L'ÒPERA CLÀSSICA

1. L'ÒPERA CLÀSSICA

2. Comparació entre l’òpera barroca i l’òpera clàssica:

3. CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA CLÀSSICA: 1.- Gran varietat d’elements dins la mateixa composició. Els contrastos perden la rigidesa barroca. 2.- La melodia es torna molt important. És natural i equilibrada, de frases simètriques i línies sense ornaments. 3.- Predomini de les tonalitats majors sobre les menors. 4.- S’incorpora el crescendo i el diminuendo. 5.- Les textures són més transparents i lleugeres. Tendència a l’homofonia per damunt del contrapunt. 6.- L’orquestra creix i desapareix el paper del continu, i es guanya flexibilitat rítmica i tímbrica. El piano s’imposa com a instrument de teclat, i el clavicèmbal desapareix. 7.- Les formes instrumentals guanyen prestigi. 8.- Predomini d’un caràcter lleuger, optimista i lluminós.

4. ELS COMPOSITORS DEL SEGLE XVIII • Els compositors del segle XVIII treballen com a servidors a la cort o amb famílies aristocràtiques, reben un sou i la mateixa consideració que un criat. • Inconvenients: • Falta de llibertat creativa. • Restricció de moviments. • Relació de pertinença. • Avantatges: • Sou segur i tranquil·litat laboral. • Diners disponibles per comprar bons instruments i contractar cantants i intèrprets de qualitat. • Un cert marge per a l’experimentació.

5. Mozartva ser el primer músic que es va rebel·lar davant d’aquesta • situació. • Es va llançar pel seu compte a viure dels ingressos de la venda de les seves partitures i del percentatge sobre les entrades venudes pels seus concerts. Les coses no li van anar gaire bé: • Degut a que no estava generalitzat el costum d’assistir a concerts públics. • Algunes de les seves obres eren mal compreses.

6. Anàlisi d’una òpera:

7. Così fan tutteWolfgang Amadeus Mozart • Música de Wolfgang Amadeus Mozart. • Llibret de Lorenzo Da Ponte • Composta entre 1789 i 1790. • Data de la representació: 26 de Gener de 1790, Viena. • Títol: Tot i que el títol de “Cosi fan tutte” es tradueix perfectament a l’espanyol –significa “Així fan totes”- sempre es citat amb italià i, molt poques vegades amb el seu subtítol original de “La scuola degli amanti”, que significa “L’escola dels amants”. • Origen títol: Lorenzo da Ponte el va agafar del llibret que ell mateix va escriure per “Les bodes de Fígaro”. En aquesta òpera el personatge Basilio diu “Così fan tutte le belle; non c’è alcuna novità!, és a dir “Així fan totes les belles; no és cap novetat”. • Encàrrec: El emperador Josep II.

8. Òpera bufa • - Qualificada com una “òpera geomètrica” o “simètrica” , tant musicalment, per la disposició de les seves àries, com per l’argument: dues parelles, davant per davant ( Ferrando i Dorabella, Guglielmo i Fiordiligi) que a partir de les disfresses d’ells intercanvien a les seves promeses. També apareixen els dos extrems de l’escala social: Don Alfonso, un vell filòsof que està disposat a entretenir el seu oci jugant-se diners per demostrar les seves afirmacions; i Despina, una criada molt espavilada, el movil de la qual són els diners.

9. Argument: - l’acció es desenvolupa a la ciutat italiana de Nàpols, a finals del s.XVIII – • Origen argument: L’argument de l’obra suggerit pel propi emperador, es diu que va ser inspirat en un fet real que va tenir lloc a Ferrara poc temps abans. Tanmateix, no hi ha una total claredat i deixa obert el camp a les conjectures. Així doncs, pot estar basada amb: • 1.- El succés de Ferrara. • 2.- Pot estar associada a alguns elements presents a peces teatrals de Tirso de Molina. • 3.- Similitud entre l’argument de l’òpera amb passatges d’algunes obres d’Ariosto i Ovidio. • Personatges: • Ferrando - Dorabella - Don Alfonso • Guglielmo - Fiordiligi - Despina

10. Ferrando i Guglielmo, dos joves oficials, estan convençuts de la fidelitat de les seves promeses, les germanes Dorabella i Fiordiligi. Però el seu amic Don Alfonso, un ancià filòsof, afirma el contrari, advertint-los que no coneixen bé el comportament de les dones. Els joves s’irriten i accepten el repte que els planteja el seu amic, apostant diners per l’honor de les seves parelles contra qualsevol tipus de temptació que l’ancià proposi. Ells estan segurs que demostraran que les seves novies no són com les altres dones, i que elles els seran fidels. Don Alfonso comença a posar en pràctica el seu pla: va a parlar amb les dues germanes i s’inventa que els seus estimats han rebut l’ordre de trasllat. Les dues noies estan desesperades i els quatre enamorats es despedeixen expressant la seva eterna passió. La mateixa tarda els comencen a anar al darrere dos xicots, els seus propis promesos, però disfressats per no ser reconeguts. Cada noi fingeix anar al darrere de la novia del altre.

11. Al principi les dues germanes no volen ni sentir parlar dels dos nous pretendents. Però al cap de poc, a causa de les idees que els fica al cap la Despina –la criada- i els afalacs dels nous vinguts, que arriben a l’extrem de fingir que s’han enverinat per amor, cauen en la temptació. Fins al punt que es prepara el suposat matrimoni de les dues parelles. Una vegada estan davant de notari i elles a punt de firmar, els nois aprofiten per amagar-se i vestir-se amb la seva roba de militars. Continuen actuant i es fan els sorpresos davant el contracte de matrimoni. Elles es queden molt parades i acaben confessant tota la intriga. Malgrat tot això, tot acaba en perdó i reconciliació. I amb Don Alfonso com a guanyador, que ho resumeix defensant la seva idea inicial “ Així fan totes “. La conclusió de l’òpera és típicament clàssica: si bé les noies han cedit, no per això son menys encantadores. La debilitat és part de la naturalesa humana. També planteja alguns interrogants: Qui ha enganyat a qui? Haguessin sigut més felices les parelles equivocades?