L’origen i la constitució del coneixement en John Locke (1632-1704) Dades biogràfiques

1. Pàgina 233 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke • L’origen i la constitució del coneixement en John Locke (1632-1704) Dades biogràfiques • Va estudiar becat en el ChristColleged'Oxford, una de les institucions acadèmiques més prestigioses del moment però que reduïa el seu programa d’estudis a la filosofia aristotèlico-escolàstica sense cap referència a la filosofia cartesiana, els avenços de la nova ciència o les matemàtiques. • Decebut per aquest tipus educació, els seus interessos anaven més per la via experimental de la filosofia natural, es va reorientar cap els experiments químics (va ser col·laborador de Robert Boyle) i l'estudi de la medicina. • Professor de grec clàssic a Oxford, fins als 34 anys no va llegir la filosofia de Descartes que li va provocar "el gust pels estudis filosòfics" i es va constituir en una influència decisiva sobre ell. La metafísica cartesiana va ser un gran descobriment, ja que representava una veritable alternativa a l'escolàstica. • Va rebre la influència de Pierre Gassendi (filòsof crític amb Descartes i seguidor de l'epicureisme) i, en la filosofia política, dels britànics Hobbes i Shaftesbury. • Sempre va ser un home molt reservat que va usar en els seus quaderns de notes una taquigrafia xifrada i diversos codis que només ell sabia interpretar. • Va viure a Londres, durant quatre anys a França i un breu exili a La Haia (Holanda). De retorn a Londres, després de la Revolució Gloriosa, es va convertir en un col·laborador dels whigs(representants del partit liberal) que li feien consulta constantment sobre els diversos assumptes polítics. Biografia Pàgina 233

2. Pàgina 233 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke • L’origen i la constitució del coneixement en John Locke (1632-1704) Obres • És considerat el pare de l'empirisme modern ja que la seva filosofia va posar-ne els fonaments en l’«Assaig sobre l’enteniment humà» (1690) (Teoria del coneixement/ Metafísica). • És considerat el fundador del liberalismeclàssic en «Dos tractats sobre el govern civil» (1690) (Filosofia política) on les seves aportacions més rellevants són la idea de la democràcia liberal i la defensa de la tolerància. • La negació de les idees innates. • Quin és l’origen de les nostres idees? • L'origen de totes les nostres idees rau en l’experiència i aquesta deriva de la sensació. • La ment, en néixer, és com un full en blanc (tabula rasa) que, a poc a poc, es va omplint amb les dades dels sentits. Per tant, totes les nostres idees provenen de l’experiència i no existeixen les idees innates. • Puntualitzacions: Negar les idees innates no és el mateix que mantenir que «només» l'experiència, sense l'«auxili de la raó», és suficient per adquirir el coneixement. Allò que més s'apropa a les idees innates són els prejudicis que, des de l’edat més tendra, adquirim els éssers humans. Aquests prejudicis poden ser de grup, raça, religiosos o polítics.

3. Pàgina 233 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke Arguments a favor de les idees innates i respostes de Locke • «Hi ha, en l'enteniment, certs principis innats i nocions primàries, com impreses en la ment, que l'ànima rep amb el seu ser.» Resposta: Els éssers humans utilitzant només les seves facultats naturals poden assolir tot el coneixement que posseeixen i arribar a la certesa sense tals nocions o principis innats. • «Són acceptades universalment per la humanitat i formen part de l'ànima d’una manera tan necessària i tan real com les facultats que les són inherents.» Resposta: No hi ha cap principial qual tota la humanitat doni un assentiment universal; a més, no estan impreses naturalment en l'ànima perquè les desconeixen els nens, les persones sense una formació filosòfica o amb les seves capacitats intel·lectuals minvades. • «Si pot dir-se que estan en la ment, la qual encara no les coneix, ha de ser només perquè és capaç d'arribar a conèixer-les.» Resposta: Això no és més que una manera molt impròpia de parlar perquè llavors totes les veritats que un ésser humà arribés a conèixer serien innates. No hi hauria cap diferència entre les veritats que la ment fos capaç de conèixer, en relació amb l'origen: forçosament totes serien innates o totes serien adventícies, i en va s'intentaria distingir-les.

