Introducció. Després de la crítica ara exposa la seva proposta.

1. Pàgina 406 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints3.1. La mort de Déu i el nihilisme Introducció. • Després de la crítica ara exposa la seva proposta. • Dues obres cabdals: “Així parlà Zaratustra” i “La voluntat de poder”. • L’exposició de les seves idees principals, segons l’ordre en què apareixen i el públic a qui s'adreça mostra una jerarquia:

2. Pàgina 407 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints3.1. La mort de Déu i el nihilisme per tant Pot ser Text Pàgina 407 • La mort de Déu. • És el saber fundacional de l'ensenyança de Zarathustra. ha estat • La idea religiosa • Una determinada ontologia (la filosofia de l’ésser) que ha valorat: • Allò intel·ligible, etern i immutable com a bo. • Allò sensible, temporal i canviant es dolent. és significa Déu Una metafísica hostil alsentit de la Terra perquè: Implica un judici moral sobre la vida en negar el tems i l’esdevenir, i inventar un trasmón imaginari on refugiar-se. Limita les possibilitats existencials de l’ésser humà. La “mort de Déu” significa la supressió de tota idealitat, transcendència i objectivitat. Un perill: el nihilisme passiu de l’últim home. Una oportunitat: que l’ésser humà prengui consciència de la seva naturalesa creadora i projecte nous valors, se superi a si mateix a través del superhome. Una història que ja ha passat: la fi d’una forma de valorar → nihilisme. Una tasca de futur: s’han de suprimir les restes → filosofia del martell.

3. Pàgina 408 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints3.1. La mort de Déu i el nihilisme • L’«últim home» i el nihilisme. Tesi: L’últim homereflecteix la situació de l’home modern on l’únic valor dominant és el no-res: • Ja no creu en res, ha perdut tot idealisme: res té valor. • En ell s’ha extingit la potència creadora de l’esser humà (expressió de la voluntat del no-res). Genealogia : • L’essència de l’ésser humà (antropologia) consisteix en valorar, moure’s més o menys explícitament en un sistema de valors. • La patologia que ara sofreix (nihilisme passiu) no és un sentiment vital nou sinó que sorgeix del mateix germen de les valoracions de la metafísica i la moral tradicionals. • L’ idealisme (metafísic, moral i religiós) ha anat esgotant i aniquilant tots els impulsos vitals: allò que es presentava com un ajuda als dèbils per fer-los la vida més suportable (el més enllà salvador, la moral del ramat) ha acabat negant la pròpia vida. • La prova: Déu (en la seva versió cristiana o il·lustrada) ha anat perdent progressivament pes com a sentit en els diferents àmbits de la vida humana. • La “mort de Déu” deixa un buit (el no res) davant el qual l’últim homes’angoixa, no s’atreveix a pensar, a treure conclusions i s’abandona a un ateisme superficial i una indiferència moral. L’oportunitat: En morir Déu desapareix un sentit que oprimia la vida i ara l’ésser humà ha de donar-se ell mateix un sentit→ ha de transformar la seva pròpia essència per passar de l’autoalienació en Déu a la llibertat creadora que es coneix a si mateixa: al superhome.

4. Pàgina 409 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints3.2. El superhome Text Pàgina 409 • «De les tres transformacions». • Procés gracies al qual l’ésser humà se supera a si mateix:

5. Pàgina 409 3. La proposta nietzscheana: la realitat com a joc de perspectives i instints3.2. El superhome • El superhome. • Suposa: • La superació de l’autoalienació a la qual s’havia sotmès l’ésser humà. • La recuperació del “Sentit de la Terra”. • Una nova forma d’estar al món com a ésser creador i experimentador. • Quin és el seu l'objectiu a vital? José Vidal González Barredo