels16 anys • Que comet un delicte contra la propietat amb el grup d’amics

11. Tipologia i característiques de la població. Respecte a les respostes que reben els joves per part de justícia, davant la diversitat de recursos i programes d’intervenció existents, s’intenta donar una resposta que s’ajusti als diferents perfils i problemàtiques que presenten i a la seva situació de major o menor risc.

12. Serveis i centres de la Justícia Juvenil

14. Recursos humans

15. Eines metodològiques.

16. Conclusions Des del Departament de Justícia es desenvolupa una política social encaminada a corregir els dèficits familiars, socials i institucionals de la població atesa, posant especial èmfasi preventiu en l’àmbit relatiu a la justícia de menors, a fi d’evitar les situacions de desarrelament i marginalitat que alimenten la delinqüència juvenil.

17. Conclusions La intervenció de la justícia en l’àmbit juvenil té un caràcter interdisciplinari (jutges de menors, fiscalia, treballadors socials, psicòlegs, assistents, etc.) i l’educador és un component més d’un equip tècnic que necessita d’una bona preparació i especialització.

18. Conclusions A partir d’aquí, les diferents actuacions que pot dur a terme un educador social es plantejaran en termes de reeducació, potenciació i capacitació, tenint en compte no només els factors de risc sinó també, i principalment, les característiques psicològiques, comportamentals i de conducta de cada menor i els sen entorn familiar i social més immediat.