SUPORT A LA LLAR I LLARS AMB SUPORT

1. SUPORT A LA LLAR I LLARS AMB SUPORT Francisco Villegas Psicòleg clínic Cap de servei Àrea Rehabilitació Psicosocial Centre d’Higiene Mental Les Corts

2. Otilia Arenas St. Joan de Déu SSM Susana Balvi INTRESS Maite Bel Fundació Hospital Mollet Maritxell Draper INTRES Jordi Escrig Centre Formació i Prevenció Alberto Garcia Benito Menni C.A.S.M. Joaquim González Associació Septimània Nel.la Gonzalo Fundació CMPP Osona Núria Rehues Fundació CMPP Osona Soraia Rubio Fundació Lar Carol Segura A.R.E.P. Anna Tomas Fundació Tres Turons Silvia Vila A.R.E.P. Tina Ureña CPB SSM Francisco Villegas CHM Les Corts Inma Grau Institut Pere Mata Jaume Huertas Hospital Sta. Creu i St. Pau Silvia Miquel Comunitat Terapèutica Maresme Mercè Montoy Fundació Lar Gemma Prat Fundació Althaia Jaume Redón Centre Formació i Prevenció

3. CANVI DE MODEL D’ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL Carta o menú?

4. CANVI DE MODEL D’ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL ATENCIÓ CENTRADA EN EL RECURS ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA NECESSITATS ATENCIÓ INTEGRAL PER UN TERRITORI PROGRAMES TRANSVERSALS

5. CONTINU DE RECURSOS ESPECIFICS D’HABITATGE Residencia assistida Llar residencia Llar amb suport Suport domiciliari Accés al habitatge + autonomia + suport

6. LLAR AMB SUPORT

7. SERVEI DE LLAR AMB SUPORT TEMPORAL O PERMANENT PER A PERSONES AMB PROBLEMÀTICA SOCIAL DERIVADA DE MALALTIA MENTAL • Descripció Pis on habiten 3 o 4 persones només amb un suport extern eventual. • Edat població destinatària De 18 a 65 anys. • Forma de prestació Habitatge amb serveis comuns. • Perfils professionals Director/a responsable, treballador/a social o educador/a social de referència. • Ràtios de professionals El personal d’atenció directa, inclòs/osa el/la director/a responsable del servei, en cap cas no serà inferior a 1 persona per cada 20 usuaris/àries o fracció. No cal que es doni una atenció permanent i present les 24 hores del dia, tot i que, en cas d’emergència, haurà d’haver-hi alguna persona localitzable telefònicament. • Cost de referència 18,10 euros estada - 543,00 euros mes. • Mòdul social 237,06 euros mes. • Copagament 305,94 euros mes. (Cartera de Serveis Socials 2009)

8. Home (61%) Entre 36 i 55 anys d’edat (66%) Trastorn psicòtic (93%; Esquizofrènia paranoide: 51%) Derivació de CSMA (44%); Subaguts (24%) Temps d’estada: > 2 anys (60%) LL S: DESTINATARIS - Persones amb TMS - Problemàtica social i necessitat d’acolliment residencial. - Menors de 65 anys i residents a Catalunya. - Grau de disminució reconegut igual o major de 65 %. - No requereixin atenció sanitària continuada i poden desenvolupar AVD, amb supervisió PERFIL (Estudi Forum 2007)

9. Promociona l’autonomia personal i el desenvolupament d’un projecte de vida independent del nucli familiar d’origen. Millora el seguiment terpèutic, disminueix ingressos per recaigudes i permet intervencions rehabilitadores en contexts naturals. Alta satisfació dels usuaris en comparació a nivells més restrictius d’habitatge. La convivència amb l’entorn facilita la sensibilització social i redueix l’estigma LL S: VALORACIÓ

10. Normativa actual massa restrictiva/inadequada: Només es tenen en compte els aspectes socials. Els barems econòmics actuals no són adequats. El Grau de Disminució (65%) per plaça, és excessiu. Dificulta la valoració dels perfils dels usuaris adequats al recurs. Els terminis de convocatòria i la gestió de la llista d’espera, fan que hi hagi moltes places sense ocupar durant massa temps i que es perdi agilitat en la resposta a les necesitats. Dificultat de fer compatible qualitat de vida i programes d’inserció laboral, per afectació dels ajuts econòmics (Menys diners disponibles). Dificultats per trobar pisos, pels elevats preus, i manca d’ajuts per posar en marxa vivendes, rehabilitar-les o adaptar-les. Les condicions laborals provoquen canvis constants de la plantilla d’atenció directa. Programa no sectoritzat: dificulta el treball d’integració comunitària. Ingrès de més de 90 dies: risc de perdre la plaça. Disparitat de distribució del recurs en el terriori. LL S:VALORACIÓ

