Sostenibilitat, Zones de Reserva i Activitats Subaquàtiques

1. Sostenibilitat, Zones de Reserva i Activitats Subaquàtiques Federació espanyola d’activitats subaquàtiques. F.E.D.A.S. Septembre 2005

2. Federació espanyola d´activitats subaquatiques. • Federació que integra, arreu de l´estat i a Balears, les federacions autonomiques i clubs esportius sense anim de lucre que practiquen les activitats subacuatiques: • Busseig amb escafandra • Pesca submarina a pulmó lliure • Natació amb aletes • D´altres activ. En apnea: fotosub, apnea, hockey, video submarí,….

3. FEDAS EL NOSTRE OBJECTIU • Promocionar les activitats subaquàtiques en un equilibri adient amb l’entorn natural. • Difondre les nostres activitats i fer-les entenedores per a l’entorn social. • Col·laborar, des del nostre ampli coneixement i experiència sobre l’entorn marí, amb les administracions, en una adequada gestió dels recursos naturals. • Defendre els esports que practiquem de falses imputacions fetes des de la ignorància o l’interès econòmic-polític.

4. Parcs i espais protegits al medi marí balear(I):

5. Parcs i espais protegits al medi marí balear (II) • Les “noves” iniciatives: • Formentera ?? • Pla d´usos i aprofitament pesquer a Cala d´Hort?? • D´altres ??

6. Parcs i espais protegits al medi marí balear (III) • Les “noves” iniciatives: • Proposades, en molts de casos, per Centres de Busseig i Ajuntaments (no grups ecologistes seriosos) • solicitud resumida a: prohibir la pesca submarina (no les altres modalitats!!!) + atorgar concessió per busseig turistic a n centres de Busseig. + “repartiment” de zones entre diferents centres.

7. LA POSICIÓ DE FEDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : • CAL AFAVORIR LA SEVA CREACIÓ, COM MECANISME DE preservació de la sostenibilitat del medi marí. • CAL fer-les compatibles amb la presència de l’home, per gaudir-les i educar en el respecte en les generacions futures. • CAL regular-les mitjançant PLANS D’USOS el més efectius, racionals i possibles (adaptats als mitjans amb què es compti). • CAL gestionar-les des d’un adequat coneixement de l’impacte sobre el medi marí de les diferents activitats i aprofitant el coneixement existent sobre el medi, MÉS ENLLÀ D’AFIRMACIONS RADICALS O INTERESSADES O SENSE CAP RIGOR CIENTÍFIC.

8. LA POSICIÓ DE FEDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : • ENS MANIFESTEM CONTRARIS A: • PARCELES MARINES DONADES EN CONCESSIÓ VINCULADES ALS PARCS (GARANTIR US PUBLIC) • DISCRIMINACIO PESCA A PULMO LLIURE DE LLEURE EN ZONES EN QUE ES PERMET D´ALTRES TIPUS DE ACTIVITAT PESQUERA MOLT MES IMPORTANT: ARTESANAL, ESPORTIVA DESDE EMBARCACIÓ I TERRA, ARROSSEGAMENT I ENCERCLAMENT EN ZONES DE INFLUENCIA, SENSE CAP ESTUDI DE SOLVENCIA RECONEGUDA QUE HO JUSTIFIQUI. • DISCRIMINACIO COMPETICIONS PESCA SUBMARINA A ON ES PERMET L´ACTIVITAT PESQUERA PROFESSIONAL O DE LLEURE. • RESERVES MARINES DE GRAN EXTENSIO, NO CONTROLABLES I ON LA PROTECCIO REAL DE BONA PART DE L´ESPAI INCLOS NO ES EFICAÇ NI PROMOU LA SOSTENIBILITAT (EXEMPLE: FREUS EIVISSA-FORMENTERA)

9. LA POSICIÓ DE FEDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : • ELS CENTRES DE BUSSEIG-NEGOCI NO REPRESENTEN NINGU EXCEPTE ELS SEUS LEGITIMS INTERESSOS COMERCIALS I EL SEU RESPECTE PEL MEDI MARI ACABA ON COMENÇAN ELS SEUS CLIENTS I EL SEU NEGOCI. • LA FEDAS I LA FEDERACIO BALEAR SON EL REPRESENTANT RECONEGUT PER LES ADMINISTRACIONS D´UN COLECTIU DE ESPORTISTES, CLUBS, ASSOCIACIONS I FEDERACIONS TERRITORIALS DE MES DE 70.000 LLICENCIES ARREU DE L´ESTAT, 7.000 A BALEARS. • UN NOMBRE REDUIT DE RESERVES INTEGRALS, PETITES I CONTROLABLES, A LLOCS D´ESPECIAL SINGULARITAT, O BÉ, LES ZONES DEL MATEIX TIPUS EN VEDA ROTATORIA DE TRES ANYS SON LES DUES FIGURES DE PROTECCIO MES EFICACES.....PER QUE PROBABLEMENT TOTS ELS COLECTIUS IMPLICATS HO RECOLZARAN I HO RESPECTARAN.

