Sostenibilitat, Zones de Reserva i Activitats Subaquàtiques

1. Sostenibilitat, Zones de Reserva i Activitats Subaquàtiques Federació espanyola/catalana d´activitats subaquàtiques. F.E.D.A.S./F.E.C.D.A.S novembre 2003

2. Federació espanyola/catalana d´activitats subaquatiques. • Federacions que integran, arreu de l´estat i a Catalunya, les associacions i clubs esportius sense anim de lucre que practiquen les activitats subacuatiques: • Busseig amb escafandra • Pesca submarina a pulmó lliure • Natació amb aletes • D´altres activ. En apnea: fotosub, apnea, hockey, video submarí,….

3. FEDAS-FECDAS EL NOSTRE OBJECTIU • Promocionar les activitats subaquàtiques en un equilibri adient amb l’entorn natural. • Difondre les nostres activitats i fer-les entenedores per a l’entorn social. • Col·laborar, des del nostre ampli coneixement i experiència sobre l’entorn marí, amb les administracions, en una adequada gestió dels recursos naturals. • Defendre la nostres disciplines de falses imputacions fetes des de la ignorància o l’interès econòmic-polític.

4. Parcs i espais protegits al medi marí català (I): • Illes Medes: activitats subaquatiques subjectes a cuota, regim de concessions. Pesca, esportiva o professional, prohibida. • Cap de Creus: llei base: pesca esportiva permesa, excepte reserves integrals (3) i zones protecció (3). Pesca professional i amb canya permesa a les (3) zones de protecció. Campionats: prohibits a tot el parc (de Roses a Port de la Selva). Reste activitats subaquatiques pendent “pla usos”

5. Parcs i espais protegits al medi marí català (II) • Reserva Ses Negres (Begur): prohibides totes les activ. Subaquatiques (reserva integral amb finalitat investigació) pero…..solicitud per organitzar visites guiades subaquatiques cobran !!!!! • Reserva Masia Blanca (Torredembarra): idem anterior, amb gestió exclusiva delegada a Centre de Busseig (Ministeri Medi Ambient….).Port Comarruga inclós a l´ambit del parc…..!!!

6. Parcs i espais protegits al medi marí català (III) • Les “noves” iniciatives: • Illes Formigues (Costa de Palafrugell) • Els Ullastres (Costa de Palafrugell) • Costa del Montgrí (Estartit-L´Escala) • Punta Sant Elm (Sant Feliu Guixols) • Illa de Tossa

7. Parcs i espais protegits al medi marí català (IV) • Les “noves” iniciatives: • proposades per Centres de Busseig i Ajuntaments (no grups ecologistes seriosos) • solicitud resumida a: prohibir la pesca submarina (no les altres modalitats!!!) + atorgar concessió per busseig turistic a n centres de Busseig. + “repartiment” de zones entre diferents centres.

8. LA POSICIÓ DE FEDAS I FECDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : • CAL AFAVORIR LA SEVA CREACIÓ, COM MECANISME DE preservació de la sostenibilitat del medi marí. • CAL fer-les compatibles amb la presència de l’home, per gaudir-les i educar en el respecte en les generacions futures. • CAL regular-les mitjançant PLANS D’USOS el més efectius, racionals i possibles (adaptats als mitjans amb què es compti). • CAL gestionar-les des d’un adequat coneixement de l’impacte sobre el medi marí de les diferents activitats i aprofitant el coneixement existent sobre el medi, MÉS ENLLÀ D’AFIRMACIONS RADICALS O INTERESSADES O SENSE CAP RIGOR CIENTÍFIC.

9. LA POSICIÓ DE FEDAS I FECDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : • CAL EVITAR EN QUALSEVOL CAS: • PARCELES MARINES EXCLUSIVES VINCULADES ALS PARCS (GARANTIR US PUBLIC) • DISCRIMINACIO PESCA A PULMO LLIURE DE LLEURE EN ZONES EN QUE ES PERMET D´ALTRES TIPUS DE ACTIVITAT PESQUERA MOLT MES IMPORTANT. • DISCRIMINACIO COMPETICIONS PESCA SUBMARINA A ON ES PERMET L´ACTIVITAT PESQUERA PROFESSIONAL O DE LLEURE. • INICIATIVES DESCONTROLADES DEL GOVERN CENTRAL EN AIGÜES COMPETENCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

10. LA POSICIÓ DE FEDAS I FECDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : • ELS CENTRES DE BUSSEIG-NEGOCI NO REPRESENTEN NINGU EXCEPTE ELS SEUS LEGITIMS INTERESSOS COMERCIALS. • LA FEDAS I LA FECDAS SON EL REPRESENTANT RECONEGUT PER LES ADMINISTRACIONS D´UN COLECTIU DE ESPORTISTES, CLUBS, ASSOCIACIONS I FEDERACIONS TERRITORIALS DE MES DE 70.000 LLICENCIES ARREU DE L´ESTAT, 20.000 A CATALUNYA.