11. Canvi de la normativa actual per una realment adaptada a les necessitats específiques del programa. Adaptar les condicions econòmiques a les necessitats reals del recurs. Donar ajuts per obrir, rehabilitar i adaptar habitatges. Facilitar el trànsit d’usuaris de Residència a Pis o a l’inrevés Facilitar el recurs adient per l’usuari, quan es deteriora física o psíquicament. Integrar els recursos d’habitatge ald programes TMS i xarxes assitencials LL S: PROPOSTES DE MILLORA

12. SERVEI DE SUPORT A L’AUTONOMIA A LA PRÒPIA LLAR

13. SERVEI DE SUPORT A L’AUTONOMIA A LA PRÒPIA LLAR PER A PERSONES AMB PROBLEMÀTICA SOCIAL DERIVADA DE MALALTIA MENTAL Descripció Servei que ofereix orientació i suport a les persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental amb necessitats de suport que viuen soles, en parella o bé conviuen amb altres persones (amb un nombre de quatre màxim), i que, en alguns aspectes, plantegen necessitats o tenen carències que no poden satisfer per si mateixes. La tinença de la llar pot correspondre a la mateixa persona usuària, a una de les persones usuàries o a l’entitat prestadora del servei. Garantia de la prestació Subjecta a crèdits pressupostaris disponibles. Edat població destinatària De 18 a 65 anys. Forma de prestació En el domicili de l’usuari/ària. Ràtios de professionals Haurà de disposar d’un equip de professionals format, com a mínim, per un/a psicòleg/loga o pedagog/a, un/a treballador/a social i un/a educador/a social. Normativa reguladora BES/6/2002, de 10 de gener, per la qual s’estableix el Programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar (Cartera de Serveis Socials 2009)

14. ÀREES D’ATENCIÓ A. Cura personal: - Higiene personal i del vestir. - Hàbits de salut i seguretat. - Atenció mèdica i acompliment de tractaments B. Organització domèstica: - Gestió de l’economia domèstica i pressupostos. - Planificació i organització del manteniment de la llar. - Organització de l’horari diari i dels caps de setmana. C. Activitats instrumentals: - Neteja, manteniment del habitatge i confort - Tasques relacionades amb l’alimentació - Ús d’aparell i tecnologia - Cura de la seva roba - Compres i maneig del diner - Manteniment i decoració de la llar. D. Relació amb l’entorn - Realització de gestions fora de la llar (legals, financeres, administratives i informatives). - Ús de transports. - Organització del lleure i d’activitats recreatives. - Activitats de coneixement del barri i la ciutat. - Habilitats de relació social i manteniment de vincles amb els veïns, la família i els amics. - Participació en activitats i aprofitament de recursos de l’entorn comunitari. - Activitats de recolzament a la vida laboral

15. El PSAPL ha permès desenvolupar dos modalitats de recursos: Assistència individual: Prestació d’assistència domiciliaria individual a persones que viuen soles o en família Llars amb supervisió: Organització de llars on poden conviure fins un màxim de quatre persones amb disminució, amb supervisió professional mitjançant el programa. Aquesta via, alternativa a la modalitat de llar amb suport, permet oferir aquest tipus de recurs a persones que no arriben a un grau de disminució del 65%.

16. ACLARINT CONFUSIONS • PSAPL i PSI • PSAPL i SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIARIA DE SERVEIS SOCIALS • PSAPL i RECURSOS DE LA LLEI DE LA DEPENDENCIA • PSAPL i L’ATENCIÓ PRESTADA PER UN CURADOR FAMILIAR

