Transtorn Narcisista de la personalitat

1. Transtorn Narcisista de la personalitat Carlota Patullé / Jordi Mestres / Paula Jarque

2. Què és? Persones queestan més ocupades en ells mateixos que en els altres. La personalitat narcisistaes caracteritza per l'arrogància,la seguretat en si mateix i l'egocentrisme. També aquestes persones pensen que són undo de la naturalesa. Introducció

3. Característiques • Egocentrisme malatís • Falta total d'empatia davant els altres • Megalomania (considerar-se molt més important del que un és) • El seu món social i afectiu es va ressentint a poc a poc fins arribar a marginar-los. • Sensació exagerada dels assoliments i capacitats personals.

4. Característiques • Necessitat constant de ser reconegut pels altres com algú excepcional. • Ideació fantasiosa quant a l'èxit i el poder. • Pensar que els altres l’han de tractar com una persona especial. • No és tan habitual com altres patologies (trastorns de personalitat o les personalitats border line). • No és el mateix tenir trets de personalitat narcisista que tenir un trastorn narcisista de la personalitat.

5. Comorbilitat • Sentiments associats: vergonya, humiliació depressió. Tot i això va associat amb anorèxia i abús de la cocaïna. • El transtorn narcisicta es mostra associat als transtors de la personalitat com per exemple: el transtorn histriònic, transtorn antisocial o evitació.

6. Gènesis El narcisisme és normal i fins i tot desitjable a l’infància, doncs els nens requereixen que es cobreixin totes les necessitats. Quan la necessitat de reconeixament es veu frustrada, el nen no es sent especial i això fa que desenvolupi una baixa autoestima. Si això continués podria ser el principi del transtorn.

7. Com podem detactar si som o no narcisistes? Les persones narcisistes es caracterítzen pels trets següents: Tenen un sentit grandiós de la seva pròpia importància L’absorbeixen fantasies d’èxit il·limitat; poder, bellesa o amor ideal És consideren persones especials i úniques, i només pot comprès per altres persones especials o d’estatus personal i institucional més alt. Requereix excessiva admiració. Té un gran sentit dels seus propis drets; Pensa que se li ha de donar tot.

8. 6. En les seves relacions interpersonals és explotador. S’aprofita dels altres per aconseguir lels seus propis objectius. 7. Manca d’empatia i és incapaç de reconèixer o identificar les necessitats i els sentiments dels altres. 8.És freqüentment envejós dels altres o creu que els altres li tenen enveja. 9.Mostra actituds i comportaments arrogants i prepotents.

9. S’estima que en la població general la presència al llarg de la vida es del 1%. En les poblacions clíniques està entre el 2 i el 16%. Entre el 50 i el 75% de les persones diagnosticades són homes. Epidemiologia

10. El narcisisme apareix en una persona quan reuneix com a mínim 5 d’aquests contextos: 1. Accentua molt la seva importància. 2. Li apareixen fantasies d’èxit il·limitat, poder, bellesa i amor ideal. 3. Es considera especial i únic, i procura només relacionar-se amb persones d’alt estatus personal o institucional. 4. Requereix excessiva admiració. Criteris diagnòstics

11. Criteris diagnòstics 5. Té un gran sentit dels seus propis drets. Pensa que se li ha de donar tot. 6. En les seves relacions interpersonals és explotador. S’aprofita dels altres per a manca d’empatia i és incapaç de reconeixer les necessitats i sentiments dels altres. 7. És envejós o pensa que els altres li tenen enveja. 8. Mostra actituds i comportaments arrogants i prepotents.

12. Tractament El tractament més eficaç és la psicoteràpia, encara que requereix la motivació i el compromís del pacient per obtenir millores. Es necessiten entorns terapèutics com ara hospitals de dia molt específics, per tractar aquests pacients. Fan teràpia dialèctica conductual.

13. Alguns dels transtorns de personalitat poden evolucionar amb episodis aguts de transtorns depressius o psicòtics greus, que poden comportar l’hospitalització i tractament amb medicaments farmacològics de suport, per la simptomatologia que acompanyen el transtorn.

14. Anàlisis d’un cas • Als 35 anys, Diasy s’havia casat dos cops sense tenir fills. • Era narcisista ja que és creia guapa...¿Només guapa? NO. És creia bellíssima. • Utilitzava el seu cos de manera seductora per obtenir avantatges en el treball i en el seu món social. • Era mentidera i seductora. • Li encantava la xafarderia i la intriga.

15. Anàlisis d’un cas • Escrivia cartes crítiques als editors per obtenir el plaer de veure el seu nom imprès juntament amb el dels autors dels articles. • Els seus atacs eren mal construïts ja que el que volia ella era que l’autor s’ofengués i que és sentís atacat ( i així ella sentir-se important). • A tota festa a la qual anava, interrompia sense parar el que uns altres diguessin per opinar i escoltar-se a si mateixa. Per la mateixa raó molt pocs la convidaven a les seves llars. • Daisy era narcisista i no ho va saber fins que l'hi van dir. El que no va poder fer, va ser entendre-ho.