420 likes | 652 Views
Exacerbació MPOC i asma bronquial. Manel Luján Servei de Pneumologia. Exacerbació MPOC. Exacerbació MPOC. ni todo lo que se ahoga es un EPOC!!!. EPOC: definició.
E N D
Exacerbació MPOC i asma bronquial Manel Luján Servei de Pneumologia
Exacerbació MPOC ni todo lo que se ahoga es un EPOC!!!
EPOC: definició • Obstrucció crònica, lentament progressiva i poc o gens reversible, al flux aeri, produïda per una resposta inflamatòria anòmala a partícules o a gasos nocius, que quasi exclusivament es troben en el fum del tabac
Descompensacio: definició L’agudització o exacerbació de la MPOC es defineix com un empitjorament de la funció respiratòria, més o menys aguda, en un pacient que, previament, es trobava en situació d’estabilitat clinica, i que obliga a fer canvis en el seu tractament Rodríguez-Roisin: Towards a consensus definition for COPD exacerbation. Chest 2000, 117; 398S-401S
MPOC aguditzada. Maneig a Urgències. • Signes de fracàs respiratori inminent. • Nivell de consciència. • Respiració tipus “gasping” • incoordinació toracoabdominal. • Signes de mala perfussió perifèrica. DEMANAR AJUDA!!!!!!!
MPOC aguditzada. Maneig a Urgències. • Dades rellevants de l’anamnesi. • Tabaquisme. • Situació basal del pacient (dispnea, qualitat de vida...) • Funcionalisme recent si se’n disposa. • Fàrmacs que pren habitualment. • Freqüència i gravetat de les descompensacions. • Canvis de tractament previs a la descompensació actual
Història. Dades rellevants. • Criteris d’Anthonisen (dispnea, producció d’esput, viratge...). • Explorar altres causes d’agudització. • Ha fet tractament previ a la consulta a Urgències?. • Té descompensacions recents? Causa.
Exploració física • Constants vitals (tensió arterial, freqüència cardíaca, freqüència respiratòria, temperatura, etc.) • Aspecte general (estat nutricional, coloració de la pell i de les mucoses, signes de mala perfusió, etc.). • Tòrax (ús de la musculatura accessòria, signes d’incoordinació, auscultació respiratòria patològica, etc.). • Cardiovascular (auscultació, polsos perifèrics, presència d’edemes, etc.). • Abdomen (hepatomegàlia d’èstasi, reflux hepatojugular, adenomegàlies, etc
Exploracions complementàries(què li demano....?) (I) • Gasometria arterial: • No cal si la SpO2 és igual o superior al 95% respirant aire ambient a l’entrada d’Urgències • No fer-la immediatament, ajustar oxígen i donar la primera dosi de broncodilatadors i corticoïds.
Exploracions complementàries(què li demano....?) (II) • Analítica general: hemograma, funció renal, ionograma, dímer D si se sospita TEP • Radiografia de tòrax PA i lateral. • Electrocardiograma • TAC toracohelicoïdal: en casos de sospita fonamentada de tromboembolisme pulmonar. • Estudi microbiològic: no està indicat fer cultiu sistemàtic d’esput
Classificació de les aguditzacions • Lleu • Augment de la dispnea, però que no impedeix deambulació • Absència d’inestabilitat hemodinàmica. • Saturació d’oxigen per pulsioximetria o gasometria arterial, no significativament diferents a les seves basals. • Absència d’acidosi respiratòria. • Moderada/greu • Símptomes perllongats i progressius o que no han millorat després de tractament ambulatori correcte. • Limitació important de les activitats diàries per augment de la dispnea: incapacitat per caminar entre dues habitacions, o dispnea de repòs que impedeixi dormir. • Deteriorament important de la hipoxèmia basal, o aparició d’insuficiència respiratòria (PaO2 < 60), en pacients que no la tenien prèviament. • Augment de la seva hipercàpnia basal, o aparició d’hipercàpnia en un pacient que no la tenia prèviament, molt especialment si s’acompanya d’acidosi respiratòria.
Tractament de l'agudització lleu • Augmentar el tractament broncodilatador habitual (NO substituir-lo) • Si es creu necessari, afegir corticoïds per via oral. • Tractar la causa de la descompensació si és coneguda, (antibiòtic, retirada de medicació depressora del SNC, etc.). • Assegurar un control mèdic posterior a l’alta
Tractament de l'agudització moderada-greu. Oxigenoteràpia. • Millorar l’oxigenació. Conseguir SaO2 entre 90 i 92%.