11. FINS ARA: • CAP administració, estatal o autonòmica, grup ecologista, o centre universitari a l’Estat espanyol ha presentat un estudi que demostri l’impacte negatiu de la pesca submarina a pulmó lliure sobre el medi marí mediterrani. • Cap grup ecologista reconegut ha fet campanya contra la pesca submarina. SÍ ho han fet petits grups amb un escàs coneixement sobre el tema o bé interessos comercials entre els seus associats o aquells que els financin, o bé grups ecologistes de països (Alemanya, Holanda) sense cap cultura marítima ni gastronòmica del país. • La majoria de grups ecologistes reconeguts (Greenpeace, etc.) coincideixen en assenyalar com a principals factors de deteriorament del medi marí mediterrani i, més específicament, de la seva fauna i flora: • La contaminació química. • La pesca industrial i la seva sofisticació tecnològica, especialment arrossegament, cercle i xarxes de deriva i, en alguns casos, palangre. • El baix poder social dels estaments polítics per regular i fer complir la llei (talles mínimes potencia motors, etc.) als pescadors professionals. • La pesca furtiva dels pescadors artesanals amb dinamita, dels anys 50 als 80. • Els abocaments incontrolats a la mar.

12. LA PROPOSTA DE FEDAS/FECDAS PER NOVES INICIATIVES O PLA D´USOS DELS ESPAIS ACTUALS. • Cal avaluar l’impacte d’aquesta regulació a mig termini i anar-la adaptant a les conclusions des de l’objectivitat dels estudis científics i léxperiencia. • Cal garantir la gestió del Parc o Zona de Reserva Marina per part de l’Administració autonòmica, sense delegar aquesta gestió a col·lectius amb interessos dins l’espai a protegir, com són: • Cofradies de pescadors. • Escoles de Busseig. • Grups ecologistes. • Ajuntament. • Cal incloure al Consell Assessor del Parc un representant de FEDAS/FECDAS, en tant que representants de 70.000 llicències federatives a l’Estat i bons coneixedors del medi marí i l’impacte de diferents actuacions, d’igual manera que hi són representats d’altres col·lectius.

13. EL QUE HI HA AL DARRERA DE MOLTES SOLICITUDS DE CREACIO DE NOUS PARCS/ RESERVES MARINES • Mala imatge derivada dels pescadors semiprofessionals que es venen el peix (tot i que també ho fan els que pesquen amb canya, currican, volantí, poteres, etc.). • Voluntat dels Centres de Busseig d’obtenir “parcel·les marines” per a la seva explotació turística EN EXCLUSIVA. • Actitud defensiva dels pescadors artesanals, no prou conscients que la seva professió s’acaba i ja no podran pescar els seus fills (per baixa rendibilitat). • Desconeixement de les condicions, reglament i impacte real de les competicions de pesca submarina a pulmó lliure sobre el medi marí.

14. LA PESCA SUBMARINA A PULMÓ LLIURE: ÉS: NO ÉS: • Una forma de pesca esportiva que es practica a pulmó lliure exclusivament. • Una activitat regulada, com a tal per: • L’administració central (Aigües exteriors). • Les administracions autonòmiques (Aigües interiors). • Una activitat esportiva, regulada a nivell de competició per la CMAS, la FEDAS i les diferents federacions autonòmiques. • La manera més racional i selectiva de pescar: • Tria les peces pel seu tamany i el seu interès gastronòmic. • Limitada, a Catalunya i a d’altres autonomies, a 5 kgs. i una peça per llicència i dia. • Una activitat, així plantejada, amb evidents requeriments de capacitació física als seus practicants i, per tant, amb un nombre molt reduït de llicències en proporció a d’altres modalitats de pesca esportiva. • Una activitat esportiva, així regulada, perfectament respectuosa amb l’entorn natural, la sostenibilitat dels recursos marins i de baixíssim impacte en el medi marí. • Una activitat ilegal o furtiva. • Una activitat que es practica amb escafandra o mijtans mecànics (scooter submarí), expressament prohibits en les regulacions de l’Administració (propiciat per FEDAS) i en la regulació esportiva de FEDAS i les seves federacions autonòmiques. • Una activitat de major impacte que d’altres modalitats de pesca esportiva: • Canya. • Currican... • ...donat l’alt nombre de practicants d’aquestes darreres modalitats. • Una activitat que, a nivell de competició, tingui impacte negatiu en el medi, (baix nombre de captures per competidor: entre 1 i 3 Kgs.) donada la reglamentació molt restrictiva a les competicions.

15. LA IMATGE DE LA PESCA SUBMARINA A PULMÓ LLIURE HA ESTAT PERJUDICADA PER: • L’escàs coneixement popular/social de la nostra activitat, etc., tot i que Balears compta tradicionalment amb campions del món. • L’existència de pescadors “pseudo professionals” que viuen o complementen els seus ingressos familiars comercialitzant les captures, pràctica expressament prohibida per totes les legislacions estatals i autonòmiques a l’estat espanyol (però regulada i legal a d’altres països, podria ser una alternativa futura). • La confusió entre pesca submarina a pulmó lliure (permesa i regulada) i la pesca submarina amb escafandra o scooter (absolutament prohibida). • La pressió d’Escoles i Centres de Busseig amb escafandra (negocis, no clubs esportius), que consideren aquesta activitat com quelcom que “molesta” els seus interessos econòmics (tot i que es presenten com preservacionistes, etc.). • El desconeixement d’algunes administracions autonòmiques que, en alguns moments han aprovat Regulacions sense sentit, com la prohibició total de la pesca submarina a Galícia en el període 1996-1998, ja retirada. • La pressió dels pescadors artesanals, que han vist minvar totalment les seves captures per l’impacte de pesca industrial (arrossegament, cercle, xarxes deriva, etc.) i de la contaminació al Mediterrani.