LLENGUA I ESTIL D’HERÒDOT

1. LLENGUA I ESTIL D’HERÒDOT

2. ÍNDEX • Historiografia: conceptes generals. • Heròdot com a historiògraf: principals característiques. • Influències dialectals. • Llengua

3. HISTORIOGRAFIA:conceptes generals • Gènere descendent de l’èpica (tendència dels grecs a prendre a Homer com a punt de partida)  La Guerra de Troia és un punt de partida per a la historiografia. • Literatura de caràcter narratiu, però, a diferència de l’èpica, no està sotmesa a les limitacions del metre. • Λογόγραφος • Escriptor de discursos a canvi d’un honorari. • Mitògraf (Heròdot  “pare de la història”).

4. HERÒDOT COM A HISTORIÒGRAF: principalscaracterístiques • Estil molt homèric en comparació amb altres historiògrafs, com Tucídides  límits molt fràgils entre llegenda i història.  Logògraf que encara està seduït pel μύθος. • Historiae = primera obra en PROSA grega conservada. • Simplicitat expressiva: • Aristòtil: “Estil paratàctic” (λέξις εἰρομένη)  No busca artificis retòrics. • H. Fränkel : “estil paratàctic”  l’arcaisme grec fixa la seua atenció a les dades més primàries, sense atorgar gaire importància a conceptes abstractes.

5. Estil semblant a la llengua parlada, amb moltes aposicions que mostren la seua opinió. • VESTIGIS DE L’ÈPICA: • Diàlegs i molts episodis en estil indirecte. • Repetició quasi lineal d’enunciats. • Ús de patronímics. • Catàlegs de les forces dels combatents als episodis bèl·liques (Exemple: ἐξ Ὀρχομενοῦ τε τῆς Ἀρκαδίης εἴκοσι καὶ ἑκατὸν καὶ ἐκ τῆς λοιπῆς Ἀρκα-δίης χίλιοι, VII, 202). • Estructures anulars (“ringkomposition”) anafòriques  es comença per narrar un fet que és interromput per una digressió, i, després de l’excursus, es reprèn el fil narratiu • Ús del dialecte jònic amb diverses formes homèriques (encara que també abunden els aticismes, com a resultat de la seua permanència en Atenes • Major solemnitat als episodis bèl·lics que als que relaten anècdotes (adequació al context). • No fa gran ús de metàfores com a recursos expressius, però sí que trobem quiasmes, per exemple. • Major ús de construccions d’infinitiu a completives pròpiament dites (simplicitat).

6. Estil lineal: narra fets successius. • Vocabulari simple. • Estil comparatiu: Ἔλληνες // Πέρσαι (visió de l’hel·lenocentrisme).

7. LLENGUA • Llengua artificial • Va elegir el dialecte jònic • Utilitzà també: dorismes, homerismes, aticismes i elements lèxics i estilístics de la tragèdia àtica. • Característiques de la llengua d’Heròdot: • La η no es converteix en ᾱdesprés de ρ, ι, ε:χώρη = χώρα (I 32, 8) • Datiu plural de la segona en –οισι (àtic: -οις):ἄλλοισι (Ι 26, 3) • Μoltes formes sensecontracció:ἐπολιορκέετο(Ι, 26, 2) (àtic: ἐπολορκεῖτο) • ἐς en lloc de l’àticεἰς • L’articlel’utilitzaambfreqüènciacom a relatiu • οἱcom a datiu plural del pronompersonal de tercera persona masculí • μιν en lloc de αὐτόν

8. BIBLIOGRAFIA • Apunts, J. Sanchis • Historia de la literatura griega, J.A. López Férez – Cátedra (1988) pág.526 – 527. • Fernández Galiano, Antologia de Historia de Grecia. Heródoto, Madrid, 1983.