1 / 15

2n de batxillerat IES Molí de la Vila Capellades

WEBQUEST. 2n de batxillerat IES Molí de la Vila Capellades. Una vida, moltes experiències. Webquest elaborada per l’alumnat de 2n de Batxillerat de L’IES Molí de la Vila (Capellades) sota la coordinació del professor d’Història Marcelí Valdés

cosmo
Download Presentation

2n de batxillerat IES Molí de la Vila Capellades

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. WEBQUEST 2n de batxillerat IES Molí de la Vila Capellades

  2. Una vida, moltes experiències • Webquest elaborada per l’alumnat de 2n de Batxillerat de L’IES Molí de la Vila (Capellades) sota la coordinació del professor d’Història Marcelí Valdés En col.laboració amb la Universitat de Barcelona com exemple d’aplicació de les Noves Tecnologies a l’activitat del Museu d’Història de Catalunya: El Consell dels Savis

  3. EL CONSELL DE SAVIS: Pere Basté a l’esquerra

  4. INTRODUCCIÓ A continuació presentem un recull de les experiències del senyor Pere Baster, en concret, la seva vivència personal del transcurs de la guerra civil. Ell va ser membre de la Creu Roja quan just tenia 15 anys degut a que aquell any no va poder assistir al Front, tot i que era obligatori. Així doncs, el nostre savi ens va fer arribar tota la duresa de la guerra a través dels seus relats:

  5. REFUGIS • El nostre savi, Pere.B, ens parlà d’una manera de aixoplugar-se de la guerra. Els refugis eren un mètode sovint efectiu per salvar-se de desgracies, per contra, ni eren suficients, ni tots ells eren segurs. • Els nens, per una banda, solien refugiar-se a les escoles, que romanien tancades durant els bombardejos i no es permetia la sortida d’alumnes. Gairebé era com una casa per a ells degut a que passaven allà molt de temps.

  6. D’altra banda la Generalitat i els metros n’eren uns altres força importants dirigits als adults. Tot indici de seguretat era aprofitat al màxim.

  7. Refugi antiaeri del Poble-sec Aquest refugi va ser construït en el número 169 del carrer Nou de la Rambla del barri del Poble-sec pels mateixos ciutadans de la zona per protegir-se dels atacs aeris.Tenia capacitat per a 2.000 persones. (informació extreta de www.elperiodico.cat)

  8. “Patrimoni de la por". Refugis antiaeris de la Guerra Civil aTorredembarra Fotógraf:Oriol Panadés (1936-39)

  9. El metro, refugi El metro de Barcelona recorda els bombardejos dels anys setanta, amb una exposició anomenada “refugi” (fotografies extretes de (ACN:Agència Catalana de Noticies)

  10. En Pere Baster recorda la guerra com un estat en constant alerta: sovint les sirenes avisaven de avions que es disposaven a bombardejar. Unes altres, però, els avions volaven a altures tan elevades que no es podien divisar i era ens aquelles ocasions quan per sorpresa arribava l’acció, totalment cruenta. Un cop el perill passava, la Creu Roja es disposava a fer rescat de les persones ferides. No obstant, multitud de morts configuraven el paisatge resultant. Com a conseqüència, els voluntàris de la creu roja portaven més pics i pales que camilles per poder apartar runa i cossos inertes i rescatar persones encara vives. BOMBES I EVACUACIONS

  11. Bombardeig massiu que va patir la ciutat de Barcelona, (del 16 al 19 de març) i que va deixar rere seu un rastre de 1300 morts i més de 2000 ferits .

  12. SERVEIS SANITARIS • Un altre problema era què fer amb els ferits. En temps de guerra els serveis sanitaris estaven totalment desbordats i a més a més no es gaudia de gaire nivell degut a que la majoria de persones eren voluntàries no experimentades, no es disposava de materials adients per a fer les cures, tampoc no es gaudia de llocs adequats per a tractar els pacients... • En Pere, recorda com a un dels problemes més importants en aquest sentit el fet de no conèixer el grup sanguini dels ferits: “Les hemorràgies eren molt freqüents i eren complicades d’aturar” “No es podia saber quin grup sanguini tenia la persona en qüestió que arribava en aquell moment i molts morien dessagnats”. Quan plovien bombes,els serveis sanitaris de la creu roja eren els encarregats de evacuar els ferits. (fotografia extreta de http://www.parcweb.net/ )

  13. EXPERIENCIES DOLOROSES • No hi ha dubte que una guerra d’aquestes magnituds genera vivències que no s’obliden mai més. El nostre savi en recorda amb especial incidència el paisatge desolador que s’observava a l’hora de rescatar ferits: mans, caps, extremitats... persones totalment destrossades que sent innocents havien perdut la vida. En Pere ens parla en concret sobre un noi de 15 anys que rescataren en situació molt greu i en el trajecte morí: “És la satisfacció d’haver recuperat algú en vida”.

  14. Webgrafia • La major part de la informació utilitzada en aquesta webquest està extreta de la xerrada que van fer els sabis en el nostre institut i està reforçada amb informació trobada a internet. • http://www.parcweb.net/ • www.elperiodico.cat

  15. WEBQUEST ELABORADA PELS ALUMNES DE SEGON DE BATXILLERAT DE L’INSTITUT I.E.S MOLÍ DE LA VILA DE CAPELLADES.GUIFRÉ BADOSA.MÍRIAM ARRABAL.ANNA BARRI

More Related