230 likes | 564 Views
EDUCACIÓ EMOCIONAL. SESSIÓ Nº 5 FORMACIÓ DE TUTORS/ES D’ESO JULIOL DE 2007. EDUCACIÓ EMOCIONAL (SOCIOEMOCIONAL). AUTOESTIMA GESTIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS EMPATIA RESOLUCIÓ POSITIVA DE CONFLICTES. LES EMOCIONS.
E N D
EDUCACIÓ EMOCIONAL SESSIÓ Nº 5 FORMACIÓ DE TUTORS/ES D’ESO JULIOL DE 2007
EDUCACIÓ EMOCIONAL (SOCIOEMOCIONAL) • AUTOESTIMA • GESTIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS • EMPATIA • RESOLUCIÓ POSITIVA DE CONFLICTES
LES EMOCIONS • Prendre consciència de les emocions és una habilitat emocional fonamental, la base damunt la qual s'identifiquen altres habilitats, per exemple: l’autocontrol (Goleman, 1996)
E D U C A C I Ó D E L E S E M O C I O N S • Intentem canviar el model de pensament-acció. Pensament Acció • Per un model que contempli: • l’emoció-pensament-acció Emoció Pensament Acció
Per retrobar-se i acceptar-se a un mateix Per què les emocions? Per retrobar i acceptar l’altre Per millorar la relació educativa
Repertori innat Pautes biològiques i genètiques Repertori adquirit Experiències viscudes. Pautes apreses Esquemes emocionals EMOCIÓ FISIOLÒGIC COGNITIU CONDUCTUAL
LES EMOCIONS • Són impulsos que comporten reaccions automàtiques. • Cinc emocions universals: 1. Alegria. 2. Ira. 3. Por 4. Tristesa. 5. Fàstic. • Els estats d’ànim tenen una durada més llarga que les emocions, són més persistents, però menys permanents que els sentiments.
ELS SENTIMENTS • Són blocs d’informació integrada que inclouen valoracions. • Els sentiments ens diuen quins fets són veritablement importants per a les nostres vides. • Com: feliç, content, enfadat, espantat, disgustat, preocupat, nerviós, relaxat,…
EMOCIONS I SENTIMENTS A TRACTAR Hem de ser capaços de reconèixer els sentiments i anomenar-los La verbalització dels sentiments crea vincles entre la part cognitiva i la part emocional del cervell Presentarem els sentiments de mica en mica. Un per sessió: content, trist, enfadat, empipat, espantat, cansat, agraït, tranquil, envejós, egoista, generós sorprès, avorrit, …
ACTIVITATS • Juguem al dominó de les emocions i sentiments. • Juguem a la ruleta. • Presentem les diferents cares. • Juguem al quinto dels sentiments i emocions.
DEFINICIÓ: AUTOESTIMA • Pope (1988): és l’avaluació que cadascú fa del concepte que té d’ell mateix. L’autoconcepte és la percepció d’un mateix, la visió que cadascú té de les pròpies habilitats, característiques i qualitats. • Goleman (1998) defineix com el mapa intern de les pròpies preferències, capacitats i deficiències. • Pope assenyala cinc àrees en les quals els infants tendeixen a valorar-se: • Autoestima global (percepcions, sentiments,..) • Imatge acadèmica (els assoliments a l’escola) • Corporal (la imatge, habilitats i destreses físiques) • Familiar (com ser sent valorat per la família) • Social (manera com s’avalua respecte als altres)
Conseqüències de tenir una alta autoestima • Tenir una visió saludable d’un mateix. • Confiança en un mateix i en els altres. • Persones decidides, positives i assertives. • Prendre decisions lliures i responsables. • Defensa dels propis drets i les pròpies idees. • Es surt amb més èxit de les situacions difícils. • Goleman diu que un excés d’autoestima es pot convertir en arrogància.
Conseqüències de tenir una baixa autoestima • Una persona que no sap trobar aspectes d’ella mateixa dels quals sentir-se orgullosa. • Sensible a la informació negativa sobre ells. • Prescindeixen de la informació positiva. • Sentiments d’insatisfacció i rebuig. • Són molt vulnerables. • Conductes compensatòries amb la finalitat de reduir el sofriment. • Sentiments d’odi i menyspreu que poden arribar a l’agressivitat. • Relació entre baixa autoestima i conducta antisocial. • Factor de risc per a la depressió.
EL PROFESSORAT EN LA FORMACIÓ DE L’AUTOESTIMA • El professorat amb les seves actituds, conductes, expectatives i mètodes de treball, incideixen directament en la formació de la imatge que cada infant té d’ell mateix i de l’avaluació que en fa. • Els adults han d’acceptar als infants tal com són. • No s’ha d’etiquetar ni deixar que s’etiqueti. • No hauríem de permetre que els alumnes adoptin papers ofensius cap als altres ni cap a un mateix. Ex: “Ja tenim el pallasso aquí” • Cal promoure la capacitat d’acceptació dels propis errors, d’enfrontar-se als problemes i reparar les equivocacions. • La pròpia autoestima del professorat és molt important per a la formació de l’autoestima dels alumnes, ja que si no s’accepta ella mateixa, no podrà comunicar amb èxit l’autoacceptació.
ACTIVITATS. RECURSOS • Amic invisible al claustre de professors/es. • Vocabulari de qualitats. • Protagonista del dia. • La pilota missatgera. • Estic pensant en algú. • Què diuen de nosaltres. • Jo sóc.
EMPATIA • És la capacitat personal per connectar, respectuosament i sincerament, amb els sentiments i les emocions d’una altra persona i per comprendre els seus arguments i els seus punts de vista.
EMPATIA • Saber-se posar al lloc d’un altre. • Popularment en diem: “posar-se a la pell d’un altre” • No es tracta, però, d’estar d’acord en tot amb un altre persona, amb pèrdua de la pròpia identitat.
Els docents • Les actituds dels docents són models i punt de referència. • El nostre comportament és el millor instrument amb què comptem per transmetre valors i ensenyar comportaments adequats. • Únicament podrem ensenyar empatia amb empatia.
Hem d’oferir models sòlids d’identificació amb els quals els nens/es es puguin orientar i identificar. Actitud d’obertura. Escoltant de manera activa. Mirant als ulls. Demostrant interès i comprensió. Fent preguntes. Donant respostes als requeriments dels nostres alumnes. Com ho podem fer: