Download
1 / 7
E N D
LA GERRA ESQUERDADA Un carregador d’aigua de l’ Índia tenia dues grans gerres que penjaven als costats d’un pal i que portava sobre les espatlles. Una de les gerres tenia esquerdes i l’altra era perfecta i conservava tota l’aigua fins al final del camí que feia des del rierol fins a casa. Quan arribava, l’atuell trencat només mantenia la meitat de l’aigua.
Durant dos anys això va passar cada dia, evidentment la gerra perfecta estava molt orgullosa dels seus èxits, ja que es creia perfecta per a la tasca que havia estat creada. Però la pobra gerra amb esquerdes estava molt avergonyida de la seva imperfecció i se sentia inferior perquè només podia complir la meitat de la seva obligació.
Després d’aquests dos anys, la gerra esquerdada li va dir a l’aiguader: “Estic avergonyida i et vull demanar perdó perquè per culpa de les meves esquerdes només pots fer entrega de la meitat de la meva càrrega i tan sols obtens la meitat del valor que hauries de rebre”.
L’aiguader, afligit, li va dir compassivament: “Quan tornem a casa vull et fixis en les boniques flors que creixen pel camí.” Així ho va fer la gerra. En efecte, va veure moltíssimes flors boniques pel camí, però de totes maneres es va sentir trista perquè al final només li quedava a dins la meitat de l’aigua que havia de portar.
L’aiguader li va dir llavors: “t’has adonat que les flors només creixen en el teu costat del camí?.”
Sempre he sabut que tenies esquerdes i vaig voler treure’n la part positiva. Vaig sembrar llavors de flors al llarg del camí per on passes i cada dia les has regat i així he pogut collir aquestes flors per decorar l’altar del meu Senyor. Si no fossis tal com ets, amb els teus defectes, no hauria estat possible crear aquesta bellesa”.
Cadascú té els seus defectes. Tots som atuells esquerdats però hem de saber que sempre hi ha la possibilitat d’aprofitar les esquerdes per obtenir bons resultats.
