Ètica i Deontologia professional

1. Ètica i Deontologia professional Magisteri. Curs 2003-04 Universitat Internacional de Catalunya 3 de febrer de 2004

2. Programa • Ètica general i ètica aplicada • La docència com a professió • Emergència actual d’una ètica professional en educació • Sentit i abast dels codis deontològics • Els codis deontològics educatius • L’ethos professional docent • El paper del mestre i l’essència de l’acte d’ensenyar Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

3. 1. Ètica general i ètica aplicada • Introducció • Estatut científic i metodològic • Nivells de l’experiència moral • Estructura de l’ordre moral • La vida feliç (el bé com a fi de la voluntat) • Les virtuts i les normes (el bé com a regle de la voluntat) • Realització de l’ordre moral • L’estudi de les virtuts: conceptes i psicologia • El coneixement moral particular: consciència i prudència • Criteris per al judici moral • Concepcions modernes per jutjar èticament • L’ètica especial en àmbit professional Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

4. 1. Ètica general i ètica aplicada • Introducció • Estatut científic i metodològic • Nivells de l’experiència moral • Realització de l’ordre moral • L’estudi de les virtuts: conceptes i psicologia • El coneixement moral particular: consciència i prudència • Criteris per al judici moral • Concepcions modernes per jutjar èticament • L’ètica especial en àmbit professional • Sistemes de relacions humanes • Sentit del treball professional • Principis del bon treball • Relació empresari – treballador depenent Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

5. Sentit del treball professional (1) • Definició: conjunt d’activitats especialitzades – de caràcter tècnic – de producció o distribució de béns de natura física o cultural, que es fan fora del sistema de relacions familiar.Ens qualifiquen “socialment”, però sempre hi ha una prioritat del “treball familiar” • El treball esdevé un element important en la definició social dels individus • Perspectiva ètica: • per què treballar (i no un “no treballar”)? • quant i com treballar? (fi últim del treball) Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

6. Sentit del treball professional (2) • Per què treballar? • realitzar la vocació personal a la vida bona • sempre el treball vindrà després de la família (béns essencials: comunió, afecte, consell) • sentit inicial: resoldre necessitats materials i culturals del grup d’amistat (exigència per la insuficiència dels seus recursos), mitjançant els intercanvis de la “societat de treball” o mercat (amb diners) • sentit ple: realitzar el valor de persona del qui treballa (servei, col.laboració, bé dels altres...), només limitat per les necessitats del propi grup • El mínim és el respecte del valor de persona dels altres; el màxim: aprofundir-hi fins arribar a les formes d’ajut típiques de l’amistat. L’objectiu és el bé comú • Si s’accepta el sentit inicial, succeeix això: “treballar el mínim per subsistir amb dignitat” o cercar egoistament el propi gust Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

7. Sentit del treball professional (3) • Quant i com treballar? • tothom està cridat a treballar, excepte si hi ha una “prioritat ètica” • cal treballar bé en un sentit ètic i no només tècnic (veure infra: “bon treball”) “Treballar” és una obligació – dret – i un deure. Cal evitar dues idees errònies: • veure’l com una “prioritat absoluta” (consumisme, lleure egoista...). Irracional com a desordre respecte a la “vida bona” • considerar-lo un “mal a evitar” (percepció instrumental de l’activitat laboral). Ex.: limita les activitats de servei, afavoreix el desinterès, sistema laboral basat en l’eficiència – mecanització, només indemnització econòmica per l’atur... –. Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

8. Sentit del treball professional (i 4) El projecte de “treballar bé” implica realitzar tan el bé del propi subjecte com també dels seus destinataris: aconseguir el bé comú, tant per la bona intenció genèrica, com per la “qualitat objectiva” de la feina (veure següent apartat) Mínims de la intenció: • que la pròpia activitat no impedeixi ni faci difícil a algú la seva realització del valor de persona (sentit negatiu) • que promogui les dimensions físiques o culturals del valor de persona dels clients (salut, repòs, creixement, alegria..., coneixement) dels clients [i que també proporcioni per a un mateix o pel grup d’amistat els recursos necessaris per a accedir a aquests béns] Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

