160 likes | 266 Views
Cultura. Concepte culte (re-creació, re-invenció i deformació) Cultura popular . Oral, gestual i màgica. Espais : taverna i derivats, mercat i camp. Explica l’entorn a través la filosofia natural (organicisme) – ritus de fertilitat.
E N D
Cultura. Concepte culte (re-creació, re-invenció i deformació) • Cultura popular. Oral, gestual i màgica. • Espais: taverna i derivats, mercat i camp. Explica l’entorn a través la filosofia natural (organicisme) – ritus de fertilitat. - Aire, aigua, terra i foc / sang, bilis groga, bilis negra i flegma. • Benandanti de Friul (Itàlia). Deixar el cos per anar a lluitar en esperit i transformats en animals contra les bruixes i el diable.
MANIFESTACIONS CP: • Festa/ Espectacle / Vocabulari • Diferència cultura popular rural i urbana. • Rural: més natural (calendari agrícola, festivitats estacionals, lluna, clima, etc.) conceptes ancestrals – religiosos. • Urbana: més grupal (vells, joves, etc.) p.e. Charivari o chivaree.
Cultura èlit. Fins ½ segle XVI: comparteixen festes i gustos - la cultura de la bogeria – p.e. Carnestoltes - Màgia i alquímia. Extreure impureses de la natura a través de l’art del foc. - Astrologia. Posició astres-influència Terra. - Càbala. Significat ocult dels secrets de l’univers a través de la paraula de la Sagrada Escriptura.
Gust per les llengües nacionals com a llengües de cultura • Gust pel refranyer popular i el vocabulari agrícola com a font de cultura. • Relació unidireccional fins ½ segle XVI: CP influeix la CE PERÒ la CE no influeix la CP Motius: CE-lletrada; Espais: universitats, escoles, salons, tavernes i derivats, mercats...
Ruptura relació unidireccional CE / CP - En el procés d’augment d’alfabetització de les elits. - Màgia, alquímia i astrologia: amb l’interès i aplicació del mètode científic s’afavoreix la experimentació. Es deriva a la astronomia, la química, la medicina, etc. (RC) -Religió: es torna més interioritzada (lectura privada), menys ritual i menys supersticiosa (crítica abusos església catòlica). (RP i CR)
La Ruptura entre CE i CP deriva en la idea de CONTROL de les masses a través de la cultura. Líders: Reforma Protestant, Reforma catòlica o Contrareforma i Inquisició Moderna. • Ara és la Cultura de les elits la que influeix la Cultura Popular per controlar les masses.
Cas especial, recollit a: Carlo Ginzburg, El formatge i els cucs, 1976. • Domenico Scandella. Moliner Menocchio. Cosmogonia pròpia. • Condemnat per la Inquisició per heretgia i blasfèmia. • Ginzburg llegeix Menocchio, aquest llegeix la Bíblia i el seu entorn, nosaltres a Ginzburg, i tot és reinterpretació.
CARNESTOLTES. Festa comuna elit i popular unides per la MASCARA. Transgressió física (cos modificat, objectes traslladats, robatoris, violència injustificada, menjar, sexe, etc.) Transgressió social (simular que s’és l’altre) Transgressió verbal (insults, confessions, acusacions, etc.)
Carnestoltes - control social Remarca la diferència entre el període d’equilibri i desequilibri. Consolidació posicions socials: al capgirar t’adones de l’ordre real. Vàlvula de seguretat: impedeix les explosions socials. Crítica controlada: la elit dóna un espai de crítica, consentida pel sistema. Institucionalització de la crítica. Lluita bé contra mal: Amb la Quaresma la moral cristiana és el bé que acaba amb el mal.
Carnestoltes-lluita del bé contra el mal (impregnació en la nostra cultura popular i de masses) • http://es.youtube.com/watch?v=Kdcu-12seMo
Cultura de Masses. És la possibilitada per la comunicació i l’intercanvi d’informació (p.e. Alfabetització i impremta). Per exemple, cultura del Barroc i propaganda militar. • És cultura? Control social? Té objectius polítics? Alliberament popular? Negoci? • Alfabetització i impremta: democratització de la cultura. Perill pels secrets reservats als escollits. Resistències a les innovacions culturals.
“Est virgo hec penna, meretrix est stampificata”, Filippo de Strata (XV-XVI). • http://es.youtube.com/watch?v=R2tRsTN0XUA • Shakespeare, Enric VI, part II, acte 4, escena II i VII • Lope de Vega, Fuenteovejuna • POR: a perdre posició de control o a ser controlat.
Umberto Eco, Apocalípticos e integrados, 1965. Apocalíptics: La cultura de mases és l’anticultura, la decadència total. Dirigida a una classe homogènia, per neutralitzar les diferències culturals i ètniques No fomenta la reflexió, alimenta les emocions superficials i immediates. Els consumidors estan sotmesos a la llei de la oferta i la demanda
Només ofereix el que el poble vol i aquest vol allò que se suggereix que vol. • Estimula la perspectiva passiva i sense crítica • La classe dominant l’empra com a control social • Utilitza els models imposats impedint l’ascens i progrés de la massa.
Integrats: • La acumulació d’informació permet la formació i incentiva la reflexió • La homogenització del gust permet que s’eliminin diferencies de classe • Tothom pot accedir al que abans era exclusiu d’una elit.
TASCA 3: Elabora un assaig de 2 pàgines entorn el concepte de cultura de masses (possibles línies a tractar: la reticència social a les innovacions culturals que comporten una massificació de la difusió de la cultura, què és la cultura de masses? Quan la cultura es converteix en negoci?)