La construcció de l’exclusió femenina: El paper del dret penal.

1. La construcció de l’exclusió femenina: El paper del dret penal. Encarna Bodelón Departament de Ciència Política i de Dret Públic Observatori per a la Igualtat de la UAB

2. 1.1 La construcció social del gènere i la justícia • Donar centralitat al concepte de gènere en les ciències socials tenint en compte que és un concepte transversal. • Descriure alguns del desenvolupaments dels estudis feministes en l’àmbit “socio-jurídic penal”. • El sistema penal construeix relacions de subordinació, podent ser: discriminant o igualant. • “la justícia penal moderna neix en un context historic en el qual intenta fortificar el rol de l’home i de la dona, reprimint manifestacions de la feminitat considerades no adequades” (Smaus 1998).

3. 1.2 Resituant la qüestió de les dones i el dret penal: els drets de les dones davant el sistema penal • Es tracta de valorar el sistema penal en relació a les expectatives de protecció manifestades pels moviments de les dones. • S’haurà de determinar que entenem per “interessos de les dones”. “Dona” com a conjunt plural i en ocasions contradictori. • Des de la perspectiva de criminalització de les dones, l’aplicació del dret penal origina noves discriminacions.

4. 2. Revelant l’invisible: Histories sobre la criminalització femenina • Estudis socio-jurídics i criminològics demostren que la criminalització de les dones provoca: marginació i discriminacions específiques. • El sistema de justícia penal tendeix a consolidar l’estructura de gènere i a reproduir els elements que provoquen discriminació sexual.

5. 2.1 Les dones no nacionals a les presons • Els processos punitius contra els estrangers tenen dos grans orígens. A) Legislació d’estrangeria B) Legislació penal

6. A) Discriminacions en l’àmbit de la llei penal • El dret penal no diferència entre nacionals i estrangers. • Indirectament efectua una sèrie de processos de selecció dels subjectes infractors que condueixen a que les dones estrangeres siguin sancionades severament. • Desproporcionada sanció de les dones “correus”. • Concepció de la culpabilitat etnocèntrica. • Les dones correus com a “chivo expiatorio” de les polítiques criminalitzadores.

7. B) Discriminacions que provenen de l’àmbit penitenciari • No es pot discriminar interns per motiu de nacionalitat: principi d’igualtat de tracte. • El sistema penitenciari està construït per les necessitats d’un model de subjecte “masculí i nacional”. • Discriminació en: • Permisos de sortida • La concessió del tercer grau i llibertat condicional • La disciplina

8. 2.3 Algunes noies molt dolentes: justícia penal juvenil i noies • Diferents elements en les relacions de gènere en l’àmbit de justícia de menors. • Afirmació que existeix problemàtica específica relativa als drets de les nenes en l’àmbit penal juvenil. Es reforça desigualtat de gènere • Es controla fonamentalment els subjectes de sexe masculí. • Denuncia que la realitat de les nenes està marcada per altes dosis de violència estructural i personal.

9. 2.3 Algunes noies molt dolentes: justícia penal juvenil i noies • Les noies són doblement penalitzades: per l’ofensa realitzada i per contravenir les normes que pressuposen la feminitat “apropiada”. • Carol Smart introdueix la idea de que el dret té gènere. Ens permet argumentar que les mateixes pràctiques signifiquen coses diferents per homes i per dones. • També podem dir que el dret actua com una tecnologia de gènere, es a dir, que és un procés de producció d’identitats fixes.

10. 2.3 Algunes noies molt dolentes: justícia penal juvenil i noies • S’hauria de reconèixer la discriminació específica que pateixen les nenes. • S’hauria de donar un espai per definir els seus problemes. • Aplicació de “ l’ampoderament”: tècnica utilitzada per fer visible els problemes i reprendre’ls a les seves mans. Facilitar a les joves recursos amb els quals puguin abordar les seves necessitats definides per la seva posició de gènere. (Navas, 1999).

11. 3. Les injustícies de la justícia penal • Als 70 el moviment feminista s’havia bolcat en la necessitat de les reformes legals d’especial impacte sobre les dones. • Als anys 80 s’estudia les relacions entre gènere i dret, anomenades “teoria legal feminista”. • Els estudis en el dret penal comencen amb l’aplicació sexista d’aquest.

12. 3. Les injustícies de la justícia penal • M. Eaton (1986), en el seu estudi sobre l’activitat dels tribunals analitza el tractament que reben les dones i constata que els jutges solen recolzar els seus raonaments sobre consideracions de tipus familiar. • Els tribunals reprodueixen relacions entre sexes, consideren a la dona en funció d’aquestes relacions familiars.

13. 3. La insegura inseguretat: la seguretat ciutadana des d’una perspectiva de gènere • Alguns treballs han començat a estudiar de quina manera les intervencions sobre la seguretat ciutadana prenen com a dada rellevant la desigualtat social existent entre homes i dones viuen experiències de seguretat i inseguretat, i la seva relació amb l’estructura de gènere. • El problema de la seguretat vist a través de la diferència de gènere es transforma en el problema de la llibertat.

