Els sofistes I Sòcrates

1. Els sofistes I Sòcrates • Definició etimològica: SOPHISTES= intel.lectual, professor, professional del saber. • Causes del sorgiment de la sofística: • Causa filosòfica: la varietat i diferència entre sí dels distints sistemes presocràtics duu a un clima d’escepticisme i de relativisme. • Causa social: la instauració de la democràcia fa que sigui decisiu el saber parlar en públic per poder accedir al poder. S’han de tenir també coneixements de la justícia, les lleis, l’Estat, etc. Els sofistes ensenyaren aquestes matèries.

2. ELS SOFISTES • Són els primers en cobrar per ensenyar. Professors itinerants. • Canvi d’objecte d’estudi: la societat enlloc de la naturalesa. • Canvi de mètode: la discussió o el diàleg. • Canvi de finalitat: els presocràtics volien establir la veritat objectiva, vàlida universalment. Els sofistes tenien un fi pràctic que era ensenyar l’art de viure i de governar. • Ensenyaven: gramàtica, interpretació dels poetes, filosofia dels mites i de la religió, i sobretot retòrica. • Contraposició llei-nomos / natura-physis. Les lleis de la natura no es poden canviar, en canvi les lleis humanes sí.

3. RELATIVISME I ESCEPTICISME • PROTÀGORES (481-401): «L'home és la mesura de totes les coses, de les que són en quant són, i de les que no són, en quant no són» • GÒRGIES (483-375): «Res no existeix. Si existís alguna cosa, no podria ser coneguda, i si pogués ser coneguda, no podria ser explicada als altres»

4. SÒCRATES (470-399) • Biografia, context històric. Sòcrates va néixer i morir a Atenes. La seva mare era comare, ofici que Sòcrates diu seguir amb un altre sentit. No cobrava per ensenyar. Va ser denunciat per “introduir déus nous i corrompre la joventut” durant la democràcia atenenca. Va ser condemnat a mort i va beure la cicuta a la presó. (Llegir fragment del Fedó de Plató) • Atac als sofistes i al seu relativisme. Per Sòcrates sí que existeix alguna cosa que és vertadera independentment del lloc on es digui, això seran els universals. • Mètode socràtic: • ironia (preguntar per descobrir l’ignorància) • maièutica (preguntar per descobrir la veritat en si mateix). • Els universals: intent de definir objectivament els conceptes morals: justícia, pietat, temprança, amistat, virtut, etc. • Intel·lectualisme moral: saber i virtut coincideixen.

5. La mort de Sòcrates per Jacques Louis David

6. La mort de Sòcrates per Charles-Alphonse Dufresnoy

7. Lectura de les darreres pàginesdel Fedó de Plató www.xtec.cat/~mcodina3/Filosofia2/Fedo.pdf Font: Manel Codina, http://www.xtec.es/~mcodina3/Filosofia2/filosofia2.htm