440 likes | 697 Views
N'hi ha m
E N D
1. Etapes en la consulta per ITS: anamnesi i exploració física. Diagnòstic sindròmic de les ITS i algoritmes diagnòstics. Mª Jesús Barberá
UITS de Drassanes, Barcelona.
Institut Català de la Salut
2. N’hi ha més de 30 ITS (bacterians, virals, fongs, protozous i ectoparàsits)
3. Motivo consulta en UITS Síndrome anogenital associat a una ITS
Prova diagnòstica d’ITS positiva per a 1 o més ITS amb símptomes o sense
Contacto ITS
Screening ITS
4. Conducta davant un pacient que consulta per a estudi de possible ITS Història clínica
Exploració física
Proves complementàries
5. Etapes davant un pacient que consulta per a estudi de possible ITS Anamnesi (amb informació sobre pràctiques sexuals) i exploració física
Diagnòstic
Tractament ràpid i efectiu
Assessorament
Promoció i provisió de preservatius
Estudi i tractament de contactes
Oferiment de la prova del VIH i de vacunes
Notificació de cas
Seguiment
6. Etapas Hª Cª en ITS. Anamnesi Símptomes, temps d’evolució, temps transcorregut de la relació sospitosa i d’altres
Presència de simptomatologia o un diagnòstic en la parella
Antecedents de viatges a l’extranger
Hª sexual (partners recents, nombre i tipus de contacte sexual, uso de barrera)
7. Etapas Hª Cª en ITS. Anamnesi Antecedents d’ITS i de lesions genitals
Antecedents de consum d’alcohol o d’altres sustàncies
Factors de risc de VIH o hepatitis (UDVP, transfusions, tatuatges, peercing, TSC)
En dones antecedents obstétrics, menstruals, contraceptius i citològics
Medicació actual o recent (antimicrobians)
Alergias
Antecedents patològics
8. Condicions per a realitzar la HC Respecte i absència de judicis de valor
No pressuposar res i fer preguntes obertes
Ambient adequat, garantint privacitat i confidencialitat
Abordar els aspectes relatius a la sexualitat de forma oberta
9. Etapas Hª Cª en ITS. Exploració física Àrea ano-genital (? y ?)
Examen amb espéculum en ?
Examen pélvic bimanual (fons de sac vaginal i annexes) si símptomes de tracte genital superior ?
Proctoscopia (? i ?) si indicat (Hª sexual o símptomes)
Orofaringe
Pell
Territoris ganglionars inguinals, cervicals, axilars
Examen físic general i altres segons símptomes
10. Evaluació clínica Anamnesi
Exploració
Estudis complementaris confirmatoris o proves de detecció sistemàtica:
Estudi microscòpic (KOH, fresc, gram, camp fosc, sediment...)
Cultiu gonococ
Proves de AAN
Serologies
Altres (subpoblacions linfocitàries, carrega viral VIH, funció hepàtica, hemograma, altres cultius, paràsits, etc)
11. Importància del diagnòstic microbiològic Possibilitat d’infecció asimptomàtica
Maneig dels contactes
Tractament adequat (possibilitat d’ antibiograma)
Seguiment (“test de curació”)
Epidemiològica
Oportunitat de consell, educació i prevenció
12. Maneig sindròmic Identificar grups uniformes de símptomes i signes fàcilment reconeixibles (síndromes) i admnistrar un tractament inicial efectiu en front de la majoria dels microorganismes responsables del síndrome o en front dels més perillosos
La OMS ha dissenyat algoritmes com a guia per a aquest maneig sindrómic
13. Síndromes genitourinaris en ITS Exudatius:
Uretritis/epididimitis
Cervicitis
Proctitis, proctocolitis, enteritis, enterocolitis
Vaginitis, vulvovaginitis
Lesions ulceroses:
Genitals
Rectals
Orals
Berrugues o condilomes
14. Principals síndromes en ITS i causes microbianes Uretritis en varons:
Neisseria gonorrhoeae
Chlamydia trachomatis
Mycoplasma genitalium
Ureaplasma urealyticum
Trichomonas vaginalis
VHS
Haemophilus, fongs, adenovirus
Epididimitis:
C. trachomatis
N. gonorrhoeae
Enterobacterias
15. Principals síndromes en ITS i causes microbianes Cistitis/uretritis:
C. trachomatis
N. gonorrhoeae
VHS
Cervicitis mucopurulenta:
C. trachomatis
N. gonorrhoeae
M. genitalium
Vulvitis:
Candida albicans
VHS
Vulvovaginitis:
C. albicans
T. vaginalis
VB (anaerobis, Gardnerella vaginalis, Mycoplasma hominis. No ITS)
16. Principals síndromes en ITS i causes microbianes MPI aguda:
