Taula d ’ alcaldes del pirineu

1. Taula d’alcaldes del pirineu

2. Per què una taula d’alcaldes? • L’àrea del Pirineu català presenta unes necessitats i problemàtiques particulars. Alhora, cada municipi de l’àrea té actius propis que podria compartir amb la resta (rendibilitzant-los, de pas, en major mesura) • En tenir una demografia feble i quedar lluny dels centres de decisió política, el Pirineu català té dificultats per rebre suficient atenció de les administracions supralocals • Així, doncs, sembla oportú estrènyer llaços entre les poblacions pirinenques a fi de: • Cooperar internament (des de la promoció d’esdeveniments conjunts –com el Festival de Música Antiga dels Pirineus- fins al benchmarquing, la col·laboració interadministrativa, la gestió de serveis, etc) • Fer un lobby més eficaç cap enfora (de cara a aprofundir en el reequilibri territorial i en la visibilització dels Pirineus)

3. Qui podriaformar la taula I EN QUINES CONDICIONS? • Podrien formar part de la taula els Alcaldes de les capitals de comarca de la zona Pirineus que així ho desitgessin (això donaria un total de 11 membres potencials) • En tant que capitals de comarca, s’entén que portarien a la Taula la realitat i necessitats no només dels seus municipis, sinó també de les seves comarques • Com a capitals de comarca, però, les realitats i problemàtiques locals respectives serien més semblants, i això facilitaria la col·laboració entre elles • La Taula no tindria personalitat jurídica (seria un marc de cooperació política entre electes i administracions locals) ni infraestructura, personal, seu o pressupost propi. • De fet, essent una Taula d’Alcaldes (no d’Ajuntaments ni de municipis), ni tan sols caldria que la participació en ella fos aprovada pels respectius plens municipals • La presidència s’assumiria de forma rotatòria entre els Alcaldes membres i tindria una durada d’un any. • La Taula d’Alcaldes es reuniria dos cops l’any • Es dissenyaria un Pla d’actuació anual • Hauria de ser un Pla amb pocs objectius i actuacions • Cada projecte hauria de tenir un Alcalde com a responsable • Criteri de flexibilitat: no seria necessari que tots els municipis participessin de tots els projectes. Cadascú s’implicaria en aquells que fossin del seu interès. Alhora, els projectes podrien incloure altres municipis dels Pirineus o fins i tot de més enllà • Els Ajuntaments implicats a la Taula mitjançant els seus Alcaldes assumirien els projectes o les parts dels projectes que els corresponguessin • Hi hauria la possibilitat d’aconseguir finançament extern per als projectes de la Taula (també finançament europeu)

4. Àmbits d’interès compartit Els possibles terrenys sobre els quals aplicar la col·laboració són molts. Per exemple: • Promoció econòmica • El fet de tractar-se de territoris perifèrics i amb un entorn singular, condiciona el desenvolupament territorial • La cooperació s’hauria de centrar especialment en àmbits com el turisme i el sector agroalimentari, i en aspectes relacionats -com la gestió del territori • Infraestructures • Tant a nivell d’infraestructures de comunicacions com de telecomunicacions (ambdues claus per al desenvolupament I la qualitat de vida), el Pirineu té dèficit importants que cal redreçar • Cultura • L’oferta cultural disponible al Pirineu és limitada, i això empobreix el territori, propicia la fuga de talent i perjudica el turisme. Amb una oferta conjunta (circuïts, difusió, especialització territorial …) es poden aconseguir sinergies i eixamplar l’oferta. • Educació • La falta d’oportunitats educatives (especialment pel que fa a l’ensenyament superior i a l’especialitzat) pesen negativament en el present I futur de la zona. Cal reflexionar sobre com fer-hi front, tant a nivell d’estudis disponibles, beques, formació continuada… • Altres serveis a les persones • En els terrenys de la sanitat, del transport, de les polítiques de serveis a les persones… hi ha camp per córrer quant a cooperació intermunicipal • Benchmarquing municipal • Els Ajuntaments que formarien part de la xarxa podrien aprendre els uns dels altres i compartir experiències • Altres: …..

5. Beneficis per alsmembres de la taula Ser membre de la Xarxa i participar dels seus projectes s’acabaria traduint en: • Més eficiència: ser capaços de prestar determinats serveis amb un cost menor • Més serveis: en disposar ara d’un ‘mercat’ més ampli • Més força a l’hora d’interlocutar amb les administracions superiors • Més coneixement: gràcies a l’aprenentatge mutu • Major articulació del territori

6. Primers passos El camí cap a una Taula d’Alcaldes passaria per: • Explorar informalment l’interès per la iniciativa dels alcaldes que podrien formar-ne part • Si es constatés interès, aleshores aquest mateix document podria acabar de desenvolupar-se • Identificar els àmbits d’interès comú (a partir de la llista d’interessos que explicités cada Alcalde) • Fer inventari dels actius I recursos de cada membre de la Xarxa (aquells que podrien posar-se a disposició de la Xarxa) • En base a tot l’anterior, esboçar un primer Pla d’Actuació • Redactar un Manifest fundacional • Presentar públicament la Xarxa i posar-la en funcionament

7. El paper de berga • Berga té diferents aspectes a reivindicar i a aportar a la Taula: • El desdoblament de l’E9 a partir de Berga: l’E9 és una de les principals entrades al Pirineu (i també porta de sortides de productes) • El turisme: En aquest terreny, a Berga li interessa associar-se a la marca Pirineu (molt més que a la marca Catalunya Central!) • L’agroalimentari: La valorització del sector primari és una oportunitat per a tota la zona • Les energies renovables: Tot allò que tingui a veure amb la sostenibilitat hauria de ser marca de la casa de la Taula. Per aquest cantó hi ha moltes oportunitats • La música: L’Escola de Música de Berga (especialment si esdevingués Conservatori) podria ser un punt de referència de les escoles del Pirineu, i compartir amb elles professors, estudis, actuacions… • La formació: L’especialització de cada municipi en unes determinades àrees afavoriria tot el conjunt. Berga pot fer-hi jugar l’Exploratori • Compartir bones pràctiques a nivell d’organització municipal • I no hi ha dubte que, per la seva massa crítica, de facte Berga tindria un pes específic al si de la Taula que li donaria un lideratge important