17. Gènere: 51% dones – 49% homes Estat civil: 93% sense parella (60% solters / 23% separats) Edat: 76% + de 40 anys (16% + 56 anys / 11% + 60 anys) Diagnòstic: 69% T. Psicòtics Derivats per: 81 % S. Mental (CSMA 47% / SRC 34’5%) Estada mitjana: 52’7% + de 24 mesos Baixes del programa: 12’7% (2007) PSAPL: DESTINATARIS • - Persones amb TMS • - Menors de 65 anys i residents a Catalunya. • Grau de disminució reconegut igual o major de 33 %. • Viuen autònomament (sols, amb familiars, en parella o en pis compartit) però que requereixen d’un cert nivell de suport domiciliari per mantenir adequadament aquesta autonomia. PERFIL (Estudi Forum 2007)

18. Ha permès desenvolupar una atenció domiciliaria especialitzada per persones amb trastorn mental, que presenten característiques diferenciades de la resta de persones amb disminució o dependència Promociona l’autonomia personal i té carácter preventiu i educatiu, a més d’assistencial Aporta un àmpli coneixement de les necessitats i de les potencialitats de l’usuari (i familia) Millora el seguiment terpèutic, disminueix ingressos per recaigudes i permet intervencions rehabilitadores en contexts naturals. Alta satisfació dels usuaris en comparació a nivells més restrictius d’habitatge. Quan hi ha convivència amb familiars, serveix per reduir la carrega dels curadors. La percepció de l’entorn d’un millor funcionament redueix l’estigma Recurs rentable: estalvia altres serveis socials (pisos i llars, menjadors, etc) i sanitaris. Facilita que les persones no es desarrelin dels seus entorns habituals: familiars, de barri, de relacions socials, etc. (el manteniment de la xarxa social és un reconegut factor de protecció per evitar descompensacions). PSAPL: VALORACIÓ

19. La convocatòria no esta oberta permanentment. La tramitació és complexa i amb demores, el que dificulta l’accessibilitat al programa Rigidesa en la prestació (mòdul de 14 hores) que impedeix adaptar-se amb rapidesa i eficàcia a les diferents situacions i moments assistencials (períodes d’ingrés, suspensió temporal del servei, períodes crítics, procés de vinculació, etc). S’exclouen encara persones que viuen amb familiars (fet molt habitual en persones amb trastorn mental) Les condicions laborals dificulten el manteniment d’equips estables. Programa no sectoritzat: dificulta el treball d’integració comunitària. Disparitat de distribució del recurs en el territori. Programa poc conegut i poques entitats de SM acreditades La dispersió geogràfica fa més inviable la gestió PSAPL:VALORACIÓ

20. CONVERSIÓ DEL PSAPL EN SERVEI PSAPL: PROPOSTES DE MILLORA

21. Integrar el PSAPL amb la resta de serveis d’atenció a la salut mental i amb altres serveis que atenen a l’usuari, garantint l’adequada integració amb la resta d’intervencions Territorialitzar l’actuació. Haurà de treballar amb els serveis sanitaris i socials en la detecció i vinculació dels casos que ho requereixin. Serà responsable no només d’una sèrie de casos, sinó d’un territori. Donar continuïtat a l’atenció (ara està lligat a pressupost anyal) Professionalitzar-la, prestada per personal especialitzat en atenció a persones amb TM i integrats en equip (Psicòleg, Treballador social i Auxiliar de suport a l’autonomia ) Flexibilitzar els formats d’intervenció Incrementar l’accessibilitat, establint derivació des de recurs de la Xarxa d’atenció a Salut Mental, amb notificació posterior al Departament d’Acció Social, tal com es fa amb altres serveis de la cartera de serveis socials per TM, com ara el Servei Prelaboral i l Club Social. CONVERSIÓ DEL PSAPL EN SERVEI SOCIAL ESPECIFIC PER PERSONES AMB TM I PER UN TERRITORI DE REFERENCIA

22. La població amb TMS presenta característiques pròpies que s’afegeixen a les funcions de qualsevol atenció domiciliaria ha de desenvolupar. Alguns d’aquests aspectes particulars son: Les persones amb TM poden tenir manca de consciència de les seves dificultats, el que fa que de vegades rebutgin l’ajut domiciliari o al menys que mantinguin una actitud ambivalent. El maneig de del vincle relacional del professional amb l’usuari es pot veure afectat per aspectes de la psicopatologia. Els processos evolutius no son lineals, son discontinus i comporten retrocessos i situacions de crisi, que es important poder integrar al procés assistencial. La motivació, molt afectada per la simptomatologia negativa que pot acompanyar al TM, requereix uns especial atenció, per sobre de vegades PER QUÈ ESPECÍFIC?