Tema 1: l’experiència religiosa

1. Tema 1:l’experiència religiosa

2. 1. Què és la religió • Quan parlem de religió, ens referim a una experiència profunda de l’ésser humà. • Una experiència que podem resumir com la seva relació amb el Transcendent • Més enllà d’un límit • Déu en les religions monoteistes: judaisme, islamisme i cristianisme.

3. Aquesta experiència és un fet que existeix des dels inicis de la humanitat, forma part de la vida dels pobles i és inseparable de la vida de les persones: • l’home busca sentit a la seva vidai • percepl’existènciade la realitat transcendent. • DONAR SENTIT A LA VIDA: ESTAR CONVENÇUT QUE VAL AL PENA VIURE-LA! • Quèés el que dónasentit a la teva vida? • Quèméspodemtrobar en el món que pugui donar sentit a la nostra vida?

4. 2. Per a què serveix la religió? • L’objectiu de les religions és proposar camins que ajuden  les persones a relacionar-se amb el Transcendent (Déu). • Tot creient d’una religió determinada busca: • respostes a les preguntes que la ciència no pot respondre; • valors per viure; • desenvolupar la pròpia vida a partir d’una espiritualitat concreta…

5. Quan les religions d’arreu del món treballen amb respecte mutu i amb esperit de diàleg, contribueixen: • a la relació harmònica entre les diferents cultures i tradicions, • a fer possible la pau al món. (text “Els dos guerrers”)

6. Qüestions per al debat sobre el conte “Els dos guerrers”: • 1. “No es pot lluitar contra algú quan coneixes la seva història”. Què vol dir aquesta expressió? • 2. Quina importància té el diàleg entre les persones a l’hora de poder-se conèixer l’un a l’altre?

7. 3. La nostrainterioritat • Les persones estemconstituïdes per duesrealitats: • El món exterior (el que veiem cada matíquanensllevem) • El món interior (la partmés íntima de cadascú, que nomésveiemnosaltres i la gentméspropera…)

8. Saps quantes coses fantàstiques descobriran els homes en aquest tercer mil·lenni? Ens cal SILENCI per ESCOLTAR El camí cap a l’interior d’un mateix demana sortir de la superficialitat i crear espais de silenci per poder escoltar-se un mateix. És una condició indispensable! Només així podrem arribar a ser allò que volem ser, conscients dels nostres errors i de les nostres equivocacions. Saps quantes coses fantàstiques descobriran els homes en aquest tercer mil·lenni? El SILENCI, per exemple ? Uau, Abba!! Què és això tan genial que se sent aquí? El SILENCI.

9. La realitat que es veu i la que no es veu • Existeixen dos tipus de realitats: • La realitat sensible: aquella que es pot mesurar i comprovar amb els sentits. La ciència s’ocupa de la realitat que es veu i es toca. • La realitat espiritual: la que no es veu. Hi trobem elements intangibles i invisibles, però són reals per a les persones perquè influeixen directament en les seves vides. Aquesta realitat espiritual es viu en la interioritat. • Déu és una realitat que no es veu. Es viu en la interioritat. Déu pot arribar a ser tan real com els altres elements que no es veuen en la vida de les persones. Per als creients, Déu és una presència en la interioritat que els acompanya en la seva vida.

10. El petit príncep va anar a veure les roses. — No us assembleu gens a la meva rosa. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d’altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món. I les roses estaven incòmodes. — Sou boniques, però esteu buides. No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè és la que he escoltat queixar-se o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa. I va tornar amb la guineu. — Adéu –li va dir. — Adéu –va dir la guineu–. Aquí tens el meu secret: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls. — L’essencial és invisible als ulls –va repetir el petit príncep, per recordar-se’n. Llegeix aquest relat extret del capítol XXI de la novel·la El petit príncep, de l’autor francès Antoine de Saint-Exupéry. – Quina diferència hi ha entre la guineu i la rosa del petit príncep i les altres roses i guineus? – Aquestes diferències, es poden veure? Creus que són importants? – Creus que hi ha coses que no es veuen però que són aquí i són importants en la vida de les persones? – Quines són les dues frases del text que expliquen millor tot això?