9. Principis del bon treball (1) Suposada la intenció subjectiva bona • qualitat del producte o servei, i preu just: • satisfer necessitats, mesurat amb paràmetres ètics i no només tècnics o físics (ex., en educació) • valor econòmic que permet, amb una certa seguretat, que altres agents econòmics realitzin un treball equivalent • professionalitat (admet gradació)Es manifesta en formació, assumir responsabilitats, promoure la col.laboració, rectificar... Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

10. Princ. del bon treball( i 2) Examinar la racionalitat del treball humà des de la perspectiva de les ciències positives només s’ha de fer en un segon moment: • primer és la persona, no l’eficàcia o l'optimització productiva o de consum • el treball no es pot reduir a una racionalitat a-ètica • si es valora de manera tècnica no es suprimeix l’ètica, sinó que s’accepta acríticament un pressupòsit “utilitarista” Sí cal aplicar les conclusions de les ciències positives al treball, un cop fixat el fi o bé de l’home (és el que sol fer l'economia): • estudiar l’entorn i els mitjans disponibles per realitzar cert objectiu • determinar el sistema més eficaç d’assolir-lo... Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

11. Relació empresari – treballador depenent Cal considerar els deures (deontologia) i drets propis de cada professió Hi ha relacions entre (a) l’Estat o societat política (empresari indirecte) i els ciutadans i (b), l’empresari directe i el treballador depenent. • És legislador i també gestor.Caracteritzat per: a) respecte de la llibertat (economia de mercat, sense excessiva planificació...) i b) vetllar per a què la xarxa de relacions sigui solidària (evitar activitats que malmenen greument el bé comú / promoure els drets de la part més dèbil de les relacions professionals) Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

12. Relació empresari – treballador depenent La defensa dels dèbils inclou, per ex., lluitar contra l’atur, que no es redueix a un problema econòmic o financer i que no és responsabilitat directe de l’ordenament públic (subsidi), sinó de tots els agents civils (cal afavorir-ne la desaparició de l’atur per la iniciativa social) Caldria veure com fer viable una economia de mercat lliure i solidària al mateix temps: freqüentment dominen ideologies reduccionistes • els ciutadans en general i els empresaris en particular són responsables directes del bé comú i cultural de tothom: el seu treball és “crear treball” i que tingui una “funció social”. Han de: • Oferir un sou just (certa discriminació en funció de ela qualitat, necessitats personals o familiars...) • Corresponsabilitzar els treballadors (ex., el bidell que diu: “educo nens”...) • Evitar una lògica conflictiva en les relacions laborals Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

13. Relació empresari – treballador depenent Tenir consciència de la dimensió personalista del treball: relacionat directament amb la vida feliç (n’és un ingredient) Eliminar els obstacles – personals, socioculturals, legislatius – que poden enrarir les relacions professionals. Alguns criteris secundaris, com exemple: • l’empresa pot sacrificar part del benefici monetari a curt termini per altres béns posteriors (respecte de l’ambient, estabilitat de l’empresa...) • els treballadors poden participar en la determinació de la remuneració o condicions de treball (agrupacions...) • hi ha dret – i fins i tot deure – a la vaga, en conflictes en els que s’hagi esgotat altres possibilitats, situacions límit, etc. Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

14. Principis del bon treball Crítica freqüent: comportar-se èticament redueix l’eficàcia professional? • les exigències ètiques no comporten limitacions • un comportament egoista o individualista no ha de ser més eficaç Els criteris econòmics no són competents per determinar l’ideal de la vida bona: per això cal viure “intencionalment” la pròpia activitat professional (per ex., “amb el meu treball vull promoure...”) Quan la pròpia professionalitat està correctament implicada – es vol promoure el valor de persona dels clients –, l'eficàcia sí adquireix un valor ètic positiu Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

15. 1. Ètica general i ètica aplicada • Introducció • Estatut científic i metodològic • Nivells de l’experiència moral • Estructura de l’ordre moral • La vida feliç (el bé com a fi de la voluntat) • Les virtuts i les normes (el bé com a regle de la voluntat) • Realització de l’ordre moral • L’estudi de les virtuts: conceptes i psicologia • El coneixement moral particular: consciència i prudència • Criteris per al judici moral • Concepcions modernes per jutjar èticament • L’ètica especial en àmbit professional Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya

16. Agenda • Propera classe: 5 de febrer • Inici unitat 2 • Veure pla presentacions Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya