Download
1 / 13
140 likes | 331 Views
Trastorn narcisista de la personalitat. Meritxell Català Mariona Serra. Mite de Narcís. Narcís -Era un jove conegut per la seva bellesa -Tothom s’enamorava d’ell, però ell rebutjava qualsevol insinuació -CÀSTIG: enamorar-se de la seva pròpia imatge reflectida en una font. Definició.
E N D
Trastorn narcisista de la personalitat Meritxell Català Mariona Serra
Mite de Narcís Narcís -Era un jove conegut per la seva bellesa -Tothom s’enamorava d’ell, però ell rebutjava qualsevol insinuació -CÀSTIG: enamorar-se de la seva pròpia imatge reflectida en una font
Definició El trastorn narcisista de la personalitat es caracteritza per un patró general de grandiositat, necessitat d’admiració i falta d’empatia.
Epidemiologia • Entre el 2% i el 16% en poblacions clíniques • Menys de l’1% de la població general • Entre 50-70% de persones diagnosticades són homes
Comorbilitat • Trastorns associats • Sentiments persistents de vergonya, humiliació o autocrítica poden anar associats a retraïment social i depressió. • Per contra, períodes de grandiositat van associats a un estat d’ànim hipomaníac. • Anorèxia nerviosa i trastorns relacionats amb substàncies (ex. cocaïna) • Trastorns de personalitat histriònic, límit, antisocial i paranoide
Gènesis • Es desconeix la causa d'aquest trastorn • Generalment apareix al començament de l'edat adulta. • Freqüentment, ells se senten amb dret a rebre un tractament especial per part d'uns altres i poden tornar-se exigents, irritats i fàcilment ofesos.
Manteniment • Sota el seu ego aparent, el narcisista posseeix una autoestima deficient, mostra immaduresa emocional • Intenta ocultar la seva inseguretat mitjançant un altre "jo" més acceptable i digne d'admiració, més d'acord amb els seus desitjos • Degut a que el fals "jo" és una construcció seva, necessita "aliment per al seu ego" contínuament, mitjançant l'aprovació i els elogis dels demés. • Com que la admiració sol ser cap al "jo" grandiós i fals, aquesta mai arriba a augmentar la seva autoestima • Reacciona amb ràbia a la crítica perquè aquesta pot destruir fàcilment la seva fràgil seguretat
Criteris diagnòstics DSM-IV • Sentiment de superioritat • sobrevalorar les seves capacitats • exagerar els seus coneixements i qualitats • Preocupació per fantasies d’èxit, poder, bellesa o amor ideal il·limitats • Creuen que són especials i únics • Exigeix una admiració excessiva. • Tendeixen a la explotació interpersonal, és a dir, treuen profit dels demés per aconseguir els seus objectius • Són molt pretensiosos; per exemple, tenen expectatives irracionals de rebre un tracte especial o que es compleixin automàticament les seves expectatives • Manca d'empatia: és incapaç de reconèixer o identificar-se amb els sentiments i les necessitats d’altres persones. • Enveja dels demés o creu que els altres li tenen enveja • Presenta comportaments o actituds arrogants o superbs
Tractament • Canviar una personalitat requereix molt temps. Cap tractament a curt termini pot curar amb èxit un trastorn de la personalitat però certs canvis poden aconseguir-se més ràpidament que uns altres. La temeritat, l'aïllament social, l'absència d’autoafirmació o els poden respondre molt bé amb la teràpia de modificació de la conducta. • La psicoterapia a llarg termini (teràpia cognitiu-conductual), amb l'objectiu d'ajudar a la persona a comprendre les causes de la seva ansietat i a reconèixer el seu comportament desadaptat, és la clau de la majoria dels tractaments. • Alguns tipus de trastorns de personalitat, com el narcisista o l'obsessiu-compulsiu, poden tractar-se millor amb tècniques cognitives. • Per tant els trastorns de personalitat són tractables i curables.
Anàlisis d’un cas - Als 35 anys, Daisy s'havia casat dues vegades sense i no havia tingut cap fill. - Es creia bellíssima. - Usava el seu cos de manera seductora per obtenir avantatges en el treball i en el món social en què es desenvolupava. - Era mentidera i seductora. - Escrivia cartes crítiques i interminables als editors d'una varietat de publicacions per obtenir el plaer de veure el seu nom imprès al costat del dels autors dels articles que, sense bases per fer-ho, censurava. - El que buscava era que l'autor s'ofengués i se sentís atacat, i que li respongués, perquè se sentís irritat, ja que haver aconseguit aquest objectiu era el que necessitava per creure's important. - La manca de coneixements formals en gairebé tot del que parlava, no li impedia la pretensió de projectar talents i coneixements, per a ella aliens. - En tota festa a la qual anava, interrompia sense parar el que deien els altres per opinar i escoltar-se a si mateixa. Per això molt pocs la convidaven. - Daisy era narcisista i no ho va saber fins que li van dir. El que no va poder fer, va ser entendre-ho.
Famosos narcisistes http://www.youtube.com/watch?v=1zfPEgkYP_o