11. COM ENS PODEM DESCOBRIR A NOSALTRES MATEIXOS? Descobreix-te, i sentiràs que el camí també és teu,prova un altre cop de començar de nou.Construeix-te, una cançó que encomani sort,canta-la amb el cor i et descobriràs,no esperis més, saps que el camí és viu a cada pas,la porta oberta està esperant, la pots travessar.Descobreix-te, i sentiràs que el destí és teu,obre els ulls al món tu decidiràs.Obre els ulls al món i et descobriràs. Descobreix-te, i sentiràs que el camí és immens,prova un altre lloc per començar de nou.Construeix-te, la vida al ritme que et marca el cor,obre els ulls al món, tu decidiràs.No ploris més saps que el camí és fet d'entrebancs,tens por de perdre't i al final,la por pot fer més mal.Decideix-te, i sentiràs que el destí és teu,torna a començar no t'aturaràs.

12. 4. Elements de l’experiència religiosa

13. FE – És confiar i creure en l’existència del transcendent. • COMPORTAMENT – A partir de la fe, la persona expressa un compromís de construir la seva vida a partir de les creences que deriven d’aquesta fe. Entre el que la persona creu i fa hi ha d’haver una coherència. No n’hi ha prou en creure, cal fer. I no n’hi ha prou en fer, cal creure!

14. COMUNITAT – La família és la primera comunitat, però n’hi ha una de més àmplia, la de CREIENTS. Totes les grans religions s’organitzen de manera comunitària: en el judaisme a l’entorn de la sinagoga, en l’islam a l’entorn de les mesquites i escoles alcoràniques, en el cristianisme a l’entorn de les esglésies i les diferents comunitats de base, grups de reflexió,... • En els grups fem formació • A les esglésies preguem plegats i celebrem els sagraments

15. LES MEDIACIONS són els mitjans que utilitzem per relacionar-nos amb Déu: • El culte – ritus religiosos, sagraments,... • La pregària – de lloança, d’agraïment i de petició • Altres mediacions: • Les persones sagrades: els sacerdots • Els textos sagrats • Els temps sagrats • Els llocs sagrats

16. 5. Altres formes de religiositat

18. 6. L’experiència religiosa cristiana • L'experiència religiosa cristiana és davant de tot una opció personal i lliure: ningú la pot fer per nosaltres i ningú ens hi pot obligar. • Ha de ser el fruit de la descoberta estrictament personal i l’adhesió de cadascun de nosaltres a Jesús de Natzaret. • Aquest procés cal fer-lo per definició en el sí d’una comunitat, no el podem fer sols. Cal que algú ens hi ajudi.

19. A poc a poc anem integrant a la nostra vida quatre grans dimensions • El coneixement de la paraula de Déu • La celebració dels sagraments i la pregària (la celebració més important pels cristians és l'eucaristia) • La vida en comunitat (els grups, les pregàries compartides…) • El testimoniatge i el compromís.

20. 7. La importància del diàleg interreligiós • Totes les religions han cercat sempre respostes a les preguntes més difícils que ens ajudin a descobrir el sentit de la vida. • Al llarg de la història hi ha hagut èpoques en què es creia que el més important era convèncer els altres i fer prevaldre la pròpia religió per sobre de les altres. • La globalització d’idees, productes i persones fa que cada vegada el món sigui més divers i que més cultures i religions convisquin en un mateix entorn.

21. És absolutament necessari, més que mai, un diàleg entre religions fonamentat en tres pilars: la llibertat, el respecte i la tolerància. • En aquest sentit el cristianisme fa molt temps que treballa pel DIÀLEG INTERRELIGIÓS i promou trobades entre diferents religions.

22. Fixeu-vos en aquestesimatges… http://www.youtube.com/watch?v=CxupJZd5yLo