N. gonorrhoeae
C. trachomatis
Bacteris vinculades a VB
Estreptococcus del grup B
M. genitalium i ureaplasma urealyticum
Esterilitat:
N. gonorrhoeae
C. trachomatis
Bacteris vinculades a VB
Complicacions embaraç/puerperi (varis agents)
17. Principals síndromes en ITS i causes microbianes
Proctitis:
C. trachomatis
N. gonorrhoeae
VHS
Treponema pallidum
Proctocolitis o enterocolitis:
Campylobacter
Shigella
Entamoeba histolytica
Altres patògens enterals
C. trachomatis
18. Principals síndromes en ITS i causes microbianes
Lesions ulceroses genitals:
VHS 1 i 2
Treponema pallidum
Haemóphilus ducreyi
C. trachomatis (serovar L1 L2 L3)
Klebsiella granulomatis
19. Principals síndromes en ITS i causes microbianes
Escabiosis: Sarcoptes scabiei
Pediculosis: Phthirus pubis
20. Principals síndromes en ITS i causes microbianes Berrugues anals i genitals: VPH (30 tipus)
Neoplàsies:
Displàsies del epiteli escamós i càncer de cèrvix, anus, vulva, vagina o penis: VPH 16, 18, 31, 45
HepatoCa: VHB
Sarcomes de Kaposi, linfomes de cavitats: VHH-8
Leucèmia de cèl.lules T: HTLV-1
Paraparèsia espàstica tropical: HTLV-1
21. Principals síndromes en ITS i causes microbianes Síndromes de mononucleosis:
VEB
CMV
VIH
Hepatitis:
Virus de las hepatitis A, B i C
CMV
VEB
T. pallidum
SIDA:
VIH 1 i 2
22. Principals síndromes en ITS i causes microbianes
Artritis aguda amb infecció urogenital o viremia:
C. trachomatis (Sd. de Reiter)
N. gonorrhoeae (infecció disseminada)
VHB
37. Tractament inicial Sindròmic: causes més probables
Resultat de proves ràpides pot restringir-lo
Continuar amb les 4 C de prevenció i control:
Contactes
Compliment
Counselling
Condons
38. Serologia lúes i VIH
Consell pre i postest del VIH
Estudis aleatoritzats mostren la seva utilitat en la reducció de risc d’una altra ITS en persones amb ITS prèvia.
Esencial en el maneig diagnòstic-terapèutic de les ITS
Detecció de Ac en front del VHB prevacuna (en jóvenes vacunar directamente)
39. Estratègies per a la prevenció i control de les ITS Educació i assessorament per a reduir les ITS en persones de risc mitjançant canvis en la conducta sexual
Identificació dels infectats simptomàtics o no amb menys probabilitat de consultar
Diagnòstic i tractament dels infectats
Evaluació, tractament i assessorament dels contactes
Vacunació preexposició (VHB i VHA)
40. Importància del diagnòstic i el tractament Prevenció de complicacions i seqüeles
Reducció de la disseminació de les ITS en la comunitat
Oportunitat per a la educació i la prevenció
Per tant:
el tractament adeqüat és una important mesura de salut pública, i això és de especial relevància amb adolescents
41. “Key message”
Un diagnòstic i tractament adequats són una oportunitat per a la educació i la prevenció
42. Bibliografia Procedimientos en Microbiología clínica. Recomendaciones de la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica (SEIMC). Diagnóstico microbiológico de las infecciones de transmisión sexual y otras infecciones genitales. 2007
Procedimientos en Microbiología clínica. Recomendaciones de la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica (SEIMC). Recogida, transporte y conservación de las muestras. www.seimc.org
Protocolos clínicos SEIMC. Infecciones de transmisión sexual. www.seimc.org
Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Guia per a la prevenció i el control de les malalties de transmissió sexual. Quaderns de salut pública. Barcelona 1999.
European branch IUSTI and european office WHO. European STD guidelines. International Journal of STD&AIDS Vol 12 Suppl 3 Oct 2001
43. Bibliografia http://www.stdhivpreventiontraining.org
OMS. Guías para el tratamiento de las infecciones de transmisión sexual. Ginebra 2005.
KK Holmes et al (eds): Sexually Transmitted Diseases, 4ª ed. New York, McGraw-Hill, 2008.
CDC. Sexually transmitted diseases treatment guidelines 2006. MMWR (RR- ): , 2006.
44. Moltes gràcies per la vostra atenció mjbarbera.bcn.ics@gencat.cat