4. Pàgina 234 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke • L’origen de les idees: explicació fisiològica del procés. Com produeixen les idees en nosaltres, els cossos ? Explicació mecanicista de la sensació, el cossos operen en nosaltres per impuls: • Com que podem percebre a distància és evident que alguns cossos individualment imperceptibles han de venir d'aquests i han de tenir la capacitat d’afectar algunes parts del nostre cos. • Els cossos del món físic entren en contacte amb els nostres sentits a través del xoc i el moviment de petites partícules (raigs de llum, ones sonores, etc.) que topen contra les nostres terminacions nervioses. • Aquest xoc genera un moviment que es transmet pel conducte dels nostres nervis o «esperits animals»fins al cervell o l'assentament de la sensació, per produir en la nostra ment les ideesparticulars que tenim sobre aquests objectes (d’aquesta manera en coneixem les qualitats sensibles dels objectes). • Per tant, les idees són produïdes per l'impuls sobre els nostres sentits d’aquestes partícules insensibles de matèria procedents dels cossos. Els diferents moviments i formes, volum i nombre d’aquestes partícules, en afectar els diversos òrgans dels nostres sentits, produeixen en nosaltres les diferentssensacions.

5. Pàgina 234 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke • La gènesi de les idees simples: la sensació i la reflexió “Totes les idees procedeixen de la sensació o de la reflexió”. Text pàgina 234 Tipus Segons origen • Sensació • (Experiència externa: en ser afectats els nostres sentits pels objectes de diversa forma) [Imatge p. 234] • (qualitats sensibles dels objectes) • Reflexió • (Experiència interna: en percebre les operacions internes de la pròpia ment) • (actes de la pròpia ment: percebre, recordar, imaginar, pensar, etc.) • D’un sol sentit • (Qualitats secundàries: olors, colors, etc.) • De diversos sentits • (Qualitats primàries: magnitud, situació, etc.) Idees (Qualsevol contingut de la consciència) (Representacions) • Simples • L’enteniment és passiu (es limita a rebre-les) • De la reflexió • (Actes de la ment: idees de record, percepció, etc) • De combinació de sensació i reflexió • (Idees de plaer, dolor, etc.)

6. Pàgina 235 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke • La gènesi de les idees complexes: les operacions de l’enteniment Tipus d’idees simplesSegons origen • D’un sol sentit • (Qualitats secundàries: olors, colors, etc.) • De diversos sentits • (Qualitats primàries: magnitud, situació, etc.) • Sensació • (Experiència externa: • en ser afectats els nostres sentits pels objectes de diversa forma) • (qualitats sensibles dels objectes) • Reflexió • (Experiència interna: • en percebre les operacions internesde la pròpia ment) • (actes de la pròpia ment: percebre, recordar, imaginar, pensar, etc.) • Simples • L’enteniment és passiu (es limita a rebre-les) Són els àtoms del coneixement (però estan inconnexes) • De la reflexió • (Actes de la ment: idees de record, percepció, etc) • De combinació de sensació i reflexió • (Idees de plaer, dolor, etc.) Idees (Qualsevol contingut de la consciència) (Representacions) Operacions de l’enteniment Tipus d’idees complexes • Percepció (reflexió) • Retenció (memòria) • Discerniment • Composició • Comparació • Abstracció • Substàncies • (Representen coses particulars: cavall, arbre, etc.) • Modes • (Representen qualitats o complexos de qualitats: espai, gratitud, etc.) • Relacions • (Resultat de comparar diverses idees: pare - fill, identitat -diversitat, causa - efecte, etc) • Complexes • L’enteniment és actiu (opera sobre les idees simples i les combina) Text pàgina 235

7. 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke • Tipus de coneixement: intuïtiu, demostratiu i sensitiu. • Hi ha tres graus de coneixement, a saber: intuïtiu, demostratiu i sensitiu. Cadascun té un mode d'evidència i de certitud diferent:

8. 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke José Vidal González Barredo