1 / 31

La T1D és una malaltia autoimmunitària caracteritzada per la pèrdua de les cèl·lules  .

RESPOSTA IMMUNITÀRIA CONTRA ELEMENTS DEL SISTEMA NERVIÓS DURANT EL DESENVOLUPAMENT DE LA DIABETIS AUTOIMMUNITÀRIA. SISTEMA NERVIÓS: ¿ESPECTADOR INNOCENT O PROTAGONISTA IMPLICAT?. La T1D és una malaltia autoimmunitària caracteritzada per la pèrdua de les cèl·lules  .

dale-benson
Download Presentation

La T1D és una malaltia autoimmunitària caracteritzada per la pèrdua de les cèl·lules  .

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. RESPOSTA IMMUNITÀRIA CONTRA ELEMENTS DEL SISTEMA NERVIÓS DURANT EL DESENVOLUPAMENT DE LA DIABETIS AUTOIMMUNITÀRIA. SISTEMA NERVIÓS: ¿ESPECTADOR INNOCENT O PROTAGONISTA IMPLICAT?

  2. La T1D és una malaltia autoimmunitària caracteritzada per la pèrdua de les cèl·lules . Tot i que l’etiologia és desconeguda se sap que és multifactorial. Intervenen: A) Factors genètics. Més de 20 loci gènics implicats en la susceptibilitat i la resistència. B) Factors ambientals. Dieta, infeccions, etc. C) Factors estocàstics. Com són els reordenaments aleatoris durant la generació des BCRs i TCRs dels limfòcits B i T, respectivament.

  3. Illots de Langerhans Descobert el 1869 pel patòleg alemany Paul Langerhans. Constitueixen el 1-2% de la massa del pàncrees. Cada illot conté varis milers de cèl·lules d’un diàmetre de 0,2-0,5mm. Massa total 1-1’5gr. cèl·lules PP (polipèptid pancreàtic) cèl·lules (glucagó) cèl·lules (insulina) cèl·lules  (somatostatina) Vas sanguini Cèl·lules : 65-80% Cèl·lules : 15-20% Cèl·lules : 3-10% Cèl·lules PP (F): 1% Anti-insulina Anti-glucagó Anti-somatostatina

  4. Complex Neuroinsular cèl·lules de Schwann Teitelman et al. 1998 J Neurobiol 34: 304-318 Saravia F et al. 2003 Trends Immunol 24: 574-579 Vas sanguini Illot de Langerhans Innervació GFAP Innervació parasimpàtica [acetilcolina, gastrin releasing peptide (GRP), pituitary adenylate cyclase activating polypeptide (PACAP), vasoactive intestinal polypeptide (VIP)]. Estimulen la secreció d’insulina, glucagó, (somatostatina, i polipèptid pancreàtic). Innervació simpàtica: [Noradrenalina, neuropeptide Y (NPY), Galanin]. Activació dels nervis simpàtics inhibeix la secreció d’insulina tant basal com estimulada per glucosa, mentre que estimula la secreció de glucagó i polipèptid pancreàtic. Innervació sensorial [pèptid SP, calcitonin gene-related peptide (CGRP)]. Inhibició de la secreció d’insulina i estimulació de la secreció de glucagó. Altres innervacions: [colecystokinin (CCK), òxid nítric (NO)]. Estimula secreció d’insulina.

  5. Ushiki T & Watanabe S; Microsc. Res. Tech. (1997) 37:399-406

  6. Sunami et al; Arch. Histol.Cytol. (2001) 64:191-2001

  7. CD45R/B220 CD4 CD45R/B220 CD8 CD45R/B220 CD11c CD45R/B220 F4/80 RATOLÍ NOD(nonobese diabetic) - Malaltia multifactorial: • Factors genètics: MHC (H-2g7), altres loci idd • Factors ambientals: dieta, patògens, temperatura • Factors estocàstics - Insulitis: T, B, Mø, DCs - Curs de la malaltia: • 3-5 setmanes: insulitis • > 12 setmanes: diabetis • Incidència: 90-60% F i 40-10% M

  8. Trends in Immunology (2005) 26:248-253

  9. Trends in Immunology (2003) 24:574-579

  10. Limfòcits B són crucials: • Contribueixen al desenvolupament de T1D • Ratolins NOD.IgMnull • Producció de autoanticossos: correlació amb l’evolució de la malaltia, transferència placentària). • Funció APC (ratolins NOD portadors de limfòcits B sense expressió de MHC classe II). • Repertori extens contra antígens endocrins i neuroendocrins.

