EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

1. EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

2. 1- Teories evolutives. • Fixisme • Catastrofisme. • Lamarck • Darwin: Teoria de la selecció natural. • Neodarwinisme. • 2- Proves de l’evolució. • Evidències embriològiques. • Procedents de l’anatomia comparada. • Paleontològiques. • Biogeogràfiques. • Procedents de la bioquímica. • 3- Mecanismes d’evolució. • 4- Formació d’una espècie. • 5- Origen de l’espècie humana.

3. 2. Teoriesevolutives Teoriafixista Teoria catastrofista • Considerava que totes les espècies eren invariables, i que van ser creades al principidelstemps. • Elsfòssils eren consideratscapricis de la natura. • Les espècies que desapareixen no tenencaprelacióamb les espèciesactuals. • Linné (s.XVIII), el pare de la nomenclatura binomial va defensaraquesta postura • Intenta fer compatible el fixismeamb la presènciadelsfòssils. • La Terra ha estat poblada per una successió de flores ifaunesindependents entre si. • Aquestséssers eren producte d’actescreadorsseguits d’aniquilacionscatastròfiques. La última fou el diluvi universal. • Cuvier (s.XVIII) es considera el pare del catastrofisme

4. La teoria de Lamarck. • A finals del s. XVIII, desenvolupa una teoria on explica els mecanismes evolutius. Ha estat el primer científic evolucionista de la història. En què es basa: Els éssers vius tenen una tendència innata al seu perfeccionament, que els permet adaptar-se als ambients més diversos. Postulats: • Llei de l’ús i el desús dels òrgans: Quan un òrgan s’utilitza es desenvolupa i quan no s’utilitza s’atrofia. Dit d´una altra manera: La funció crea l’òrgan. Aquests “òrgans” adquirits s´hereten.

6. La teoria de la selecció natural. • Desprésd’unviatgearreu del món que va durar cinc anysembarcat al baixell Beagle. L’any 1859 Darwin va publicar el llibre: L’origen de les espècies, onexplicava la teoria sobre la selecció natural. Unsanysabans un jovenaturalista, Wallace havia escrit un articleamb la mateixa idea.

7. Els pinsans de les Galàpagos

8. Punts de la Teoria de l’evolució de Darwin • Les formes de vidano són estàtiques sinó que evolucionen; les espècies canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen. • El procés de l'evolució ésgradual, lent i continu, sense salts discontinus o canvis sobtats. • Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú. Tots els organismes vivents poden remuntar-se a un origen únic de la vida. • La selecció naturalés la clau, en dues fases, que explica tot el sistema. • -La primera fase és la producció de variabilitat: la generació de modificacions espontànies en els individus. -La segona, la selecció a través de la supervivènciaen la lluita per la vida: els individus més ben dotats, els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents amb les seves avantatges.

9. Darwin va poder explicar l’evolució dels éssers vius, és a dir com a partir de la primera cèl.lula es van formant formes de vida cada cop més complexes fins a tenir la biodiversitat actual. El motor de l’evolució és la selecció natural, aquesta ha actuat i actua sobre la variabilitat d’individus que hi ha i hi ha hagut sobre la Terra. Darwin però no va poder explicar l’origen d´aquesta variabilitat...

10. ...I tu, sabries dir l’origen de la variabilitat genètica, és a dir per què hi ha tantes espècies genèticament diferents, fins i tot dins una mateixa espècie, per què hi ha individus tant diferents uns als altres?????

11. En el primer terç del segle XX, dominava una contínua lluita de dades i afirmacions entre fixistes, lamarkistes, darwinistes, geneticistes, etc. Gràcies als esforços de Dobzhanski (genètica) , Ernst Mayr(sistemàtica) i G.G. Simpson (paleontologia) , entre altres, naixé una concepció general i integradora, la teoria sintètica de l'evolució; la nova teoria perfeccionava la de Darwin a la llum, principalment, de la teoria cromosòmica de l'herència iniciada per Mendel i de la genètica de poblacions(estudia la freqüència dels al.lels en les poblacions).

12. Neodarwinisme o teoriasintètica de l’evolució. • Un rebuig de l'herència dels caràcters adquirits, • La ratificació del gradualisme en l'evolució . • La unitat evolutiva bàsica és la població • El reconeixement del mecanisme de la selecció natural amb les seves dues fases actualitzades: -Primera, la producció de caràcters nous heretables (mutacions, entrecreuament...). -Segona, la selecció dels portadors de dotació genètica més favorable per fer front a les pressions ecològiques; aquests, estadísticament parlant, tenen una probabilitat de supervivència i de procreació més alta que la resta de la població.