14. 3. La insegura inseguretat: la seguretat ciutadana des d’una perspectiva de gènere Tres grans àrees d’investigació: A) investigacions i polítiques. S’invisibilitza la diferència de gènere a partir de la lògica de la neutralitat. B) investigacions i polítiques en les que es parla de sexe com una variant sociològica o estadística més, sense connotacions particulars. C) investigacions i polítiques en les que s’assumeix la diferència de gènere

15. A) Investigacions i polítiques. S’invisibilitza la diferència de gènere a partir de la lògica de la neutralitat. • Es pot afirmar que la lògica de la neutralitat en l’àmbit de la seguretat urbana, ha conduït durant molt temps a una relegació de la diferència… • Es constata l’escassa o nul·la atenció que ha rebut la diferència de gènere. • Gran nombre d’estudis nacionals tracten diferents delictes però no es refereixen a les dones com a objecte d’atenció específica

16. B) investigacions i polítiques en les que es parla de sexe com una variant sociològica o estadística més, sense connotacions particulars. • La dona rep una atenció específica que la situa entre la vulnerabilitat i la protecció. • Passem de l’absència a la presència. • L’origen d’interès per qüestions de seguretat en relació a la dona es troba en les enquestes de victimització i sondejos d’opinió. • Les dones es troben en un paper passiu, i no s’entra a analitzar les raons de la inseguretat de les dones.

17. C) investigacions i polítiques en les que s’assumeix la diferència de gènere • La llibertat es considera la única forma d’autèntica seguretat. • Es planteja es senten en una situació d’inseguretat, provocada per la subordinació establerta en la nostra societat entre homes i dones. • Es tracta d’una qüestió que excedeix l’àmbit penal. • El problema requereix la creació de nous espais de llibertat, enlloc de la necessitat de tutela o repressió.

18. 4. La intervenció penal. Una resposta als problemes de les dones?4.1 La definició del problema de la violència familiar • Als anys 70 i 80, es manifesten moviments de dones contra la violència masclista. • A la vegada proposaven canvis socials i jurídics. • El feminisme utilitzà la legislació penal, no com un element de solució sinó com un element de denuncia. • Els estudis actual mostren que la violència contra les dones és un problema estructural en les nostres societats. • S’haurà de partir de que la violència contra les dones es conseqüència d’una desigualtat en les relacions de gènere.

19. 4. La intervenció penal. Una resposta als problemes de les dones?4.1 La definició del problema de la violència familiar • El moviment feminista dels 80, emprèn un doble treball denuncia de les múltiples situacions de violència contra les dones i de la creació d’espais específics per abordar aquest problema. • Aquest moviment va impulsar l’adopció de mesures específiques, com la reforma de les lleis penals o la creació de centres d’atenció a les dones maltractades.

20. 4.2 El tractament juridico-penal de la violència contra les dones i les seves deficiències • El moviment feminista subratllà que les mesures penals no poden ser el centre de les actuacions contra la violència sexista. • Al 89 la reforma penal assumeix una gran importància en el debat institucional sobre la violència contra les dones. • La reforma no canvià la realitat judicial espanyola • No es va abordar el canvi cultural • Es requeria maltracte reiterat • Les mesures sancionadores no s’acompanyaven amb mesures cautelars o processals

21. 4.2 El tractament juridico-penal de la violència contra les dones i les seves deficiències • “la base d’aquesta violència que pateixen un tant per cent important de dones en la nostra societat, es troba en la situació de desigualtat, de subordinació i d’opressió que tenim les dones. Opressió que es dóna a través de múltiples mecanismes i que tenen diferents manifestacions”(AA.VV. 1990, p.8).

22. 4.2 El tractament juridico-penal de la violència contra les dones i les seves deficiències • Les mesures s’encaminaven a augmentar l’autonomia de les dones i la seva defensa social i jurídica. Les mesures eren de dos tipus: A) legislatives, proposaven la penalització dels maltractes físics i psíquics. B) socials, creació de centres d’urgència pel recolzament a les dones maltractades.

23. 4.2 El tractament juridico-penal de la violència contra les dones i les seves deficiències • Als anys 90 les institucions públiques s’han fet més visibles en l’àmbit de la violència de gènere. • El naixement del feminisme institucional a l’Estat espanyol no és va recolzar en la base social del moviment precursor. • Des dels anys 90 també s’ha reforçat la creació d’organismes en el nivell local i autonòmic encarregats de la realització de les polítiques públiques. • Segueixen sense atendre reivindicacions ja plantejades, que sostenen la necessitat d’ampliació dels drets de les dones i llibertats com a una forma efectiva de lluita contra la violència patriarcal.

24. 4.3 La intervenció institucional i patologització de l’agressor • El feminisme espanyol no s’ha plantejat : • Que fem amb els homes agressors? Sinó • Que fem contra les agressions?(aquesta pregunta es considera més satisfactòria) perquè: - S’evita el problema d’associar “home biològic” amb conducta violenta. • Permet abordar el terme en termes de relacions de poder • L’objectiu és el canvi de les condicions socials

25. Conclusions 1.- La utilització del dret penal implica en molts aspectes la legitimació dels instruments repressius. 2.- El complex conflicte social es redueix a un problema de violència interpersonal.

26. Conclusions 3.- El problema se centra en el dret penal, desplaçant altres reivindicacions per a un problema complex en les seves causes i solucions. 4.- La dona com víctima: posició passiva contraproduent en maltractaments o assetjament sexual. Algunes feministes parlen de "supervivent". La dona ha de lluitar contra l‘opressió que sorgeix de les relacions de gènere.