  11. Quina és l'especificitat antigènica dels limfòcits B que infiltren els illots pancreàtics de ratolins NOD? Carrillo J, Puertas M.C, Alba A, Ampudia R.M, Pastor X, Planas R, Riutort N, Alonso N, Pujol-Borrell R, Santamaria P, Vives-Pi M, Verdaguer J. Islet-infiltrating B-cells in nonobese diabetic mice predominantly target nervous system elements. Diabetes (2005) 54(1):69-77

  12. A

  13. Identificació dels autoantígens reconeguts per els AcMo produïts per els hibridomes anti-SNP Puertas M.C, Carrillo J, Pastor X, Ampudia R.M, Planas R, Alba A, Bruno R, Pujol-Borrell R, Estanyol JM, Vives-Pi M, Verdaguer J. Peripherin is a relevant neuroendocrine autoantigen recognized by islet-infiltrating B lymphocytes. The Journal of Immunology, 2007, 178: 6533–6539.

  14. HIBRIDOMES ANTI-SNP ANÀLISI DE L’ESPECIFICITAT Patró de reconeixement: AcMo representatiu H184F6 (IgG2b) Control isotip IgG2 H184F6 Neuronal 53,8% 100m Secció pàncrees NIE-115 neuroblastoma ratolí

  15. ANÀLISI DE L’ESPECIFICITAT F4 F1: Fracció citosòlica F2: Fracció membrana/organel·les F3: Fracció nuclear F4: Fracció citoesquelet HC-6 Islets F4 NIE-115 NIT-1 SV-T2 F2 NIE-115 F3 F1 64 173C2 control MCC 173C2 184F6 116A1 263B 161A 258A 259B 293A 260D 39C1 I6 36B 182B1 51 35A 246A3AA 280A 186A 271F3A 135A 170B1B 166I 228E1 51 NIE-115 F4

  16. Tinció con plata Tinció Coomassie Inmunoblot ANÀLISI DE L’ESPECIFICITAT proteïna aillada Digestió amb tripsina fragments peptídics Espectrometria de masses espectre proteolític Búsqueda en bases de dades IDENTIFICACIÓ PROTEÏNA

  17. ANÀLISI DE L’ESPECIFICITAT Periferina és l’autoantigen reconegut 24/37 pèptids Score=1.23+011

  18. ANÀLISI DE L’ESPECIFICITAT Periferina és un filament intermig de tipus III característic del sistema nerviós perifèric. També s’expressa en cèl·lules β pancreàtiques. Periferina és un antigen neuroendocrí associat a diabetis autoimmunitària en el model NOD: s’han descrit la presència de autoanticossos en sèrum i també resposta T.

  19. ANÀLISI DE L’ESPECIFICITAT Ac. policlonal anti-periferina

  20. Ratolí NOD: resposta contra SNP • Resposta reactiva de limfòcits T i B contra cèl·lules de Schwann a las 3-4 sem. de vida. • (Nature Medicine 9:198-205 (2003)) • El infiltrat perinsular s’iniciaria al voltant de les fibres GABAérgiques que contenen de GAD. (Endocrinology 137:3497-3506 (1996)) • Destrucció de cèl·lules de Schwann inclús abans que cèl·lules beta. • (Nature Medicine 9:198-205 (2003)) • - Eliminació de les neurones sensorials prevé el desenvolupament de insulitis i diabetis en ratolins NOD.(Cell 127(6):1123-35 (2006)) • Evidencies indirectes: • Ratolins NOD tractats amb toxina pertussis desenvolupen encefalitis autoimmunitària • semblant a l’esclerosi múltiple. (J Immunol 166:2831-2841 (2001)) • Ratolins NOD knockouts de B7-2 desenvolupen una neuropatia autoimmunitària periférica. (J Exp Med 194:677-684 (2001)) Nature Medicine (2003) 9:198-205

  21. Rata BioBreder: resposta contra SNP • Pèrdua selectiva i precoç de la innervació simpàtica. • (Diabetes (2002) 51:2997-3001; Am J Physiol Endocrinol Metab (2003) 285:E1047-E1054))

  22. Humans: resposta contra SNP ? Evidencies indirectes: - A favor - En contra: Ac. contra sist. nerviós autònom són una troballa inconstant en T1D. (Q J Med 90:577-585 (1997))

  23. Humans: resposta contra SNP ? • Evidències indirectes: • Ac contra autoantígens (GAD, ICA69, IA-2). • Ac. contra cèl·lules de Schwann, i limfòcits T reactius contra GFAP i S-100 en • pacients amb un debut recent de T1D i en familiars amb alt risc de desenvolupament • de T1D. Nature medicine 9:198-205 (2003) • Resposta de glucagó a la hipoglucèmia deteriorada en malalts con T1D. • Diabetes 32:134-141 (1983) • Acta Med Scand 216:215-222 (1984) • Diabetes 47:995-1005 (1998) • La T1D és més freqüent en pacients i familiars d’esclerosi múltiple. • Lancet 359:1461-1465 (2002) • Neuropatia diabètica (??).

  24. Joan Verdaguer Maria Carmen Puertas Jorge Carrillo Jorge Carrascal Marta Vives Raquel Planas Xavier Clemente Rosa Maria Ampudia (Institut de Recerca Biomèdica Germans Trias i Pujol)

More Related