Tractament de l'agudització moderada-greu. Corticoïds. • 0,5 mg/kg de metil-prednisolona/ev i continuar amb 1 mg/kg/dia per v/e repartit en dosi cada 6-8 hores • Aquest tractament es mantindrà uns 3-4 dies i es reduirà posteriorment de forma ràpidament progressiva en 10-12 dies.
Broncodilatadors. Nebulitzats? • Nebulització d’aire comprimit amb 1 ml (5 mg) de salbutamol + 500 microg de bromur d’ipratropi + 3 cc de sèrum fisiològic • Directament administrar de 4-6 pulsacions d’inhalador (MDI) de salbutamol i d’ipratropi, en càmara espaiadora. Es pot repetir la dosi cada 4 o 6 hores, si es considera necessari.
Càmera espaiadora i dispositius MDI. • Avantatges: • Dosi reproduïble. • Mateix sistema que utilitzarà ambulatòriament • Inconvenients. • No es pot usar en pacients molt dispneics
Nebulitzadors > 5 < 1 1-5 Fragmentació d’una solució aquosa en partícules que entrin en el “rang respirable”
Nebulitzadors. • Avantatges. • Humidificació addicional. • Facilitat d’ús per imfermeria. • Inconvenients. • Abús. • Dosi imprevisible de medicació, ja que depèn del patró ventilatori del pacient.
Antibiòtics, si o no? • Tractament antibiòtic empíric per emprar en MPOC aguditzada *Elevat si el pacient ha rebut > 4 cicles de tractament antibiòtic durant l’any previ o ha tingut algun ingrés recent).
Altres • Diurètics. Es fa un abús. • Metilxantines • Heparina de baix pes molecular • Protecció gàstrica.
Agudització asma. • Malaltia caracteritzada per epissodis recurrents de dispnea, sibil.làncies i tos, causats per una imflamació de la paret bronquial, broncoconstricció e hipersecreció mucosa. MPOC ASMA
Agudització greu de l’asma • Exacerbació de la malaltia asmàtica que no respon al tractament habitual i pot progressar fins insuficiència respiratòria.
AGA. Classificació. Soia Ricí Altres Epidèmica Inici sobtat AINES Alergògens Sulfits Aliments Esporàdica AGA T. Inadequat Mal compliment Mal control Altres Subaguda
AGA. Actitut a Urgències. • Avaluació del risc inminent. • Disminució del nivell de consciència • cianosi • bradicàrdia • hipotensió • pols paradoxal
Història clínica • Història d’al.lèrgies. • Història laboral • Tractament: factors que poden empitjorar l’asma. • Grau de compliment del tractament BD. • Història prèvia d’asma de risc vital.
Exploració física. Signes d’alarma • Inspecció: mala tolerància al decúbit, diaforesi, frases curtes, ús accesoris... • Taquipnea > 30, FC > 120. Pols paradoxal > 25 mm Hg. • Sibil.làncies: mala correlació amb gravetat.
El peak-flow (ese gran desconocido....) • Utilitzar-lo sempre que sigui possible. • Té valor evolutiu. • 2-3 maniobres i anotar el millor resultat. Comparació amb valors basals del pacient o els de referència de la població. • Lleu: > 70 % teòric (200 l/min) • Moderada: 50-70 % del teòric (150-200) • Greu < 150 l/min
Gasometria arterial. • No cal si SpO2 > 95 %. • Evolució natural de la gasometria en l’AGA. • Hipoxèmia amb hipocàpnia. • Hipoxèmia amb normocàpnia. • Hipoxèmia amb hipercàpnia. • Pot aparèixer acidosi làctica.
Tractament. Beta-agonistes. • Salbutamol. Dosi més altes que en MPOC (400 microg/20 min ó 2,5 mg/nebulitzats/20 min). • Via subcutània: salbutamol/adrenalina (mala col.laboració, manca de resposta, etc.)
Corticoïds. • Us de corticoïds sistèmics: fan disminuïr tant la necessitat d’ingrés com la reagudització. • No es coneix la dosi òptima. • Funció dels corticoïds inhalats habituals del pacient ?.
Altres • Anticolinèrgics. • Metilxantines. • Sulfat de magnesi. En casos de mala resposta (1 g/20 min).
Oxigenoteràpia • Hipoxèmia fàcilment corregible a FiO2 baixes. • Hipoxèmia paradoxal.
Asma que no respon al tractament • Ventilació no invasiva. En mans expertes !!!! • Intubació i ventilació mecànica. • TOT > 8 • Sedació: etomidat, propofol.... • Relaxació. • Com ventilar manualment un asmàtic greu.