10. FINS ARA: • CAP administració, estatal o autonòmica, grup ecologista, o centre universitari a l’Estat espanyol ha presentat un estudi que demostri l’impacte negatiu de la pesca submarina a pulmó lliure sobre el medi marí mediterrani. • Cap grup ecologista reconegut ha fet campanya contra la pesca submarina. SÍ ho han fet petits grups amb un escàs coneixement sobre el tema o bé interessos comercials entre els seus associats o aquells que els financin, o bé grups ecologistes de països (Alemanya, Holanda) sense cap cultura marítima ni gastronòmica del país. • La majoria de grups ecologistes reconeguts (Greenpeace, etc.) coincideixen en assenyalar com a principals factors de deteriorament del medi marí mediterrani i, més específicament, de la seva fauna i flora: • La contaminació química. • La pesca industrial i la seva sofisticació tecnològica, especialment arrossegament, cercle i xarxes de deriva i, en alguns casos, palangre. • El baix poder social dels estaments polítics per regular i fer complir la llei (talles mínimes potencia motors, etc.) als pescadors professionals. • La pesca furtiva dels pescadors artesanals amb dinamita, dels anys 50 als 80. • Els abocaments incontrolats a la mar.

11. LA PROPOSTA DE FEDAS PER NOVES INICIATIVES O PLA D´USOS DELS ESPAIS ACTUALS. • Tendir a concentrar els espais marins protegits mitjançant: + reserves integrals (no pesca de cap tipus, no fondeig) de petita dimensió. + zones de la dimensió anterior en veda rotatoria durant tres anys. + possibles regulacions que dificultin l´activitat dels furtius: pesca a caps setmana i festius de desembre a semana santa, etc. > Avaluar l´impacte a mig termini dels diferents tipus de regulació i anar-les adaptant a les conclusions desde l´objectivitat de la seva solvencia cientifica reconeguda. • Garantir la gestió del Parc o Zona de Reserva Marina per part de l’Administració autonòmica, sense delegar aquesta gestió a col·lectius amb interessos dins l’espai a protegir. > Incloure al Consell Assessor del Parc representants de FEDAS/Fed Autonòmiques, en tant que representants de 70.000 llicències federatives a l’Estat i bons coneixedors del medi marí i l’impacte de diferents actuacions, d’igual manera que hi són representats d’altres col·lectius.

12. EL QUE HI HA AL DARRERA DE MOLTES SOLICITUDS DE CREACIO DE NOUS PARCS/ RESERVES MARINES • Mala imatge derivada dels pescadors semiprofessionals que es venen el peix (tot i que també ho fan els que pesquen amb canya, currican, volantí, poteres, etc.). • Voluntat dels Centres de Busseig d’obtenir “parcel·les marines” per a la seva explotació turística EN EXCLUSIVA. • Actitud defensiva dels pescadors artesanals, que veuen minvar les seves captures i perillar les seves captures. • Desconeixement de les condicions, reglament i impacte real de les competicions de pesca submarina a pulmó lliure sobre el medi marí.

13. LA PESCA SUBMARINA A PULMÓ LLIURE: ÉS: NO ÉS: • Una forma de pesca esportiva que es practica a pulmó lliure exclusivament. • Una activitat regulada, com a tal per: • L’administració central (Aigües exteriors). • Les administracions autonòmiques (Aigües interiors). • Una activitat esportiva, regulada a nivell de competició per la CMAS, la FEDAS i les diferents federacions autonòmiques. • La manera més racional i selectiva de pescar: • Tria les peces pel seu tamany i el seu interès gastronòmic. • Limitada, a Balears i a d’altres autonomies, a 5 kgs. i una peça per llicència i dia. • Una activitat, així plantejada, amb evidents requeriments de capacitació física als seus practicants i, per tant, amb un nombre molt reduït de llicències en proporció a d’altres modalitats de pesca esportiva. • Una activitat esportiva, així regulada, perfectament respectuosa amb l’entorn natural, la sostenibilitat dels recursos marins i de baixíssim impacte en el medi marí. • Una activitat ilegal o furtiva. • Una activitat que es practica amb escafandra o mijtans mecànics (scooter submarí), expressament prohibits en les regulacions de l’Administració (propiciat per FEDAS) i en la regulació esportiva de FEDAS i les seves federacions autonòmiques. • Una activitat de major impacte que d’altres modalitats de pesca esportiva: • Canya. • Currican... • ...donat l’alt nombre de practicants d’aquestes darreres modalitats. • Una activitat que, a nivell de competició, tingui impacte negatiu en el medi, (baix nombre de captures per competidor: entre 1 i 3 Kgs.) donada la reglamentació molt restrictiva a les competicions.