13. 2. Proves de l’evolució. Embriològiques • Es basen en l’estudi del desenvolupament embrionari dels éssers vius. Aquelles espècies que tenen un major parentiu evolutiu mostres més semblances durant el seu desenvolupament embrionari

14. Evidènciesprocedents de l’anatomia comparada Òrganshomòlegs:òrgans ambaspectediferent perquè fan funcionsdiferents, peròamb la mateixa estructura. Proven que provenen d’un Ancestrecomú.

16. Òrgansvestigials: Sónòrganshomòlegs que no fan capfunció. Però si que tenien Una funció en Algundelsavant- passats.

17. Òrgansanàlegs: Tenenfuncionssimilars, però no presenten capsemblança en la seva estructura interna. No tenen un avantpassat comúdirecte, però han sofert una evolució en la mateixa direcció Les ales d’unocell i d’uninsecte.

20. Evidènciespaleontològiques Elsfòssils d’éssersviusens proporcionen evidències sobre la succcessió d’organismes en el temps Sèriefilogenètica del gènere Homo

21. Archeopterix: Espècie intermèdia L'arqueòpterix és una de les troballes fòssils més importants de la història. Es descriu com una peça clau en el coneixement actual de l'evolució dels éssers vius. És el perfecte exemple d'una forma de transició, en aquest cas entre els rèptils i els ocells. Comparteix característiques amb els rèptils com les dents, les urpes a les extremitats superiors i una llarga cua òssia; i també comparteix característiques amb els ocells actuals ja que posseeix plomes, ales i espoleta, entre molts altres trets

22. Evidènciesbiogeogràfiques a- Dins una mateixaregió, les espècies presenten una distribuciódiscontínua. b- Hi ha una fauna i una flora exclusives de cada regió. No obstantaixòes poden establirsimilitudsde formes entre regions. c- La flora i la fauna australianestenen unes característiquesprimitives respecte a les d'altresregions.

25. Evidènciesprocedents de la bioquímica • Es basen en l’estudicomparat de molècules de dos organismesdiferents. Quanmésproximsestànevolutivament dos organismes, méscoincidènciahi ha entre les sevesmolècules. Tenim: biomolècules comunes, processossemblants, codigenètic universal, reaccionsd´aglutinació de proteïnes, comparació de l´ADN entre dos espècies

26. Es poden hibridar ADN de diferentsespècies , commésdiferències entre l’ADN de dos espècies, mésllunyestanevolutivamentparlant

27. Teoria sintètica avui en dia Certament, és una teoria que es presenta amb fermesa, però amb importants dificultats o entrebancs. Dues mostres. El genetista i neodarwinista J. B. S. Haldane (1892-1964) argumenta que no s'explica la permanència d'una espècie quan part dels seus individus han evolucionat cap a formes més aptes constituint-ne una altra; una dificultat coneguda com el «dilema de Haldane». El paleontòleg i neodarwinista S. J.Gould, partint del voluminós registre fòssil actual, no veu justificat parlar de procés evolutiu gradual: l'evolució ha avançat amb canvis sobtats, a salts. Així, doncs, avui hi ha moltes i diverses maneres de considerar-se darwinista. Per llegir : Implicacions de la Teoria de l’Evolució

28. 3. Mecanismes de l’evolució • Selecció Natural • Deriva genètica: Quan uns al.lels d’una determinada població que no determinen la seva supervivència, tendeixen a desaparèixer. En general és un mecanisme lent però esdevé important quan un nombre petit d’individus forma una nova població

29. 4. Formació d’una nova espècie • Per a què és formi una nova espècie ha d’existir un aïllament entre dues poblacions. Aquesta barrera pot ser geogràfica, per exemple una illa, una muntanya...però també existeixen altres tipus d’aïllament: ecològic, etològic, mecànic, sexual... • Existeix la tendència en petites i aïllades poblacions a què es produeixin trets característics poc freqüents, s'ha observat en moltes circumstàncies, incloent-hi el nanisme insular i els canvis radicals en cadenes d'illes, com les illes Komodo i les Galàpagos

30. Equilibri puntuat Totes les formes d'especiació natural s'hanproduït en el curs de l'evolució, i encara és un tema de debat la relativa importància de cada mecanisme en la formació de la biodiversistat. Hi ha diferentsopinions sobre el ritme de successosd'especiació que ocorren en el tempsgeològic. Algunsbiòlegsevolucionistesmantenen que l'especiaciós'hamantingutrelativamentconstant al llarg del temps, mentre que algunspaleontòlegscomNilesEldredge i Stephen JayGould apunten que les espècies es mantenensensecanvisdurantllargsperíodes de temps, i que l'especiaciósucceeixnomés en intervalsrelativamentcurts de temps, opinióconegudacomequilibripuntuat.